Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Bar El Pollo
Foto: Irene FernandezBar El Pollo

Els millors bars de tapes de Barcelona

Per molts són una religió i una excusa per trobar-se amb amics. Aquí teniu les millors tapes de Barcelona

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Platets de petites racions de les millors receptes mediterrànies per tastar, en un sol àpat, una mica de tot. Les tapes tenen quelcom que fa que agradin a tothom i que gairebé sempre vinguin de gust. Perquè és difícil dir que no a entrepans increïbles, les millors patates braves, uns calamars a la romana ben rossos o les millors croquetes de Barcelona. En honor a aquesta gastronomia tan mediterrània, hem fet una selecció dels bars de la ciutat per elaborar la llista definitiva dels millors locals de tapes de Barcelona.

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

La Plata
  • Restaurants
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4

També conegut popularment com Los Pescaditos, pel seu peix blau acabat de pescar ben fregidet. Tenen vermut de la casa Perucchi, dels més antics de Catalunya. Fer el vermut aquí és sentir-se com un rei, dins una tasca d'aquelles que semblen de prinera línia de mar a Càdiz. Només preparen peixet fregit, amanida de tomàquet i un pinxo de botifarra, tot boníssim (i aquella coca de crema per postres!). La Merche Fructuoso fa 30 anys que porta la cuina del Bar La Plata. Si hi ha algú que tingui autoritat per explicar-vos com fer peixet fregit, és ella. 

Quimet i Quimet
  • Restaurants
  • Espanyola
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts.

Publicitat
La Cova Fumada
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

La bomba de la Barceloneta “és en realitat la bomba de La Cova Fumada”, explica el Josep Maria Solé, tercera generació d’un establiment on fa 61 anys la seva àvia, Maria Pla, va inventar aquesta delicatessen. La va popularitzar el Magí, pare del Josep Maria, que amb una combinació de carisma, gràcia, una contundent salsa picant i una recepta secreta, va crear la llegenda. A més a més, hi trobareu esmorzars de forquilla excel·lents i els millors cigalons de la ciutat.

Jai-ca
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular tant per a veïns del barri com per a turistes que hi queden meravellats només de posar-hi un peu.

A més, tenen una carta de recomanats on podreu trobar des d’un gaspatxo fins a un carpaccio de moixama més que bons! Fa més de 60 anys que existeix i això es nota en la seva arquitectura, presidida per la barra original de fusta.

Publicitat
La Esquinica
  • Restaurants
  • Espanyola
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

'Tapicas' amb bona fama en aquesta taverna aragonesa, una de les referents de Nou Barris. Com a bons 'maños', aquí tot és 'ico'! Destaquen els 'chipironicos', els 'choquicos', el 'morrico fritico' i tota la resta de fregits que ho peten fort. També els tigres (musclos arrebossats) i els pebrots del Padrón. Les patates braves mereixen una menció a part: tot i no ser de les més sonades de Barcelona, podrien entrar a més d’un top 10 i són molt apreciades i, sobretot, recordades pel seu allioli contundent. Els caps de setmana el local està ple com un ou i és difícil aconseguir-hi una taula. Tingueu en compte que no reserven però sí que donen tanda a la salica de espera.

  • Restaurants
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • preu 2 de 4

Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada. Aquest punt de trobada ciutadà va obrir el 1933 i ha acollit sindicalistes, gauche divine, tertúlies i la Barcelona guapa dels 80. En Jordi Vilà i la Moritz van enllustrar de nou el carisma i la gastronomia d’aquest clàssic dels bars de Barcelona, en reobrir-lo el 2009. Cada dia, sense interrupcions, hi podeu gaudir d’una carta extensiva, que va de la tapa al vermut, passant per l’entrepà gurmet i la cuina catalana amb un rerefons francès.

Publicitat
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Un altre home important en la història recent de la tapa és en Txema Martínez, que va ser el xef de l’Inopia d’Albert Adrià, zona zero de la reinvenció de la tapa nostra. Ara és cuiner i soci de la Bodega Amposta, un encantador local restaurat que recupera la memòria històrica de la Font de la Guatlla, i també la millor cuina catalana de platillo i tapa, fet amb un forn de brasa. Peus de porc amb trinxat, callos amb capipota... I uns cigrons amb carabiners inoblidables!

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • preu 2 de 4

Rehabilitar un bar és tendència. Però el cuiner Aimar Córdoba és un malalt de barra. “Soc un boig dels bars 'manolo', me’ls conec tots”, explica. I quan va poder agafar el bar del costat de La Paloma, El Pollo, no s’ho va repensar: “Té 40 anys i només s’hi ha donat de menjar des que va tancar la sala, perquè amb el mam ja feien”.

