[title]
Encara que us sembli mentida, va haver-hi una època en què anar a un pub irlandès no feia turista sinó que era una cosa d'allò més barcelonina. A segons a quin pub irlandès, esclar. Com el Michael Collins de Sagrada Família o el cas que ens ocupa avui: el The Quiet Man, el clàssic del carrer Marquès de Barberà, 11, al Raval.
I el lloc tenia caliu i carisma: el va obrir el 1994 Seamus Farrell, un irlandès que el va convertir en, més que un abeurador, en un centre cultural: els estudiants de filologia anglesa hi anàvem a debatre sobre Joyce, a mamar cervesa negra i a intentar fer pràctiques orals amb algun nadiu, a poder ser jove i atractiu. Hi havia nits de quiz cultural, i quasi sempre hi havia música en directe. Hi havia? Hi haurà!
La bona notícia és que The Quiet Man reobre el dimecres 14 de juliol amb una restauració impecable. Un parell d'emprenedors, en Jordi Mora i en Martí Sastre, l'han agafat i s'hi han deixat la pell reconstruint-lo. "La covid-19 ha fet molt mal, però també ha sigut una oportunitat, perquè en circumstàncies normals mai podríem haver-nos fet càrrec d'un local així", explica Mora.
The Quiet Man ja feia uns quants anys que operava sota el nom de Shenanigan's Speak Easy i va tancar ara fa un any i mig, amb l'hecatombe vírica. L'anterior propietat li havia donat més aires de cocteleria (per diversificar negoci, eren els propietaris del Flaherty's) però Mora anuncia que "el bar ha tornat a l'essència de The Quiet Man, el pub irlandès en actiu més antic de Barcelona". (el Red Lion , obert el 1959, va tancar el 2017).
"La idea era restaurar el que hi havia i deixar-ho com estava al principi", explica Sastre. I val la pena que sigui així: tot el mobiliari, les cadires, el parament de fusta i la barra són originals. I tota la fusta es va fer portar d'Irlanda en un contenidor per fer el bar, asseguren. "Hem repintat les parets del color original i netejat la fusta, i posat tapisseria verda nova als sofàs", diuen.
I poden estar contents: recolzat a la barra, practicant el noble esport d'aixecament de Murphy's, em sento transportat a la màgia de l'estudiant, quan la relació amb les noies i l'alcohol era un trencaclosques que s'havia de resoldre cada nit de bell nou. El bar és als antípodes de la reconstrucció hortera i el fals envelliment: és net, però té un cert aire polsegós, ple de cartells de publicitat de principis de segle XX, objectes irlandesos (màquines d'escriure, pòsters de pel·lícula...).
De mam la cosa va ben servida, variada i completa: presideix la barra un preciós tirador de Guinness en forma d'arpa i l'acompanyem tiradors de Heineken (lager rossa suau), Paulaner (belga de balt un xic torrada), Murphy's (clàssica irlandesa lleugera i vermelleta, un xic torrada), la Hop House 13 ('craft beer' de Guinness, lager llupolada sense entra en terreny IPA), sidra Strongbow i la Lagunitas, una IPA nord-americana, i dos tiradors rotatius de cervesa artesana. En total, un repertori que farà contents des del típic perapunyetes de la cervesa artesana fins al que només vol una canya fresca ben tirada.
I d'alcohol fort, també van bé: 60 varietats de whisky, entre irlandès i escocès –fins i tot el de 'Peaky Blinders'!– i una vintena llarga de ginebres. Per menjar, no passareu gana: us espera una tria del clàssic menjar de pub amb plats com hamburguesa completa Angus, 'fish and chips', també amb opcions veganes, estofat amb Guinness, aletes de pollastre...
Sastre assegura que quan sigui possible tornarà la música en directe diverses vegades a la setmana –cada dia, si és possible– i que no tancarà cap dia, amb esperit de barri i bar local. De moment obren cada dia de sis de la tarda fins al tancament permès per les restriccions. Celebrem que Marquès de Barberà i el Raval tornen a tenir The Quiet Man cada dia: el panorama que s'albira és alegre, esperançador, alcohòlic i greixós. Tornem tots cap al bar!
NO T'HO PERDIS: Els millors bars de tapes de Barcelona
Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
