Coses per fer a Barcelona a l'agost

De què va? Paul Klee va passar la vida fascinat per la natura: l'observava, l'estudiava i n’extreia conclusions fins al punt que es va convertir en el seu refugi artístic i vital.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com la natura va ser un motiu d’inspiració artística no només per a Klee, sinó també per altres artistes que, pel fet de ser dones, no han rebut l'atenció ni el tractament que mereixien.

De què va? Una exposició que contraposa escultures contemporànies de la col·lecció Bassat amb d'altres del Museu Frederic Marès. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir què tenen en comú una Mare de Déu barroca amb una escultura de Chillida. L'exposició convida a jugar a endevinar perquè les diverses parelles d'escultures han estat cridades a dialogar. 

De què va? El Museu del Disseny li dedica tota una exposició a la fusta. Comissariada per Pilar Vélez i Martí Boada, la mostra aglutina objectes des de les llances de Schöningen (l’artefacte de fusta més antic de la humanitat, de fa 300.000 anys) fins a la peça d’una aeronau que ha anat fins a Mart, feta de suro. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir dissenys de fusta que han impulsat algun canvi cultural i veure una reproducció a escala humana (de 90m2!) d'una casa sostenible feta amb fusta, suro i palla. És l'habitatge MHM i ha estat dissenyat per a aguantar les exigències de la crisi climàtica. 

De què va? Mostra al Tecla Sala en què es pot veure per primera vegada completa la sèrie 'Puntelli' de Salvador Juanpere. Els 'puntelli' són peces quasi invisibles que servien de suport en les estàtues de marbre antigues, que l'artista ha investigat i reproduït durant anys.

Per què hi heu d'anar? Perquè entendreu com s'aguantaven els penis (i altres parts de l'anatomia humana) en les estàtues de marbre de l'antiguitat i veureu dues sèries més de l'artista (il·lustracions) que aprofundeixen en l'ofici de l'escultura i en paral·lelismes insospitats, que l'art ens ofereix a través del temps.

De què va? De les performances de María Teresa Hincapié, que converteixen les accions quotidianes en rituals sagrats. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la pràctica d'aquesta artista que té una vocació mística, ètica i política, a qui el MACBA dedica la seva primera exposició retrospectiva plena de fotos, vídeos, escrits de l’artista, diapositives, testimonis visuals i material d’arxiu. 

De què va? El MACBA acull una instal·lació sobre el mite fundacional dels mixes, un poble mai conquerit que parla una de les últimes llengües vives de la família mixezoque.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquest poble a través d’un diorama immersiu que combina la projecció de vídeos, panells pictòrics amb escenes mitològiques, un tòtem d’escala monumental i una intervenció a gran escala al passadís del museu. 

De què va? La primera retrospectiva mundial dedicada al treball de Cinthia Marcelle, que posa èmfasi en la preocupació constant de Marcelle per les jerarquies i dinàmiques de la col·lectivitat i subratlla la singularitat estètica de la seva obra. 

Per què hi heu d'anar? Per veure grans instal·lacions com 'The family in disorder' i entendre  noves maneres de relacionar-nos els uns amb els altres i amb el món, a través de les poètiques de les propostes creatives de l'artista. 

De què va? Luis Marsans és el principal intèrpret de l’obra literària de Marcel Proust. Aquesta mostra de la Vila Casas vol acostar al públic l’escriptor excepcional i l’artista que va dedicar la seva trajectòria a recrear personatges, escenes i escenaris proustians. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir d'una àmplia selecció dels dibuixos, aquarel·les, guaixos i gravats amb què Marsans va evocar a Proust, donant vida al seu món literari a través de les arts plàstiques, i descobrir com ser rebuda l’obra de Proust a Catalunya, des dels anys vint del segle passat (de la mà dels escriptors i periodistes de l’època comPla, Sagarra o Gaziel) fins a l'actualitat.  

De què va? Les obres realistes de Jaime Valero i Kike Meana arriben al MEAM en aquesta exposició que se centra en el que els uneix: més de 30 anys d’amistat, i tota una vida dedicada a l’art.

Per què hi heu d'anar? Per veure més de 100 obres d’art creades per tots dos autors al llarg de les seves trajectòries i que revelen la devoció compartida pel realisme, que arriba al seu màxim exponent en la representació de figures humanes. 

De què va? Caixa Forum Barcelona s’endinsa en la història del còmic occidental amb aquesta gran exposició que recull més de 350 peces, entre les quals destaquen més de 300 pàgines originals de destacats dibuixants com per exemple d’Eisner, Frank Miller, Jack Kirby, Alan Moore, Moebius, Quino i Francisco Ibáñez.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer els inicis del gènere, la seva eclosió amb els mitjans d’impressió massius, el naixement i el mite dels superherois, l’edat d’or del còmic francobelga, l’arribada de la modernitat a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina, l’explosió del gènere fantàstic i la nova avantguarda sorgida en les últimes dècades. A més,  veureu originals d'altíssima importància, com un dibuix de la sèrie del 1896 'The Yellow Kid' de Richard Felton, considerat el primer còmic modern de la història, i arriba fins a l’actualitat amb el còmic en línia ‘Joselito’, de Marta Altieri.

De què va? De l'art que Eugènia Balcells va desenvolupar durant els setanta i els vuitanta volia dinamitar els estereotips femenins.

Per què hi heu d'anar? Per veure els vídeos, films, instal·lacions, performances i murals de l'artista que evidencien un trencament amb els models de vida imposats. A vídeos com 'Fin', 'Re-Prise', 'Boy Meets Girl' o 'Going Through Languages', l'espectador descobrirà com Eugènia Balcells criticava els rols femenins en la societat contemporània. També hi ha peces com 'Àlbum portàtil', on l'artista ret homenatge a totes les dones sense excepció, i 'Autoretrat' on l'artista explica com va ser trobar seu lloc a la ciutat de Nova York on va viure prop de trenta anys. Tanca l’exposició 'Becoming', una instal·lació nascuda de l’obra Un espai propi, amb què Balcells celebra l’obra i la vida de Virginia Woolf. 

De què va? La Pedrera s’endinsa en tots els camins possibles que l’art abstracte va prendre durant la segona meitat del segle XX, des de l’informalisme i l’expressionisme abstracte, a l'art cinètic o la pintura de camps de color.

Per què hi heu d'anar? La mostra presenta quadres d’artistes espanyols com Tàpies o Saura que entren en diàleg amb alguns dels màxims representants de l’abstracció internacional com Mark Rothko, Alberto Burri, Willem de Kooning, Hans Hartung, Jean Dubuffet, Helen Frankenthaler o Jackson Pollock.  

De què va? El CCCB dedica al cervell tota una exposició. Amb robots, experiments, il·lusions òptiques i instal·lacions artístiques, la mostra vol respondre les preguntes que tenim sobre aquest òrgan. Som els únics éssers humans amb consciència? Podran les màquines replicar el pensament humà? 

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com funcionen les intel·ligències artificials, la ment dels animals i les d’organismes sense cervell. Tot a través de  300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica.

De què va? Una mostra de les obres de Tàpies en les quals el pintor explora materials primaris i naturals que la societat rebutja i on ell troba l'origen i força de la vida. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com obres de la dècada dels 70 i que juntament amb materials naturals com sorra, palla o pigments i que la societat no valora, creen un discurs en el qual Tàpies busca que l’espectador faci una reflexió sobre el punt pervers del mateix individu i de la societat. 

De què va? Qui diu que no hi ha cultura del flamenc a Catalunya? La Galeria Imaginart presenta obres d’artistes com Xavier Miserachs, Francesc Català-Roca i Jacques Leonard que retraten alguns dels personatges i espais més destacats del flamenc en el territori català.

Per què hi heu d'anar? Per veure amb els vostres ulls el vestit que el president Eisenhower va regalar a Carmen Amaya, gaudir de pintures d’Eduardo Arroyo, Virglio Vallmajó i imatges de bailaoras com Carmen Amaya, Antoñina La Singla i La Chunga.