El Pollo té l’aire del típic melancòlic afartapobres del Xino, però quan arriben els plats es dispara l’alegria: el producte és fresc i de primera, i la carta té un apartat d’espectaculars plats de cullera (lluç de ganxo en salsa verda i mongetes de Sant Pau) i és que te’ls podries trobar en un restaurant clàssic de Bilbao. No és barat; però l’opció tapes és festa per apta per a quasi totes les butxaques, amb truites espectaculars, croquetes de les bones i uns calamarsets amb ceba on hi canten els àngels. 

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants

Quina història més curiosa, la del Bar Michigan. Als anys 90 va ser propietat d’un senyor gallec. Vázquez Montalbán, deia que hi feien de les millors croquetes i truites de patates de Barcelona, dues pedres angulars del bon bar. Era tota una institució. El 2012 el va agafar una xinesa, la Rosi; i va passar la mà per la cara als que vaticinaven –amb un toc de racisme– croqueta congelada i truita seca: tot es va mantenir igual, fresc, sucós i acabat de fer. El gallec va reobrir el Michigan al seu poble natal, la Rosi es va retirar el 2019, i el grup La Confiteria el va reobrir el 2022. «Ens el va traspassar amb la condició que el mantinguéssim igual», expliquen. I ho han acomplert: «Mantenim l’ADN de Bar Manolo gurmet», explica Lito Baldovinos. 

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Fort Pienc

Contracorrent Bar és un bar de veritat –barra i minicuina–, i no pas un restaurant immens amb tamborets alts i un cuiner Michelin dient que té un bar (i els preus són més de bar que d’alta gastronomia). El xef sicilià Nico Drago i la sommelier Anna Pla s’han formulat el repte “de fer un tapeig diferent amb vins naturals, però apte per al barri”: el deliciós carrer Ribes a Fort Pienc.

I a fe de Déu que ho aconsegueixen: mesclant Itàlia i Catalunya, i els plats de cuina popular: l’ensaladilla russa de pollastre a l’ast és diumenge al cub! Textura d'ensaladilla russa i sabor de pollastre a l'ast en una tapa de cinc euros que és com menjar-se un diumenge assolellat. 

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de vins
  • El Poble-sec

Un altre bar de barri que ha premut el botó de reboot és el Bar La Cañada. En JuanPe González (Banda Municipal del Polo Norte), ha revifat aquesta esplèndida barra inoxidable del 1980, al Poble-sec més tranquil, amb l’ajuda de l’actor-artista Nico Baixas i la Lina Ruiz. “Reproduïm una manera espanyola d’entendre el bar, amb gent dreta i bon producte de tota la mediterrània”, diu.

Ha ajuntat delicadeses fredes (olives de Bailén, tonyina fumada de Múrcia, embotits de Salamanca, formatges artesans...) amb una carta de vins a copes ben triats, i un parell de guisats que fa la seva mare: delicioses les mandonguilles amb records especiats de Casablanca, destí de l’exili republicà dels seus avis. Ja no hi ha els lloros dels primers any del bar, però sí molta alegria d’una clientela jove i farandulera. Atents al seu instagram, . @lacanadabcn, que anuncia els concerts que hi fan.

  • Restaurants
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4

Satíric, republicà i anticlerical, L’Esquella de la Torratxa es va fundar el 1872 i va plegar veles el 1939. Per les seves planes van passar plomes genials com les d’Opisso, Picarol, Apa, Picasso, Tísner, Calders i les seves vinyetes, agudíssimes, són plenament vigents. És fantàstic trobar-te el lavabo d’un bar de tapes amb les parets folrades de pàgines d’una revista com aquella. Aquesta pensada marca l’esperit de tot el local, popular i d’una acràcia tradicional, viscuda a casa: en Nil Ros, el factòtum, ve de nissaga gracienca d’aviram (d’aquí el nom del restaurant, les bàscules i les fotos en blanc i negre). L’àvia Fina li va ensenyar un grapat de receptes que triomfen: els bunyols de bacallà, amb la flonjor i el gust exactes, l’ensaladilla lligada amb ventresca i un toc d’olivada, croquetes d’upa , unes patates emmascarades amb botifarra negra, escarxofa i cansalada per llepar-se’n els dits... Cuina honesta de tota la vida.

