[category]
[title]
Si perds hores i hores fent scroll per les diverses xarxes socials, segur que en algun moment acabes fastiguejat per allò que Cory Doctorow va batejar com enshittification (merdificació), és a dir la degradació de les plataformes digitals. Quan Elon Musk va comprar Twitter i el va convertir en X, una zona franca per a les fake news i els discursos d’odi, molts van emigrar a Bluesky, tot i que no ha acabat de quallar del tot (com tampoc ho va fer Mastodon en el seu moment).
Ara, fins i tot Instagram s’ha omplert d’imatges i reels fetes amb IA (AI slop) que ofeguen el contingut real i, es clar, emmerden l’experiència d’usuari. On anem ara, ens preguntem? Doncs bé, Substack s’està revelant com l’alternativa sana i no merdificada a tot aquest procés de decadència de les plataformes més habituals.
Sorgida el 2017 com una eina per enviar newsletters que permetia als creadors ser amos del seu contingut i dels seus contactes i poder-lo monetitzar, en aquests anys s’ha acabat convertint en una plataforma multicanal que també funciona com una mena de Twitter bo i permet publicar fotos, vídeos i àudio. No és només un Mailchimp millorat, “ja és una suite”, diu en aquest sentit Marcos Garcia Alonso, cap de partnerships de Substack a Espanya.
Sí que hi ha gent que factura milions de dòlars, investigadors i analistes polítics de molt de prestigi
I en un oceà merdificat, els creadors que ofereixen contingut de veritat s’hi han abraçat com un nàufrag a un tros de fusta. El millor de tot? Ho estan fent funcionar. Resulta que els usuaris no són ximples i reconeixen quan el contingut val la pena. Això passa a tot el món i de manera molt destacada amb el contingut en català, que ha crescut de manera molt més espectacular que en altres llengües amb molts més parlants.
El català, de fet, és una de les quinze llengües a les quals es poden traduir de manera integrada els posts en anglès, i una de les cent a les quals la plataforma tradueix integradament a l’anglès, cosa que fa que els creadors catalans ni tan sols hagin de témer allò tan repetit de “la barrera idiomàtica”, cosa que moltes vegades funciona exactament a l’inrevés (pregunteu-li al Naim SK i tants altres creadors de contingut en català).
Teodor de Mas, autor del best seller Fer diners (Columna, 2023) i de la seva continuació Gastar diners (Columna, 2025), té un dels comptes amb més èxit a Catalunya, DIL Club - Diners, Inversions i Llibres, i ja el llegien fora dels Països Catalans (i d'Europa) abans de la traducció integrada; si a la gent li interessa el contingut, esclar, el poden traduir també fora de la plataforma.
Crear comunitat i pagar la hipoteca
Ell i altres, com Maria Nicolau, han aconseguit rendibilitzar-ho i fer diners: “Potser no t’hi guanyes la vida però et permet pagar la hipoteca”. Altres, com l’Enric Vila, ho han fet a través de Patreon, “però és més tancat”, opina de Mas. Aquest expert en finances calcula que amb uns 10.000 seguidors a Substack en tindràs uns 100 de pagament; el màxim que els pots cobrar són 8 euros. A partir d’aquí, feu números.
“La funció fonamental de Substack és crear un ecosistema que permeti als creadors construir comunitats amb un control més directe: coneixes els usuaris, perquè tens els seus mails”, explica Garcia. “Hi ha cert cansament en l’experiència d’usuari d’altres plataformes i la gent torna una mica a l’origen d’Internet, més proper i amb un consum més pausat”. “La mal anomenada economia de l’atenció no genera connexions ni impacte positiu –opina–, la cerca de la qualitat i una reflexió més profunda s’està imposant als likes i les vanity metrics”, continua.
La gent torna una mica a l’origen d’Internet, més proper i amb un consum més pausat
Rosalía, Isabel Coixet, Milena Busquets, Thibaut Courtois i Kílian Jornet són algunes personalitats que han apostat per Substack, on “han trobat un espai on ser ells mateixos”, diu Garcia Alonso. Això ha contribuit a popularitzar la plataforma, “però hi ha molta gent amb moltes coses a dir”, afegeix. “Donar visibilitat a les realitats lingüístiques i a les diverses formes de mirar el món, amb això es medeix la riquesa, i en català estem detectant una xarxa de suports que ho està portant a un altre nivell”. I esclar, a banda de la possibilitat de traduir el contingut, "el que és nadiu et dona més naturalitat i intenció, això s’ha de cuidar”.
“A Substack no hi ha l’odi del Twitter ni la immediatesa d’Instagram”, explica de Mas, que envia cada dijous la seva newsletter sobre finances, un dels continguts que més triomfen a la plataforma. “Són finances, però amb una vessant humana –puntualitza–, per exemple, què és més important, tenir tenir temps o tenir diners?” A més, també recomana llibres, sèries i teatre.
També els músics se n'hi van
De fet, hi ha molts perfils del món cultural que han obert comptes a Substack, com algunes editorials independents com Saldonar i Raig Verd, escriptores com Maria Climent i grups de música, com Triángulo de Amor Bizarro, que van ser els primers a llançar una cançó directament a Substack. També hi ha la Rigoberta Bandini, les Cariño… Una estratègia de proximitat oposada a la dels milers de bots utilitzats per Chaotic Good Projects per aconseguir que Geese fos el grup revelació de l'any passat.
“La gent busca sentir-se connectada a coses que l’apassionen”, reflexiona García Alonso. “Sí que hi ha gent que factura milions de dòlars amb Substack, com investigadors i analistes polítics de molt de prestigi, però això requereix molta feina i l’error seria confondre el fi amb el mitjà; cada persona té els seus objectius, per exemple, després deles rondes de comiats, els periodistes continuen tenint la mateixa mirada i poden accedir directament al lector”, afegeix.
“És un bon mitjà, mentre no es faci malbé”, diu de Mas, a qui li va molt bé perquè li aporta uns ingressos extra, li funciona com a marca personal i el coneixen usuaris que després li encarreguen feines del seu camp. Ara bé, “has de ser molt constant, no pots fallar mai”. La seva newsletter arriba puntualment cada dijous a les 10 h a les bústies de correu dels seguidors, fins i tot quan està de vacances. Una feinada, però potser la millor manera de recuperar el control sobre el contingut i la relació que vols tenir amb la teva comunitat. Tant de bo tornar a l’Internet dels inicis, i salvar-lo de la merdificació.
