Els millors bars de tapes de Barcelona

Aquest és el bar d'en Mathieu Pérez, un chef de Perpinyà amb molts anys de carrera que va tenir un bistrot d'èxit a París i un projecte arriscat de vins naturals a Ceret, el Percheron. Va ser el cap de cuina durant cinc anys del Bar Brutal, i a meitats del 2023 va decidir obrir Señora Dolores a Sant Antoni; un bar de tapes on es dedica en cos i ànima als fregits d'autor. I cuina amb una màquina de xurros! Lasanya arrebossada, xurros de patata brava, nyoquis, llenties guisades amb peus de porc i cansalada... No patiu si no voleu fregitel·la, doncs la meitat de la carta és crua; amanides d'encurtits, bistec tàrtar o peix cru, per exemple.

El Bar Nuri, a Poblenou, fa barri. No és qualsevol lloc: el restaurant del grup Família Nuri –abans conegut com a grup Ca La Nuri–, obert el 2022, és on durant quasi quaranta anys va exercir La Tertulia, un restaurant de tapes i menús que fou tota una institució popular al barri. 

El Bar Nuri és un homenatge al primer restaurant que van obrir la família, un bar que va funcionar a Poblenou entre del 1962 al 1976. La conversió de Tertulia a Bar Núria ha sigut quirúrgica, però encertada: han fet més lluminosa l'entrada, han renovat el mobiliari i han posat capes noves de color, però han respectat la distribució. El més important de tot és que manté una relació qualitat preu molt bona, de la que es beneficien els turistes però sobretot el públic del barri. Per exemple, un platàs de braves de primera, o una ració de sípia a la planxa, abundant, gustosa i tendra, fresca sens dubte, i uns gustosos ous de Calaf, estrellats amb xistorra. 

El Bar Roma es troba en una zona més aviat desangelada, prop de l’avinguda Roma, però ja s’encarreguen la Gala Massetti i en Jordi Saavedra de donar-li més vida al seu tram de carrer. La parella es va conèixer treballant a diferents aventures restauradores de l’Albert Adrià (Hoja Santa, Enigma, Tickets, etc.). Aquí t’ofereixen esmorzar (boníssima la pastisseria), vermut i cruspir-te el plat i les postres del dia. L’ensaladilla amb envinagrats casolans, piparres del Perelló i salsa vitello tonnato és un espectacle. Un altre hit és el sandvitx de milanesa de vedella amb tomàquet, enciam i maionesa amb pa de brioix. El Roma té sempre les portes obertes per a pop-ups simpàtics; val la pena estar pendent de les seves xarxes socials.

Quan el restaurador Kim Díaz es posa fil a l'agulla (Bar Mut, Muticlub, Entrepans Díaz), no s'hi posa per poc: la Bodega Solera, oberta l'estiu del 2023, és la interpretació que fa de la taverna gaditana creuada amb el bar de vins a la francesa. Cervesa ben tirada i una carta de vins majestuosa amb 650 referències. Una altra missió de la Solera és reivindicar el vi de xerès. Menjar? Molt i bé. Tenen un tallador de pernil amb titulació! Hi ha una pissarra lluminosa on conviuen delícies del sud com montaditos de renyà –sí, el llacet de pa– amb amanida russa i anxova, amb una amanida de tomàquet de Barbastre –marinat a AOVE hojiblanca i ceba adobada– i un canònic i catalaníssim fricandó de 'llata': un repertori ampli i versàtil, tan apte per menjar alguna cosa ràpida com per aposentar els colzes al marbre i viure la vida. No us perdeu el caíllo, muntadet de guisat que només fan a Caravaca de la Cruz i aquí.

Aquest és el projecte personal del mestre del xup-xup i assessor rodamon que és en Josep Maria Massó. El cuiner que va obrir el Bar Cañete ha posat tot el cor i estil en un negoci que ha obert en associació amb el cuiner (jove, del 1993) Àlex López Lamiel, que ha passat per Cañete, Àbac o Nandu Jubany. Recuperen l'esperit de tapa i barra desenfada del Cañete, però amb un peu més en el mercat i la casa de menjars catalana que no pas en la taverna castissa. A més de la cosa popular hi trobarem aires clàssics d'alta cuina amb un gir informal: els raviolis de llebre tenen una demi-glacé i una potència de cuina de caça que fa caure de culs. Aquest és un lloc per fer-hi tapes de les bones a preus continguts i també per compartir principals. 

Aquesta bodega d’aires madrilenys i andalusos sorgeix de la col·laboració entre els xefs Víctor García i Omar Díaz (Bar Omar) i del creatiu Enric Rebordosa. Podria considerar-se gairebé com un museu dedicat al concepte de Javier. No només als Javiers famosos de la nostra cultura, sinó al prototipus de Javier que tots tenim a la ment: aquell que vesteix amb mocassins de color marró, simpatitza amb partits de dreta i és el malson de qualsevol dinar de Nadal. La diversió no només es reflecteix en la decoració, sinó també en la carta, que ofereix una varietat d’entrepans, escabetxos i banderilles sumades a postres de tota la vida, com el flam i les torrijas casolanes.

Després de funcionar uns quants anys com un club d’esdeveniments gastronòmics efímers, la troupe Tiberi ha obert el seu local permanent. La proposta gastronòmica és de la Fran Baixas (filla de restauradors, dissenyadora gràfica i ex I+D de Mugaritz). El local és un encreuament entre l’hygge nòrdic i l’interiorisme barceloní; sobrietat, caliu i, si mireu al sostre, sensació de ser dins d’un núvol. La carta muta amb les estacions, però hi teniu seccions fixes; cosetes per picar (gildes, xips, seitons), entrepans (el de pollastre és el més ovacionat) i alguns platets de verdura, carn i peix. Obren de dimecres a diumenge i només agafen reserves per grups de sis o més persones. Un dels locals de moda de Barcelona.

L’eslògan del lloc no pot ser més clar; “El teu saló però amb una nevera plena de naturals”. De vins, s’entén. La carta alcohòlica és generosa, amb un número encertat d’opcions per copa i ampolles interessantíssimes, nacionals i internacionals (Geòrgia, Àustria, Eslovènia, Grècia, França, Itàlia, etc.). Pels qui no vulguin beure amb l’estómac buit, hi ha delícies imperdibles; dip de pastanaga i anacards fermentats, llobarro curat amb oli de mandarina i xili fumat, ous de tonyina i piparres, halloumi a la brasa amb carxofes i crema de llavors, truita de patata i nyàmeres... Buf, tot excels. Les postres, també. El local, enrajolat de blanc, és petit i molt bufó, s’ambienta amb música de tocadiscs i s’omple ràpid. No s’accepten reserves.

Petita bodega oberta l’any 1927 que ha canviat d’amos i de nom unes quantes vegades, però que sempre ha sabut mantenir l’essència. Botes de vi, neveres antigues, parets groguenques i tauletes de marbre. L’Àngel, un apassionat de les bodegues de tota la vida, se’n va fer càrrec el 2004 fins que la Verónica i en Gustavo van agafar el relleu fa relativament poc temps. Apassionats de la cuina i del vermut respectivament, han restaurat i millorat l'immoble amb un treball ple d'amor. La fama dels seus vermuts i platets ha traspassat les fronteres del barri, i trobar-hi lloc els caps de setmana és complicat, entre gent que es deleix pel seu capipota, bombes, mandonguilles amb picada ben feta i seitons fumats. Han mantingut i expandit una molt encertada selecció de vins a granel i embotellats, i tenen un vermut de la casa, barreja de diversos vermuts de Reus, que és excel·lent.