De què va? Nou obres audiovisuals representatives del treball cinematogràfic de Bruce Conner, el 'pare' del videoclip, arriben a la Fundació Tàpies.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquest artista multidisciplinari estatunidenc amb obres de missatge polític com 'Crossroad', un film sobre els tests atòmics de submarins estatunidencs de la dècada dels 50. 

De què va? És la primera exposició que el Museu Picasso dedica a un artista contemporani, el camerunès Barthélémy Toguo, del qual n'ha reunit les pintures, murals, escultures, ceràmiques i performances més significatives. 

Per què hi heu d'anar? Per veure obres com ‘Rwanda 1994’, que l’artista va concebre pensant en el Guernica i també ‘Les Menines’ de Toguo, una reinterpretació del famós quadre de Velázquez que també va fascinar a Picasso. Descobrireu que la relació entre aquest artista i el geni cubista passa per un compromís de l'art amb la política. 

De què va? El centre d’arts digitals IDEAL presenta una exposició immersiva de les obres de Dalí on s’explora la idea d’art futurista més desconeguda del pintor a partir de diverses sales interactives i immersives. 

Per què hi heu d'anar? Per submergir-vos en les seves obres surrealistes gràcies a la intel·ligència artificial d'un muntatge de 30 minuts, un gran holograma usat per primer cop en una exposició d’art i  una experiència de realitat virtual simulant el “viatge pels somnis” del que parlava Dalí. Tot aquest recorregut està acompanyat de sales interactives i informatives sobre el paper de la ciència i la cibernètica a la vida de l’artista.

De què va? Lúa Coderch exposa a l'espai Fabra i Coats. L'artista col·loca la seva obra en un punt on els petits esdeveniments suposen una manera de reconciliar-nos amb la vida. 

Per què hi heu d'anar? Per deixar-vos captivar per una sèrie de dispositius artístics com una cortina-film, escultures i un programa d’accions a escala reduïda, que tracten sobre com donem forma a la vida a través de les nostres percepcions. 

De què va? L’exposició ‘Objectes comuns. Històries locals, debats globals’ posa de manifest l’impacte social, estètic i cultural de les creacions d'objectes quotidians.

¿Per què hi heu d'anar? Per conèixer el vincle entre Barcelona i el disseny amb algunes de les peces autòctones més emblemàtiques, com la motocicleta Impala o la cadira Butterfly.

“Vaig entendre el film com un procés per ordenar reflexions, somnis, pors i experiències que m’han omplert de desassossec aquests darrers anys”. Així defineix Alejandro González Iñárritu aquest exercici fellinià de desmesura marcat per l’ego del cineasta, una autoficció que ha trobat el lloc ideal per expressar-se a Netflix (s’estrenarà a la plataforma setmanes després de passar per sales). El director d’'Amores perros' mai no deixa indiferent, aquí tampoc.

Dir. Alejandro G. Iñárritu (Mèxic, 2022). 152 min. Estrena el 4 de novembre.

La cineasta valenciana Avelina Prat connecta la seva òpera prima amb una experiència personal: “El meu pare em va trucar un dia dient-me que tenia un búlgar a casa”. A partir d’aquesta anècdota, reproduïda en pantalla amb Alexandra Jiménez i Karra Elejalde, aquesta delicada faula, una història d’amistat inesperada, reflexiona sobre les dificultats de comunicar-se amb els altres, sobretot si són diferents de nosaltres i venen d’altres països. Una petita joia.

Dir. Avelina Prat (Espanya, 2022). 93 min. Estrena el 4 de novembre.

El peculiar i surrealista univers de Juan José Millás troba traducció audiovisual en mans de Félix Viscarret ('Bajo las estrellas'). L’adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor valencià planteja què passaria si algú s’amagués en un armari, i, un cop instal·lat a casa d’una família després d’una mudança, decidís quedar-s’hi, convertit en una ombra observadora. Paco León, Leonor Watling i Àlex Brendemühl en són els protagonistes.

Dir. Félix Viscarret (Espanya, 2022). Estrena el 4 de novembre.

La prematura mort de Chadwick Boseman va deixar orfes els seguidors de l’UCM (Univers Cinematogràfic Marvel) i, en particular, dels fans de 'Black Panther', una de les pel·lícules amb més bones recaptacions de la companyia. Mantenint el misteri de qui heretarà l’uniforme del príncep de Wakanda, aquesta segona entrega del personatge assegura diversió i emocions, i continuarà obrint derivacions inabastables en aquesta Fase 4 d’aventures marvelites.

Dir. Ryan Coogler (EUA, 2022). 161 min. Estrena l’11 de novembre.

Rodrigo Sorogoyen viu un moment professional envejable, que remata amb l’estrena, després de passar pel Festival de Canes, de la seva nova pel·lícula, 'As bestas'. El film, d’atmosfera irrespirable, ens situa en una aldea gallega on s’hi ha instal·lat un matrimoni francès que no és gaire ben acollit pels vilatans. El director segueix pujant esglaons: 'Stockholm', 'Que Dios nos perdone', 'El Reino', 'Madre' i la sèrie 'Antidisturbios' l’han situat entre els cineastes que més expectatives generen.

Dir. Rodrigo Sorogoyen (Espanya, 2022). Estrena 11 de novembre.

Referents d’un cinema social radical i poderosament proper, els germans Dardenne ens parlen ara d’immigració, explotació i misèria, a partir de la història d’un nen i una adolescent, tots dos africans, units en una insòlita i fortíssima amistat per un destí que els porta a compartir el seu exili. Guanyadors de dues Palmes d’Or a Canes (per 'Rosetta' i 'El niño'), els cineastes belgues tornen a donar una lliçó de precisió narrativa i d’empatia.

Dir. Jean-Luc i Pierre Dardenne (Bèlgica, 2022). 88 min. Estrena l’11 de novembre.

En mans de Fernando León de Aranoa, aquest documental fuig d’habituals aproximacions hagiogràfiques per seguir Joaquín Sabina durant 13 anys, fent-nos testimonis d’un grapat de moments que normalment queden en la més estricta privacitat. Llargues i honestes xerrades, reflexions i situacions inesperades, algunes de ben emotives, d’altres d’hilarants, componen l’insòlit retrat definitiu del músic del bombí. 

Dir. Fernando León de Aranoa (Espanya, 2022). 120 min. Estrena el 17 de novembre.

James Gray ('La nit és nostra', 'Ad astra') viatja a l’Amèrica de Reagan per proposar una crònica familiar i un coming-of-age a partir de l’amistat entre un nen blanc i un de negre, maltractat pels seus companys de classe pel color de pell. Des de la calidesa i sense gota de cinisme, Gray gestiona la seva mirada clàssica i neta amb la complicitat d’Anne Hathaway, Jeremy Strong (el Kendall Roy de la sèrie Succession), Jessica Chastain i Anthony Hopkins.

Dir. James Gray (EUA, 2022). 115 min. Estrena el 18 de novembre.

Pilar Palomero supera amb nota les expectatives despertades després de la seva celebrada òpera prima, 'Las niñas'. Demostrant novament el seu talent per treballar amb intèrprets sense experiència, treu petroli de les adolescents que viuen en una història que parla d’embarassos i maternitats que arriben massa aviat. En aquest sentit, la catalana Carla Quílez va guanyar, als seus 14 anys, el premi a Millor Actriu al festival de Sant Sebastià. Tota una fita.

Dir. Pilar Palomero (Espanya, 2022). 100 min. Estrena el 18 de novembre.

Cesc Gay en la seva salsa, explicant-nos petites històries quotidianes esquitxades del seu finíssim i enginyós sentit de l’humor. Amb la complicitat d’un repartiment de luxe (Anna Castillo, Chino Darín, Antonio de la Torre, María León, Maribel Verdú, Nora Navas, Àlex Brendemühl, Jose Coronado…) i estructura capitular, aquests cinc petits relats posen el dit a la nafra i fa que ens mirem al mirall per riure’ns de la constant ridiculesa humana. 

Dir. Cesc Gay (Espanya, 2022). 100 min. Estrena el 25 de novembre.

El cineasta italià Luca Guadagnino torna a formar equip amb Timothée Chalamet després de l’afortunada experiència conjunta a 'Call me by your name'. Ara, l’actor acompanya Taylor Russell (popular per la sèrie 'Perdidos en el espacio'), la veritable protagonista d’aquest desacomplexat relat que barreja amor juvenil, desig i canibalisme. Russell i Guadagnino van ser premiats al darrer Festival de Venècia. 

Dir. Luca Guadagnino (EUA, 2022). 119 min. Estrena el 25 de novembre.

Josep Julien ha escrit una obra punyent a partir de l’atemptat de la Rambla del 17 d’agost de 2017, amb Moha Amazian i Neus Ballbé com a protagonistes. En Younes es transforma en Fadi per crear un thriller, una road-movie teatral, una fugida endavant. I també és l’eina que s’ha empescat Julien per robar-li a aquell cadàver postadolescent la seva condició de persona i fer-lo personatge.

Lluís Soler i Xavier Boada es converteixen en dos pontífexs aparentment oposats com són Benet XVI, l’intel·lectual tradicionalista i ultraconservador, i Francesc, el reformista radical i extravertit. Tots dos representen a la perfecció el destí simbòlic del pontificat: decidir què és pecat i què és permisible.

Aquesta obra d’Oriol Vila i direcció de Nico&Sunset explica la història de dues ancianes que en descobrir per error l’elixir de la joventut decideixen fer tot el que no van fer en la seva joventut. Amb Agnès Busquets, Alba Florejachs, Francesc Ferrer i Xavier Serrano.

Sergi Belbel dirigeix un musical amb cançons d’Els Amics de les Arts escrit per Marc Artigau, que compta amb Enric Cambray i Júlia Bonjoch com a protagonistes. Ens explica la història de l’Aran, un noi d’uns 30 anys que ha decidit fer la seva vida a quilòmetres de distància dels pares. L’Aran és advocat, viu a Chicago amb la seva parella, la Nora, i estan a punt de casar-se. Això és el que ha vingut a explicar als pares en un viatge llampec a Barcelona. A més, avui és un dia especial, perquè ells (ja jubilats) inauguren El Moixiganga, la il·lusió de la seva vida: un karaoke.

Juan Carlos Martel s’ha associat amb Frederic Amat i Refree per oferir una versió del clàssic de Lorca amb María Hervás com a protagonista. Un poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però que no pot. 

Lluïsa Castell i Georgina Latre protagonitzen aquesta obra de Marta Barceló, amb direcció de Jordi Casanovas, que ens planta al davant dues dones, l’Empar i l’Esperança, que conformen una atípica família que es veu trastocada per un fet inesperat.

Una de les grans veus del 54è (!) Barcelona Jazz Festival és el de Melody Gardot. Si a All About Jazz van deixar escrit que semblava una 'femme fatal' sortida d’un film noir, nosaltres no som ningú per negar-ho. Arribarà al Palau de la Música Catalana en formació de quartet, escudada per Christopher Thomas al baix, Jorge Bezzeria a la percussió i Philippe Powell, amb qui ha gravat el seu últim treball 'Entre eux deux' (2022), al piano.

La desena edició del Curtcircuit acaba amb una tanda d'una vintena de concerts d'artistes com Ariox i Galgo Lento, The Free Fall Band, Le Nais, Joan Miquel Oliver i Maika Makovski, entre d'altres, en diverses sales de Catalunya. El cicle continua apostant pel teixit de sales de concerts i equipaments culturals del país, tot combinant concerts de grups emergents amb artistes plenament consolidats. 

Sales com Laut, Apolo, The Void, L'Oncle Jack, Els Pagesos La Nau, Razzmatazz i Luz de Gas –a Barcelona i l'àrea metropolitana–, participen en un cicle que s'estén a tot Catalunya amb dates com el concert de Nadal de Mishima al Cotton Club de Lleida, de Joan Masdéu a Va de Música de Sabadell i Joan Miquel Oliver a la Jazz Cava de Vic.

Trobareu la programació completa a curtcircuit.com.