[title]
El terra d’una ciutat ens pot dir moltes coses. I el de la ciutat de Barcelona, també. Des de les marques que indiquen la ruta modernista de la ciutat a grafitis i pintades que t'arranquen un somriure esperant al pas de zebra per creuar. Als més atents o als que caminen mirant al terra segur que els sonen uns claus de metall, una mena de botons que es poden veure en diferents punts de la ciutat. Aquests cèrcols metàl·lics, tècnicament anomenats vèrtexs geodèsics, que a priori poden passar desapercebuts, han sigut essencials per crear el mapa de la ciutat i són imprescindibles per poder construir un edifici, entre d’altres funcionalitats. Però quin significat tenen i quan s’utilitzen?
Els vèrtexs geodèsics són referències que fan servir els topògrafs, els experts en analitzar els terrenys, per conèixer la localització exacta d’un punt concret, explica a Verificat Joel Grau Bellet, cap de la unitat de geodèsia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’organisme encarregat de desplegar aquests punts pel territori català. És a dir, quan veiem un clau d’aquests a terra significa que en aquell indret s’ha pres una mesura molt exacta de la latitud, la longitud i l’altura a la qual es troba, segons detalla l’Institut Geogràfic Nacional.
I per a què serveix això? Per entendre-ho, Grau ho explica així: “Si fem una cartografia de base on dibuixem les voreres i els carrers i després ve l’empresa que posa la fibra òptica, després l’empresa que posa la claveguera i després el despatx d’arquitectura que posa les cases, al final hem de buscar tots una referència comuna que ens permeti que tota aquesta informació es pugui integrar i sigui coherent. Doncs que el clavegueram passi pel mig del carrer, la fibra per la vorera i la casa quedi de la vorera cap dins”. Aquí és quan entren en joc la geodèsia, que estudia la forma i les dimensions de la terra, i la topografia, que és la tècnica que serveix per representar gràficament un lloc sobre un paper.
“La xarxa geodèsica és com si fos un esquelet humà”, descriu el geògraf i catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Nadal a Verificat, ja que al damunt d’aquesta es projecten els diferents elements de la ciutat. La “xarxa” és el nom que rep el conjunt de punts o vèrtexs geodèsics, i n’hi poden haver diferents en funció de l’organisme encarregat de desplegar-les.
Més de 1.000 vèrtexs geodèsics a la ciutat
L’ICGC, que depèn del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat, és l’entitat encarregada de crear i gestionar els aproximadament 4.500 vèrtexs que hi ha per tot el territori de Catalunya, segons explica Grau a Verificat. Però més enllà d’això, cada ajuntament o entitat local, per exemple, pot crear els seus propis vèrtexs per densificar la xarxa en funció de les necessitats que tingui. Per exemple, “Barcelona necessita una cartografia molt detallada i una xarxa geodèsica de molta densitat, però un altre municipi potser no”, distingeix el cap de geodèsia de l’ICGC.
Per tant, no és estrany trobar-se amb algun dels 1.000 claus que, segons el Geoportal de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha per tota la ciutat. Per la seva banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona també ha desplegat 119 vèrtexs com indica a la seva pàgina web.
El Google Maps no és tan precís
Tot i que normalment qui s’encarrega de calcular aquestes mesures tan precises i marcar els vèrtexs són les administracions públiques, les entitats privades també poden desplegar les seves pròpies xarxes si necessiten saber les mesures concretes en un territori on no hi ha vèrtexs geodèsics ja establerts. Això va passar en el cas de la construcció de l’AVE, com explica Joel Grau en conversa amb Verificat. “El que passa és que aquests vèrtexs [d’entitats privades] sovint acaben desapareixent” quan ja s’ha acabat l’obra, a diferència del que succeeix amb els vèrtexs marcats per les entitats públiques, apunta el cap de geodèsia de l’ICGC.
No obstant això, encara que la majoria d’aquests punts estiguin marcats a terra, també poden estar situats en edificis amb unes plaques, com a l’Estació de França o la Universitat de Barcelona, segons explica el geògraf de la UB Francesc Nadal. El significat és el mateix: en aquell punt s’ha pres una mesura molt precisa.
Perquè ens fem una idea, el GPS de Google Maps sap la ubicació que tenim en una ràtio de 20 metres i els vèrtexs geodèsics estan calculats “amb una precisió de 3-4 centímetres”, afirma Joel Grau. Però, el geodesista també recorda que la Terra està en moviment i es deforma, i per això hi ha vèrtexs, sobretot els més antics o els que estan exposats a més deformació, que s’han de revisar de tant en tant i recalcular-ne les coordenades.
Els claus que veiem a terra estan fets d’acer inoxidable o altres materials resistents i tenen el signe de l’entitat que els ha col·locat, en el cas de Barcelona, l’ajuntament, l’ICGC o l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com detalla el consistori en un document enllaçat a la seva pàgina web, aquests claus tenen fins a 7,5 cm de profunditat i s’enganxen amb resina epoxi, una substància molt resistent, com també explica el cap de geodèsia de l’ICGC. La tecnologia més recent també permet que dins d’aquests claus hi hagi un petit “sensor passiu”, com un xip, que doni informació sobre el punt (coordenades, una fotografia, etc.) quan s’apropa un dispositiu mòbil, comenta Joel Grau, però aquesta innovació encara no ha arribat als carrers de Barcelona.
Uns triangles imaginaris que ordenen la ciutat
Calcular un vèrtex geodèsic avui dia és relativament senzill, però el primer mapa exacte a Espanya el va crear el 1858 el coronel Ibáñez Ibero, que va calcular el primer vèrtex geodèsic a Madrilejos (a Castella-La Manxa). A partir d’aquí, a través d’un sistema matemàtic de triangulació s’ha pogut calcular altres punts exactes que finalment han acabat conformant el mapa topogràfic nacional (és una de les aplicacions pràctiques de la famosa trigonometria que tothom estudia a l’institut). “Si sabem les mesures de dos angles i un costat del triangle podem saber quant mesuren els altres dos costats i el vèrtex que ens falta”, explica el Joel Grau Bellet. Així es calculaven les mesures exactes dels claus que veiem a terra.
No obstant això, la tècnica per fer els càlculs ha canviat des que es va prendre la primera mesura. Joel Grau explica que en un principi, el topògraf anava a un punt concret amb un teodolit (aparell que mesura angles) i des d’allà observava i mesurava amb uns prismàtics un altre vèrtex que estava a una certa distància i que, en alguns casos, es podia fins i tot marcar amb una banderola. Les mesures angulars entre molts vèrtexs i alguna distància entre aquests punts permetien al topògraf determinar les coordenades de tota la xarxa i, per tant, les dels vèrtexs que havia observat.
Actualment, “tot i que aquesta no està ni molt menys obsoleta, aquesta triangulació també la fem amb observacions que venen de satèl·lits”, explica el cap de geodèsia de l’ICGC. “Col·loquem una antena en uns vèrtexs i observem els satèl·lits que veiem al cel i com que sabem les coordenades dels satèl·lits podem determinar les coordenades del punt en què ens trobem”, afegeix. Aquests càlculs es poden fer avui en dia amb els sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS per les sigles en anglès), el sistema general que inclou, per exemple, el GPS (el sistema de navegació per satèl·lit dels Estats Units), entre d’altres.