Publicitat
  • Restaurants
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

El Cañota és un bar de tapes marineres d’inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l’Estat. Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L’oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l’afegitó d’un puntet juganer de creativitat. Si aneu amb amics guiris, demaneu la sangria original (vi natural, xarop de maduixes, taronja, llima, cardamom i canyella). Tot de la millor qualitat i en un local molt espaiós i desenfadat. La ubicació és estratègica i ideal per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden just al costat

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Emparentat amb el Mont Bar, d’èxit reconegut per molts barcelonins, el Mediamanga aposta, a priori, per una cuina més senzilla i assequible, tot i que en un tres i no res pot fer un salt cap a la creació que quedes ben retratat. La cuina és a la vista de manera que pots veure als teus morros com preparen elaboracions basades en cuines d’aquí i de França. Autenticitat i identitat. S’agraeix trobar-ne bons exemples. El Mediamanga n’és un. Així hi pots menjar un salmorejo amb seitons fregits o unes empanadilles farcides de pintada amb salsa de calamar que et faran caure de cul de bones. Esforç, talent i ganes. Una combinació màgica que fa treure el millor en aquest restaurant amb cara de bar de l’Eixample.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Les Corts

“M’agrada la idea de ser la nevera del veí”, m’explica l’Arnau Barba, al Collonut de les Corts. Ja ha obert tres Collonuts: a Olesa, 7 i a Gran de Sant Andreu, 180. Són bars de barri al barri i per al barri. Al Collonut s’hi menja de collons i a un preu rebentat. “Soc de Maragall, i volia un tiquet de 15 euros”, explica Barba, jove hostaler de 33 anys amb experiència en altes barres (Abellán, Hotel W, Moritz). A tots hi ha la mateixa oferta: excel·lent producte local amb preparacions directes i preu arranat. Exemples: torrada de porc dels Casals amb mel (plat de Michelin a 2,70 euros!), o un guisat de cua de bou (12,90) d’on n’hi mengen tres.

El Vaso de Oro
  • Restaurants
  • La Barceloneta

La cervesa rossa de la casa és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes. No tenen una selecció molt grossa de cerveses, però ho compensen amb les seves delicioses canyes en got 'pielsen', aquells que semblen una flauta, amb el got refrigerat i la crema de la birra consistent. No fallen mai.

El mateix passa amb la teca: tenen un repertori de tapes i plats més consistents, com per exemple l'ensaladilla russa amb tonyina picat, o el filet a la planxa amb foie, que justifiquen l'etern retorn.  

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • La Bordeta

Hi pots anar a veure el futbol i fer una birra i unes anxovetes (que netegen ells), unes braves ben bones, una tapeta de cecina (El Capricho) o la truita del dia (que fan al moment, sucosa, i feta amb ous ecològics). Hi pots anar a fer el vermut i aprofitar el solet que toca a la seva terrasseta collonuda de barri: a la plaça tranquil·la la mainada pot campar alegrement sense cotxes mentre els pares piquen una ensaladilla russa amb ventresca, uns musclos o tripa amb capipota. Hi pots anar a fer un esmorzar de forquilla o un soparet d’alegria improvisada entre setmana, els plats que cuina la Manoli són per sucar-hi pa: mandonguilles amb sípia, fricandó, melós de vedella, galta! Cassola de la bona.

El fill de la Manoli, en Jordi Marzo, després de treballar en moltes cuines reputades, va agafar els trapaus i el 2017 va tornar al barri on va créixer per fer-hi la seva: un racó familiar on tothom s’hi troba com a casa i s’hi menja de conya. Per què acabar sempre sucumbint al xauarma en comptes d’atacar amb ganes un calamar farcit? Al Tremendu són espectaculars. Tenen bona teca (carn de Joan Casas, peix del GranBlau, verdures de Pau Santamaria) i bon mam (vins de Cuvée 3000). I els braços oberts i molt bon rollo, que és el més important.  A la porta del costat hi ha obert el Tremendu restaurant, però a la barra mantindrà “l’essència del bar, i això inclou el preu”. Arrenglerades a l’expositor, les seves tapes, boníssimes, acabades de fer (musclos, carxofes, calamars) obren la gana, atreuen, eixamplen el carrer estret. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa

Una fórmula infal·lible: vermuts i tapes creatives per al comensal intrèpid, que vol anar més enllà de les croquetes. Un local agradable amb un petit menjador, un espai a l’entrada amb taules altes i un parell de petites barres. I una ubicació privilegiada al barri de Sants. La Mundana, que deu el seu nom a una sèrie de plats del món que trobem a la carta, tots revisats amb imaginació i respecte: la voluntat de jugar amb textures i gustos sense malmetre l’essència de la matèria primera. Exemples? Un carpaccio de cigala amb maionesa de yuzu, fresc i divertit; o una lasanya de peus de porc amb festucs!

Publicitat
  • Restaurants
  • Francesa
  • Sant Gervasi - Galvany

Des de la seva obertura, el Monocrom és conegut com un 'bistrot' de vins. Però no és només això. D’entrada és un lloc acollidor, on el comensal és rebut molt càlidament per la Janina, la seva propietària, encarregada de la petita i coqueta sala. I qui té la tasca, sobretot, d’aconsellar els vins que acompanyen idealment els plats escollits. Són vins naturals en la seva gran majoria, amb una diversitat que s’agraeix i algunes sorpreses notables pel que fa al preu i la qualitat.

Els amants del bon vi, els cercadors de plaers a través d’un vi desconegut, aquí tenen un territori fèrtil. Però a més del bon tracte –una virtut que avui es valora enormement, sobretot per la seva carència en molts llocs, fins i tot en els de categoria–, cal tenir molt en compte la calidesa del local i el bon servei. És un bon 'bistrot', o sigui sense grans pretensions però amb bons resultats (sobretot a l’hora de rebre la nota).

D’entrada, vàrem tenir dues sorpreses molt agradables: l’amanida tèbia de porros, botàriga i Rey Silo, un formatge molt habitual a Astúries, és molt gustosa, original i ben presentada. I sobretot cal tenir en compte l’especialíssima 'rillette' de verat, presentada en un pot de rosca, després d’haver-se escabetxat amb taronja, exquisida, fresca i original.

Aquest és un espai petit, amb gran ambició i escalfor. La carta, fàcil i ben presentada, facilita molt la lectura, però dificulta la tria. Hi ha bones tapes variades per començar, llaunes de bons productes de mar i una selecció d’embotits artesanals molt recomanables. A banda dels dos entrants esmentats cal tastar les patates al morter, l’ou i la sobrassada dels Casals o el 'mollete' de papada cuinada a baixa temperatura amb herbes fresques. Sempre hi ha un peix del dia, amb safrà, fenoll i bacallà confitat amb puré de coliflor i olives, una combinació molt encertada.

En carns també van forts. L’hamburguesa de vedella Angus dels Aiguamolls de l’Empordà o l’entrecot de mig quilo d’idèntica procedència amb patates fregides són plats només per a carnívors avesats. La pota de xai de raça xisqueta amb trinxat també és una altra opció, com el bistec tàrtar, preparat i sobretot condimentat amb cura i saviesa. Una oferta de formatges ben afinats o trufes i carquinyolis poden tancar l’àpat.

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 3 de 4

Bisavis no es simplement un restaurant. Es una experiència multisensorial, feta per una cuina excel·lent amb l'entusiasme d’un cuiner gastrònom i detallista que tot s’ho fa davant teu. A primera vista, el Bisavis es un lloc petit i simple, on predomina el gris metàl·lic, el blanc i la fusta. Amb aquest disseny sobri, et podria semblar un restaurant ordinari.

En realitat, no té begudes comuns com Coca-Cola o cafè descafeïnat, però no ho trobareu a faltar perquè, en canvi, té una 'ensaladilla' sorprenent de fresca i personal, una rajada a la mantega amb tàperes simplement excepcional (homenatge al Juanjo de La Tasquita de Enfrente), unes galtes de vedella que hi canten els àngels, una pannacotta deliciosa i la gran pensada d’empescar-se una altra manera absolutament diferent de fer la tripa –com si fos rigatoni, al pesto: senzillament genial. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 2 de 4

Als extraradis del barri de Gràcia hi ha un interessant restaurant amb esperit de bistrot anomenat Santa Gula. Ubicat a la plaça de Narcís Oller, la carta del Santa Gula és veritablement imaginativa. Fins i tot podríem dir que és sorprenent per als qui hi entrin per primera vegada i per casualitat, i costa decidir-se per una recepta en concret.

Com que vaig acompanyat, la feina és doblement senzilla, i ens repartim unes braves –a la salsa de tomàquet hi manca mala llet– i uns llagostins embolicats amb pasta fil·lo i amb formatge fresc, ceba confitada i  gingebre, en els quals, segons la meva modesta opinió, hi aniria millor un formatge menys dòcil.

De segon, jo demano un arròs del delta de l’Ebre amb xistorra i secret de porc ibèric, esplèndid, i la meva acompanyant un magret d’ànec lacat amb mel, soja, gingebre, carabassa i coco que no acaba d’emocionar. Crec que alguns dels plats són molt correctes, però els convé un pèl més de visceralitat.

De totes maneres, la carta és tan extensa i rica en imaginació i matisos, que crec que aquest és un restaurant al qual s’ha d’anar diverses vegades per treure’n una conclusió i fer-se’n fidel, o abandonar-lo per sempre. Dels plats per tastar són especialment engrescadors un melós de cua de vaca amb xocolata de nyàmeres i bolets de temporada, uns calamarsets farcits de presa de porc ibèric i mole amb la seva tinta o uns peus de porc cruixents, farcits de gambes. Ah, i unes vieires a la papillota amb curri verd, coco, llima i citronel·la.

De postres demanem un sorbet de coco i un tiramisú. Els gelats diuen que són de Sandro Destri. No tinc el plaer de conèixer-lo, però tenen gust de gelat.  Al llarg de l’àpat hem sigut fidels a la cervesa de barril. N’hi havia de set menes, encara que la carta de vins també és prou extensa.

Al final, sortim del Santa Gula amb una sensació d’ocasió desaprofitada. Sens dubte, es tracta d’un bistrot amb unes possibilitats infinites.

  • Restaurants
  • Espanyola
  • El Gòtic
  • preu 4 de 4

Després de moltes tombarelles, l'hotel Mercer va reconvertir el seu restaurant més informal en un bar de tapes i vermuteria. I la veritat és que l'oferta val molt la pena: alta gamma –hotel de gran luxe cinc estrelles– a preus de barri (i no exagerem. Surt més car fer un vermut en una terrassa del vell Sarrià que aquí, a 3,50).

El cuiner de la casa, en Xavi Lahuerta, ha disposat una carta de delicadeses en format tapa preparades amb art, tècnica i precisió (braves, russa de traca, escopinyes a la llimona i patates chips casolanes). I per beure, vermut Yzaguirre que serveixen acompanyat d'unes addictives papadum, xips de cigrons amb comí. Però també podeu optar per una bona selecció de vins a copes, fugint de llocs comuns. 'Bonus track': tenen un bocí de muralla romana!

 

Publicitat
O'Retorno
  • Restaurants
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Alerta. De fora, aquest bar gallec –breu espitllera cantonera– pot semblar que caigui a trossos –de fet, el cartell s’està desballestant– i potser mai no hi entraríeu. A la barra, de bar Manolo hardcore, és on es desenvolupa l’acció: la simpatia és de bar de tota la vida –tapeta amb la canya!– i tant hi podeu menjar unes racions de producte acollonant i molt ben fet, com un pop a la gallega sobrenatural o un lluç fresquíssim –tireu de mitja ració, us sortirà millor de preu, són enormes– com plats més de batalla (tripa a la gallega, orella). Desconfieu dels llocs que ensenyen la foto del plat: aquest n’és l’excepció!

  • Restaurants
  • Gastropubs
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 2 de 4

El Barra Alta és un restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, també al darrere del Masala 73. La gastada paraula “honestedat” s’omple de significat en una carta “que no busca marejar, basada en la bona matèria primera, però que coneix les seves limitacions”, explica. Fuig del suat “per compartir” amb la idea de “plats que poden créixer”. Producte selecte en franja assequible –porc, bacallà, vedella, en inspirades receptes amb un punt d’inventiva intermedi, que ni desconstrueix ni vol ser la teva àvia– que, amb suplement, creix a ració i mitja. Roca defuig l’etiqueta tradicional, però admet que “tot està inventat i com li dic al meu fill, cal fer les coses bé per no haver de repetir-les de nou”. Les brutals croquetes –de ceps i cansalada ibèrica– mereixen destacar per damunt del riu croqueter que ens sepulta. Ara, la joia de la corona és un mar i muntanya de capipota amb bacallà. 

Publicitat
  • 3 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Catalana
  • Fort Pienc
  • preu 1 de 4

Un bar maco de nassos: una barra neta amb cuina a la vista, i aires madrilenys de marbre blanc i taules de tamboret alt. En Xavier, l'amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya. A la cuina hi treballa l'Héctor, un aragonès format al Basque Culinary Center.

Gent d'alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri. Tenen uns musclos al vapor excel·lents. Els seus brutals callos, de picantor abraonada i textura gelatinosa subtil, redimeixen la púrria vermellosa que cultiva bacteris en expositors. Alerta, que per la tessitura que vivim només obren als vespres, fins a nou avís: de dt. a ds.a partir de les 19 h, amb tres torns per menjar. Feu el favor de reservar.  

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat