Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
La Cova Fumada
© Maria DiasLa Cova Fumada

Els millors bars de tapes de Barcelona

Per molts són una religió i una excusa per trobar-se amb amics. Aquí teniu les millors tapes de Barcelona

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Platets de petites racions de les millors receptes mediterrànies per tastar, en un sol àpat, una mica de tot. Les tapes tenen quelcom que fa que agradin a tothom i que gairebé sempre vinguin de gust. Perquè és difícil dir que no a entrepans increïbles, les millors patates braves, uns calamars a la romana ben rossos o les millors croquetes de Barcelona. En honor a aquesta gastronomia tan mediterrània, hem fet una selecció dels bars de la ciutat per elaborar la llista definitiva dels millors locals de tapes de Barcelona.

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

Casa de Tapes Cañota
  • Restaurants
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat.  Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.

  • Bars i pubs
  • Sant Antoni

S’hi respira simpatia, alegria, barri, bon humor. Des de Sant Antoni, en Rafel, originari de Lleida, ja fa molts anys que porta les regnes d’aquest bar, fins fa poc només ple d’avis que hi feien el vermut al migdia. Ara, també de joves que hi van a passar els vespres o a fer-hi el vermut el cap de setmana. I que content que està en Rafel de veure jovenalla entre els clients! Senyal que la cuina casolana encara interessa i té adeptes entre les noves generacions. Bona teca i bons tragos a can Rafel: mandonguilles, peus de porc, esqueixada de bacallà, caragols (com no podia ser d’una altra manera venint d’un de Ponent) i plats que renoven cada dia segons mercat. A la Bodega d’en Rafel et sentiràs com a casa!

Publicitat
Quimet i Quimet
  • Restaurants
  • Espanyola
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts.

La Cova Fumada
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

La bomba de la Barceloneta “és en realitat la bomba de La Cova Fumada”, explica el Josep Maria Solé, tercera generació d’un establiment on fa 61 anys la seva àvia, Maria Pla, va inventar aquesta delicatessen. La va popularitzar el Magí, pare del Josep Maria, que amb una combinació de carisma, gràcia, una contundent salsa picant i una recepta secreta, va crear la llegenda. A més a més, hi trobareu esmorzars de forquilla excel·lents i els millors cigalons de la ciutat.

Publicitat
Jai-ca
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular tant per a veïns del barri com per a turistes que hi queden meravellats només de posar-hi un peu.

A més, tenen una carta de recomanats on podreu trobar des d’un gaspatxo fins a un carpaccio de moixama més que bons! Fa més de 60 anys que existeix i això es nota en la seva arquitectura, presidida per la barra original de fusta.

La Plata
  • Restaurants
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4

També conegut popularment com Los Pescaditos, pel seu peix blau acabat de pescar ben fregidet. Tenen vermut de la casa Perucchi, dels més antics de Catalunya. Fer el vermut aquí és sentir-se com un rei, dins una tasca d'aquelles que semblen de prinera línia de mar a Càdiz. Només preparen peixet fregit, amanida de tomàquet i un pinxo de botifarra, tot boníssim (i aquella coca de crema per postres!). La Merche Fructuoso fa 30 anys que porta la cuina del Bar La Plata. Si hi ha algú que tingui autoritat per explicar-vos com fer peixet fregit, és ella. 

Publicitat
La Esquinica
  • Restaurants
  • Espanyola
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

'Tapicas' amb bona fama en aquesta taverna aragonesa, una de les referents de Nou Barris. Com a bons 'maños', aquí tot és 'ico'! Destaquen els 'chipironicos', els 'choquicos', el 'morrico fritico' i tota la resta de fregits que ho peten fort. També els tigres (musclos arrebossats) i els pebrots del Padrón. Les patates braves mereixen una menció a part: tot i no ser de les més sonades de Barcelona, podrien entrar a més d’un top 10 i són molt apreciades i, sobretot, recordades pel seu allioli contundent. Els caps de setmana el local està ple com un ou i és difícil aconseguir-hi una taula. Tingueu en compte que no reserven però sí que donen tanda a la salica de espera.

  • Restaurants
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • preu 2 de 4

Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada. Aquest punt de trobada ciutadà va obrir el 1933 i ha acollit sindicalistes, gauche divine, tertúlies i la Barcelona guapa dels 80. En Jordi Vilà i la Moritz van enllustrar de nou el carisma i la gastronomia d’aquest clàssic dels bars de Barcelona, en reobrir-lo el 2009. Cada dia, sense interrupcions, hi podeu gaudir d’una carta extensiva, que va de la tapa al vermut, passant per l’entrepà gurmet i la cuina catalana amb un rerefons francès.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Sant Antoni

On abans hi havia el Bohèmic, famós per la seva cuina gastronòmica en un bar familiar, ara hi ha el Sant Antoni Gloriós, un bar que feia falta al barri després de la desaparició del primer.

El Fran G. Manduley, xef d'alta cuina popular, i un dels cuiners que van donar forma a la tapa barcelonina moderna –el 90 % de braves i croquetes gurmet que trobareu arreu estan inspirades directament en les del Bohèmic– ha repensat la fórmula interior: hi ha una única taula per a sis persones, La Gloriosa, en la que serveix un menú degustació a 40 €, tant per dinar com per sopar. I a la terrassa del carrer, doncs les tapes delirantment bones: la russa, les braves del Mandu, els calamars amb samfaina... 

  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Un altre home important en la història recent de la tapa és en Txema Martínez, que va ser el xef de l’Inopia d’Albert Adrià, zona zero de la reinvenció de la tapa nostra. Ara és cuiner i soci de la Bodega Amposta, un encantador local restaurat que recupera la memòria històrica de la Font de la Guatlla, i també la millor cuina catalana de platillo i tapa, fet amb un forn de brasa. Peus de porc amb trinxat, callos amb capipota... I uns cigrons amb carabiners inoblidables!

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants

Quina història més curiosa, la del Bar Michigan. Als anys 90 va ser propietat d’un senyor gallec. Vázquez Montalbán, assidu a la seva barra, deia que hi feien de les millors croquetes i truites de patates de Barcelona, dues pedres angulars del bon bar. Era tota una institució.

El 2012 el va agafar una xinesa, la Rosi; i va passar la mà per la cara als que vaticinaven –amb un toc de racisme– croqueta congelada i truita seca: la truita de patates seguia sent de sucositat uniforme i melosa, les croquetes de pernil ibèric eren d’una cremositat delirant, les llesquetes de pa sucades amb aquella intensitat maníaca que deixa el tomàquet fet confitura (ho corroboro!).

El gallec va reobrir el Michigan al seu poble natal, la Rosi es va retirar el 2019, i el grup La Confiteria l’ha reobert el 2020. «Ens el va traspassar amb la condició que el mantinguéssim igual», expliquen. I ho han acomplert: «Mantenim l’ADN de Bar Manolo gurmet», explica Lito Baldovinos, i això ho reflecteix una carta on pots fer el quartet de l’alegria (brava-russa-croquetes-truita), i altres tapes de gaudi desfermat i sucar pa (aletes de pollastre, musclos al vapor, ous emprenyats!) però gambes a la planxa i daus de filet a la brasa (que és el mateix material que entra en un molt bon menú de migdia. O sigui, que pots fer tapa clàssica i bona o clavar-te un homenatge de producte. I cuina sense interrupcions de les 7 a les 23 h. Quina barra!

  • Restaurants
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4

Satíric, republicà i anticlerical, L’Esquella de la Torratxa es va fundar el 1872 i va plegar veles el 1939 per les raons que us podeu imaginar. Per les seves planes van passar plomes genials com les d’Opisso, Picarol, Apa, Picasso, Tísner, Calders, Pitarra, Bertrana i Santiago Rusiñol i les seves vinyetes, agudíssimes, són plenament vigents. És fantàstic trobar-te el lavabo d’un bar de tapes amb les parets folrades de pàgines d’una revista com aquella, t’hi quedaries llegint-les totes de dalt a baix! Aquesta pensada marca l’esperit de tot el local, popular i d’una acràcia tradicional, viscuda a casa: en Nil Ros, el factòtum, ve de nissaga gracienca d’aviram (d’aquí el nom del restaurant, les bàscules i les fotos en blanc i negre). L’àvia Fina li va ensenyar un grapat de receptes que triomfen: els bunyols de bacallà, amb la flonjor i el gust exactes (7,5 euros), l’ensaladilla lligada amb ventresca i un toc d’olivada (5,9 euros), croquetes d’upa (6,75), unes patates emmascarades amb botifarra negra, escarxofa i cansalada per llepar-se’n els dits... De les postres, destaca la crema de maracujà amb crumble, xocolata blanca, llima i escuma de coco (5,75 euros), memorable! El pa de coca, cruixent, acompanya a la perfecció, per exemple, la truita de bacallà i alls tendres, feta al moment. Cuina honesta de tota la vida.

Publicitat
  • Restaurants
  • Ciutat Vella
  • preu 2 de 4

L'exfinancer Jaume Muedra va tornar a casa amb la cuina de la mare: el fill de la Bombeta ha erigit un bar de tapes de primera categoria on hi havia el clàssic del bon arròs, el Botavara. Calamars, ensaladilla russa, cua de bou, peixet fregit... Tot de primera. Una taverna marinera de la Barceloneta amb les comoditats del segle XXI. Els seus calamars a la romana són excel·lents, no us els perdeu. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa

Una fórmula infal·lible: vermuts i tapes creatives per al comensal intrèpid, que vol anar més enllà de les croquetes. Un local agradable amb un petit menjador, un espai a l’entrada amb taules altes i un parell de petites barres. I una ubicació privilegiada al barri de Sants. La Mundana, que deu el seu nom a una sèrie de plats del món que trobem a la carta, tots revisats amb imaginació i respecte: la voluntat de jugar amb textures i gustos sense malmetre l’essència de la matèria primera. Exemples? Un carpaccio de cigala amb maionesa de yuzu, fresc i divertit; o una lasanya de peus de porc amb festucs!

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 3 de 4

Bisavis no es simplement un restaurant. Es una experiència multisensorial, feta per una cuina excel·lent amb l'entusiasme d’un cuiner gastrònom i detallista que tot s’ho fa davant teu. A primera vista, el Bisavis es un lloc petit i simple, on predomina el gris metàl·lic, el blanc i la fusta. Amb aquest disseny sobri, et podria semblar un restaurant ordinari.

En realitat, no té begudes comuns com Coca-Cola o cafè descafeïnat, però no ho trobareu a faltar perquè, en canvi, té una 'ensaladilla' sorprenent de fresca i personal, una rajada a la mantega amb tàperes simplement excepcional (homenatge al Juanjo de La Tasquita de Enfrente), unes galtes de vedella que hi canten els àngels, una pannacotta deliciosa i la gran pensada d’empescar-se una altra manera absolutament diferent de fer la tripa –com si fos rigatoni, al pesto: senzillament genial. 

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Putget i Farró
  • preu 1 de 4

Després de 45 anys, el mític Bodeguín del carrer Hercegovina va plegar veles. Qui ha gosat instal·lar-se al número 24? Com sempre, els que pugen amb força. La Vera, l’Albert i en Xavi, joves amb empenta, van decidir capgirar el local de cap a peus. Ara és el Pervers Taverna Poètica: tota una declaració d’intencions. L’han remodelat que no el reconeixereu, amb taules de marbre i fusta fosca i un mirall al fons. Les parets, de verd clar, aporten frescor. La cuina vista. El somriure de la Vera, franca acollida. La carta t’arriba dins d’un sobre, literal, i tretze decasíl·labs del poeta Eduard Sanahuja (parent dels intrèpids) et sincronitzen cos i ànima per rebre com cal els aperitius i els mossos freds i calents que ens proposen. Les braves es diuen Stendhal: porten una salsa roja i l’altra negra: la primera, un sofregit ben picant, i la segona, un allioli suau d’all negre. El pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada sorprèn per la barreja de salats i textures, que casen d’allò més bé. L’entranyable de bacallà és tripa de bacallà amb cigrons, capipota del mar, deliciós, amb la mateixa untuositat del seu cosí germà (7,9 euros). Hem perdut un abeurador clàssic –i un heroi insubstituïble de barri, el Miquel– i hem guanyat una taverna que programa recitals de poesia, cuina amb gràcia i té camp per córrer. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Francesa
  • Sant Gervasi - Galvany

Des de la seva obertura, el Monocrom és conegut com un 'bistrot' de vins. Però no és només això. D’entrada és un lloc acollidor, on el comensal és rebut molt càlidament per la Janina, la seva propietària, encarregada de la petita i coqueta sala. I qui té la tasca, sobretot, d’aconsellar els vins que acompanyen idealment els plats escollits. Són vins naturals en la seva gran majoria, amb una diversitat que s’agraeix i algunes sorpreses notables pel que fa al preu i la qualitat.

Els amants del bon vi, els cercadors de plaers a través d’un vi desconegut, aquí tenen un territori fèrtil. Però a més del bon tracte –una virtut que avui es valora enormement, sobretot per la seva carència en molts llocs, fins i tot en els de categoria–, cal tenir molt en compte la calidesa del local i el bon servei. És un bon 'bistrot', o sigui sense grans pretensions però amb bons resultats (sobretot a l’hora de rebre la nota).

D’entrada, vàrem tenir dues sorpreses molt agradables: l’amanida tèbia de porros, botàriga i Rey Silo, un formatge molt habitual a Astúries, és molt gustosa, original i ben presentada. I sobretot cal tenir en compte l’especialíssima 'rillette' de verat, presentada en un pot de rosca, després d’haver-se escabetxat amb taronja, exquisida, fresca i original.

Aquest és un espai petit, amb gran ambició i escalfor. La carta, fàcil i ben presentada, facilita molt la lectura, però dificulta la tria. Hi ha bones tapes variades per començar, llaunes de bons productes de mar i una selecció d’embotits artesanals molt recomanables. A banda dels dos entrants esmentats cal tastar les patates al morter, l’ou i la sobrassada dels Casals o el 'mollete' de papada cuinada a baixa temperatura amb herbes fresques. Sempre hi ha un peix del dia, amb safrà, fenoll i bacallà confitat amb puré de coliflor i olives, una combinació molt encertada.

En carns també van forts. L’hamburguesa de vedella Angus dels Aiguamolls de l’Empordà o l’entrecot de mig quilo d’idèntica procedència amb patates fregides són plats només per a carnívors avesats. La pota de xai de raça xisqueta amb trinxat també és una altra opció, com el bistec tàrtar, preparat i sobretot condimentat amb cura i saviesa. Una oferta de formatges ben afinats o trufes i carquinyolis poden tancar l’àpat.

Gata Mala
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Gràcia

Got? Petit, que no s’escalfa.Temperatura? Glacial. Quadratura del gas? Perfecta. Escuma? Un dit i escaig de morbo. Suavitat? Mimosín tindria el primer orgasme de la seva miserable vida. La canya de Moritz del Gata Mala és de doctorat Honoris Rauxa. Ja paga la pena visitar aquesta llauna de sardines només per tastar les seves provetes d’ordi català, però també ajuda que amb la cerveseta et regalin una tapa. I no parlo de patates xip o pelleringa de bull. Aquí us posareu les botes: les viandes en miniatura són teca de la bona.    El Gata Mala és un espai comprimit que s’anuncia amb una pissarra al carrer –el nom, posat amb guix. Haureu d’emprar els colzes per fer-vos forts a un racó de la barra. I quina barra: de les seves entranyes no paren de sortir tapetes delicioses per a la Germandat de la Canya Afterwork.

Publicitat
El Vaso de Oro
  • Restaurants
  • La Barceloneta

La cervesa rossa de la casa és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes. No tenen una selecció molt grossa de cerveses, però ho compensen amb les seves delicioses canyes en got 'pielsen', aquells que semblen una flauta, amb el got refrigerat i la crema de la birra consistent. No fallen mai.

El mateix passa amb la teca: tenen un repertori de tapes i plats més consistents, com per exemple l'ensaladilla russa amb tonyina picat, o el filet a la planxa amb foie, que justifiquen l'etern retorn.  

O'Retorno
  • Restaurants
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Alerta. De fora, aquest bar gallec –breu espitllera cantonera– pot semblar que caigui a trossos –de fet, el cartell s’està desballestant– i potser mai no hi entraríeu. A la barra, de bar Manolo hardcore, és on es desenvolupa l’acció: la simpatia és de bar de tota la vida –tapeta amb la canya!– i tant hi podeu menjar unes racions de producte acollonant i molt ben fet, com un pop a la gallega sobrenatural o un lluç fresquíssim –tireu de mitja ració, us sortirà millor de preu, són enormes– com plats més de batalla (tripa a la gallega, orella). Desconfieu dels llocs que ensenyen la foto del plat: aquest n’és l’excepció!

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Cocteleries
  • El Poblenou
  • preu 1 de 4

Cal conèixer Balius: una cocteleria especialitzada en vermut del bo i còctels de vermut, que per menjar ofereix un repertori de salaons, tapes i platets d'Aragó i Castella, sobretot. Coses com el 'lomo de orza' –fi llom de porc marinat amb allioli i llimona– o el 'atascaburras', un plat de bacallà que ja estava documentat al Quixot. La seva cuina és ininterrompuda, i el producte és de proximitat, i ecològic en la mesura del possible. També són especialistes en peix sostenible.

  • Restaurants
  • Gastropubs
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 2 de 4

El Barra Alta és un restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, també al darrere del Masala 73. La gastada paraula “honestedat” s’omple de significat en una carta “que no busca marejar, basada en la bona matèria primera, però que coneix les seves limitacions”, explica. Fuig del suat “per compartir” amb la idea de “plats que poden créixer”. Producte selecte en franja assequible –porc, bacallà, vedella, en inspirades receptes amb un punt d’inventiva intermedi, que ni desconstrueix ni vol ser la teva àvia– que, amb suplement, creix a ració i mitja. Exemple: un delerós tàrtar de llamàntol i vieira sobre tortita (10,60 euros) creix per cinc euros. Roca defuig l’etiqueta tradicional, però admet que “tot està inventat i com li dic al meu fill, cal fer les coses bé per no haver de repetir-les de nou”. Les brutals croquetes –de ceps i cansalada ibèrica– mereixen destacar per damunt del riu croqueter que ens sepulta. Ara, la joia de la corona és un mar i muntanya de capipota amb bacallà (7,80 euros): daus de morro confitat, afegits al darrer moment, nedant en un sofregit de melositat extrema, matisat pel contrast del salat amb la gelatina marina i bovina. Bàrbar; dir ‘sucar pa’ és quedar-se curt. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • preu 3 de 4

El Mont Bar és un bar cantoner, a l’Eixample Esquerre. Formalment, a Barcelona no es pot ser més bar. El seu propietari, Ivan Castro, amb un 'background' familiar d’hostaleria a la Vall d’Aran, en un tuit defineix l’ànima del lloc: “Menges plats d’alta cuina i tècnica en un bar de 30 m², amb bona musiqueta de fons. I si vols sortir a fumar, surts, i si vols cridar, crides. Això és el que li agrada a la gent”.

I això és el que fa singular el Mont Bar: tenir cuina creativa d’alta volada –amb inspiració i risc, a càrrec del xef Domenico Ungaro– en un bar. Que és un bar de veritat! (i no pas un simulacre dins d’un restaurant). Pots fer un menú de degustació, o canya, russa i braves. La carta són unes 25 passes que es poden mirar descontextualitzades, o configurar amb elles un menú degustació al·lucinant, amb plats com la seva versió de l'escalivada amb anxoves, o un moll amb caldo de ceps i carabassa 'noisette'. 

  • 3 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Catalana
  • Fort Pienc
  • preu 1 de 4

Un bar maco de nassos: una barra neta amb cuina a la vista, i aires madrilenys de marbre blanc i taules de tamboret alt. En Xavier, l'amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya. A la cuina hi treballa l'Héctor, un aragonès format al Basque Culinary Center.

Gent d'alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri. Tenen uns musclos al vapor excel·lents. Els seus brutals callos, de picantor abraonada i textura gelatinosa subtil, redimeixen la púrria vermellosa que cultiva bacteris en expositors. Alerta, que per la tessitura que vivim només obren als vespres, fins a nou avís: de dt. a ds.a partir de les 19 h, amb tres torns per menjar. Feu el favor de reservar.  

Publicitat
La Xula Taperia
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4

Combinació interessant: La Xula Taperia barreja l'efervescència madrilenya de la canya i tapa –amb cada beguda posen un mos gratis– amb la cuina creativa. Les seves canyes estan tirades d'una manera immillorable, i les tapes s'assimilen a la cuina creativa en petit format i ànim molt informal. Exemples? La coca amb tataki de tonyina i mostassa o el burrito de pringà –la carn del rostit andalús–, espinacs i formatge.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat