Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Jai-Ca (Barceloneta)
Scott ChasserotJai-Ca (Barceloneta)

Els millors bars de tapes de Barcelona

Per a molts són una religió i una excusa per trobar-se amb amics. Aquí teniu les millors tapes de Barcelona

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Els bars de tapes són una religió laica i una excusa perfecta per reunir-se amb amics i passar una bona estona. Poden ser un aperitiu perfecte abans d'un àpat potent, o un festival variat que es justifica per si mateix. Les tapes són les reines dels bars i del bon menjar i beure (amb especial volença per patates braves i croquetes). On menjar les millors tapes de Barcelona? Us recomanem que us deixeu guiar per aquesta llista de bars amb tapes infal·libles. Visca la tapa!

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

La Plata
  • Restaurants
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4

També conegut popularment com Los Pescaditos, pel seu peix blau acabat de pescar ben fregidet. Tenen vermut de la casa Perucchi, dels més antics de Catalunya. Fer el vermut aquí és sentir-se com un rei, dins una tasca d'aquelles que semblen de prinera línia de mar a Càdiz. Només preparen peixet fregit, amanida de tomàquet i un pinxo de botifarra, tot boníssim (i aquella coca de crema per postres!). La Merche Fructuoso fa 30 anys que porta la cuina del Bar La Plata. Si hi ha algú que tingui autoritat per explicar-vos com fer peixet fregit, és ella. 

  • Restaurants
  • Catalana
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

El Denassus té un nom obvi i que ens encanta: els dos socis i propietaris, En Sergi Ruiz (nas d’or 2014) i l’Alejo Mailan són sommeliers i s'hi menja... de nassos! Aquest gastrobar –sí, mereix aquest nom, això és una barra de bar amb un elevat nivell gastronòmic– va obrir l'estiu del 2019, i des d'aleshores s'ha establert com a un lloc de gaudi d'alt nivell hedonista a Poble-Sec. Ruiz i Mailan havien coincidit al Bar del Pla –que com a escola no està gens malament!– i van decidir "obrir un lloc que ens agradés com a clients, que sigui informal, però on et puguis clavar un festival", expliquen.

A la cuina hi ha el xef Eduardo Orionda, que es fa càrrec d'una carta íntimament relacionada amb el menú dels vins: unes 150 referències, de les quals se'n serveixen una quinzena a copes, i que defugen l'obvietat en favor dels vins naturals i amb molta personalitat. 

Aquest local que exerceix el clàssic "el que et vulguis gastar" de manera exquisida. Tant t'hi pots firar plats de gaudi instantani i salvatge, a preus continguts –com uns bons ous trencats amb patates fregides i cecina fumada de Lleó, o els meravellosos callos i morro de la casa– com fer festa grossa amb producte noble de cada temporada (peix fresc de llotja i vedella madurada de Donosti). I ja acumulen al sarró plats icònics i creatius: la seva croqueta d'ànec Pequín i la truita trufada tenen fans.   

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • preu 2 de 4

Rehabilitar un bar és tendència. Però el cuiner Aimar Córdoba és un malalt de barra. “Soc un boig dels bars 'manolo', me’ls conec tots”, explica. I quan va poder agafar el bar del costat de La Paloma, El Pollo, no s’ho va repensar: “Té 40 anys i només s’hi ha donat de menjar des que va tancar la sala, perquè amb el mam ja feien”.

El Pollo té l’aire del típic melancòlic afartapobres del Xino, però quan arriben els plats es dispara l’alegria: el producte és fresc i de primera, i la carta té un apartat d’espectaculars plats de cullera (lluç de ganxo en salsa verda i mongetes de Sant Pau) i és que te’ls podries trobar en un restaurant clàssic de Bilbao. No és barat; però l’opció tapes és festa per apta per a quasi totes les butxaques, amb truites espectaculars, croquetes de les bones i uns calamarsets amb ceba on hi canten els àngels. 

  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4
  • Crítica de Time Out

Reconeguem el caràcter visionari de Carles Abellán; abans que hi hagués l'explosió d'allò que en van dir 'gastrobars', Abellán va obrir aquesta barra de tapes i plats d'esmorzar de forquilla que ha creat imperi i escola: n'hi ha de Barcelona a Singapur. Ell el defineix així: "un homenatge al 'bareto' de tota la vida, a les tapes clàssiques del nostre país, a les nostres elaboracions casolanes i a la nostra identitat. El que ens identifica davant del món". 

Quins són els grans èxits del Tapas24? 

Hi trobareu un repertori de tapa barcelonina i espanyola que apunta a tot allò que s'ha generalitzat després: croquetes, braves, ous estrellats, truites brutals, russa, bikinis, 'molletes', tot amb segell d'inventiva i qualitat de l'Abellán i en la millor de les seves versions. Per exemple, mig món ha imitat el bikini trufat amb mozzarella de búfala i pernil ibèric. O per exemple, la cremositat i frescor de l'ensaladilla russa de la casa encara és un paradigma que imita mitja Barcelona.

I també un apartat de platets de producte màxim i peix de llotja. Abellan segueix al capdavant de la carta del Tapas24, i mima el producte de temporada: us hi podeu trobar, per exemple, unes carxofes disposades en flor per damunt de romesco, o uns pèsols del Maresme amb calamares. Per cert, no oblideu que a més del local de Diputació hi ha el segon Tapas24 a Diagonal 520. Sens dubte, un dels millors bars de tapes de Barcelona que en realitat és un restaurant com una casa de pagès

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Gervasi - Galvany

John Wilmot fou un poeta anglès, aristòcrata i llibertí, que es va avançar al Marquès de Sade. També és el nom que l'Eugeni de Diego –un dels excaps de cuina de l'era gloriosa d'ElBulli– ha posat al seu bar de tapes: Colmado Wilmot. "Volia fugir de la idea del colmado i el bar castís, posar-hi un toc internacional. Però que fos de caire popular, i on qualsevol pogués venir a passar una bona estona. Per què jo soc de Badalona, saps?", explica el cuiner-empresari. 

Defineix com "com a un puto bareto on pots sortir per 20 euros menjant truita i capipota, però on et podem afegir angules als ous ferrats". I encara que tot sembli aparentment senzill, de Diego somriu murri. I em posa davant un pinxo de truita de patates amb gambes a l'ajillo, que devoro delerós. Breu i bo com un pecat de luxúria, amb el suc de l'ajillo i els caps de la gamba amalgamats amb el caramel de ceba i l'ou. I Déu n'hi do, amb els sofregits. Els callos i capopita de la casa són una meravella gelatinosa i de confit de tomàquet al punt de picant, com les mandonguilles Strogonoff també. 

  • 4 de 5 estrelles
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Gervasi - Galvany
  • Crítica de Time Out

A la zona alta no sobren bones barres on es pugui menjar a un preu raonable! I amb el permís de l'esplèndid Colmado Wilmot de l'Eugeni de Diego, Rabbit's és el bar de tapes que li calia a l''upper' Francesc Macià. En un carrer tan emblemàtic com Ganduxer –i situat entre aquells dos pols de poder sociogastronòmic que són Via Veneto i el Semon– el Rabbit's és 'només' un bar de tapes fenomenal. El propietari és el cuiner Jordi Cunill, un xef ex-Coure que en un moviment atrevit va assumir i rejovenir el clàssic Cafè de París

I Rabbit's mereix una visita, i sis. Més que de casa de menjars catalana, ha adoptat el dinamisme del bar de tapes madrileny (fan callos, no pas capipota), amb un interiorisme minimalista i net, exquisit, de Pilar Líbano, on l'acció passa sobretot en una majestuosa barra de marbre i fusta en ela. La netedat formal ja dona pistes de què s'hi menja: tapes de tota la vida amb rampells creatius més conceptuals que no pas tècnics. Per exemple, unes piparres que han tractat com a pebrots del Padrón, fregides i amb sal grossa, una delícia que no pica, o unes flors de carbassó arrebossades que han farcit de botifarra del Perol.

De tota la vida: tapes ben fetes, brasa de carn i de marisc i de segon uns guisats que convenceran els partidaris més ortodoxos de sucar pa, que poden acabar el dinar amb medalló de cua de bou desossada, de crosta cruixent i base de parmentier o un fricandó canònic. I oh, alegria, els preus els pot assumir algú que viu més avall de Sant Gregori Taumaturg i fa servir el carril bici. 

Publicitat
La Cova Fumada
  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

La bomba de la Barceloneta “és en realitat la bomba de La Cova Fumada”, explica el Josep Maria Solé, tercera generació d’un establiment on fa 61 anys la seva àvia, Maria Pla, va inventar aquesta delicatessen. La va popularitzar el Magí, pare del Josep Maria, que amb una combinació de carisma, gràcia, una contundent salsa picant i una recepta secreta, va crear la llegenda. A més a més, hi trobareu esmorzars de forquilla excel·lents i els millors cigalons de la ciutat.

  • Restaurants
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • preu 3 de 4

Des de finals dels 80 que a Barcelona ens pot agafar la rauxa i dir, amb els ulls encesos i la butxaca foradada diem: fem unes tapes a Cal Pep? L’alegria és instantània. Quan el vaivé de locals que obren i tanquen és el pa de cada dia, és un gust poder tornar a aquells restaurants que ens han fet feliços, com aquest, que des de l'any 1989 que ens ofereix la seva barra allargada, la seva cuina franca i exquisida, els seus clàssics que mai no fallen. Que no hi heu anat, que no el coneixeu?

Poseu-hi remei! No podeu anar a l’altre barri –ni fotre-us un altre bao, curri, cebiche o pizza– sense haver tastat abans, per exemple, la seva truita trempera, al punt i feta al moment, amb aquell gustet fumat del pebre vermell de la Vera que li dona el xoriço Tia Felipa i per acabar de fer-la inoblidable, l’allioli per damunt. Aquí tot és una delícia de cuina tradicional catalana, directa i amb tapes d'alta volada (recordeu que Woody Allen marxava cap a l'aeroport amb un tupper de les seves croquetes). 

 

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4

Cal Soci, com diuen, és més que un club i més que un bar. Després de molt temps treballant en el món de l’hoteleria, com a cambrer i cuiner, en Luxo i en Miqui van decidir obrir casa pròpia. I volien que tingués l’essència dels bars de tapes d’abans, però també tenint en compte la inclusivitat i les dietes per a tothom.

Així, a Cal Soci us hi podeu endrapar des d’una ensaladilla vegana fins a unes fenomenals costelles de porc lacades. Aquest és un lloc amb ànima menorquina, i això es nota en receptes com un bacallà amb sobrassada o una taula de formatges illencs. Són versàtils: tant et fan unes braves sexis i mandonguilles per fer un vespre pim-pam, com arrossos potents els caps de setmana.

  • Restaurants
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular tant per a veïns del barri com per a turistes que hi queden meravellats només de posar-hi un peu.

A més, tenen una carta de recomanats on podreu trobar des d’un gaspatxo fins a un carpaccio de moixama més que bons! Fa més de 60 anys que existeix i això es nota en la seva arquitectura, presidida per la barra original de fusta.

Publicitat
La Esquinica
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

'Tapicas' amb bona fama en aquesta taverna aragonesa, una de les referents de Nou Barris. Com a bons 'maños', aquí tot és 'ico'! Destaquen els 'chipironicos', els 'choquicos', el 'morrico fritico' i tota la resta de fregits que ho peten fort. També els tigres (musclos arrebossats) i els pebrots del Padrón. Les patates braves mereixen una menció a part: tot i no ser de les més sonades de Barcelona, podrien entrar a més d’un top 10 i són molt apreciades i, sobretot, recordades pel seu allioli contundent. Els caps de setmana el local està ple com un ou i és difícil aconseguir-hi una taula. Tingueu en compte que no reserven però sí que donen tanda a la salica de espera.

  • Restaurants
  • Catalana
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 2 de 4

Obert l'octubre del 2022, Can Marlau és el primer restaurant propi d'en Ferran Soler, qui fou cap de cuina de la Bodega 1900 de l'Albert Adrià. I aquí el xef hi aporta tot el valor afegit de la seva trajectòria i saber fer en un bar-restaurant gastronòmic –aquesta és la definició que fa servir– on trobareu una cuina catalana de casa de menjars i tapes impecable, amb tota la finesa, tècnica i producte que hom espera d'un bullinià ficat a la cosa tradicional. 

Soler aposta per una carta que a primera hora del dia només ensenya la poteta, amb esmorzars de forquilla potents i boníssims –ous ferrats amb xistorra, careta de porc, truita de bacallà i alls tendres...– i al migdia encara guanya més múscul i col·lagen amb cullera, guisats i tapes. Aquest és un lloc per als sucadors de pa en sèrie: el seu capipota –amb la mongeta blanca en lloc de cigrons, que aporta mantegositat– o una galta de vedella que la forquilla talla amb un copet són exemples de tècnica aplicada al fet popular. I la seva revisió de la bomba de la Barceloneta és excel·lent.  

Publicitat
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Un altre home important en la història recent de la tapa és en Txema Martínez, que va ser el xef de l’Inopia d’Albert Adrià, zona zero de la reinvenció de la tapa nostra. Ara és cuiner i soci de la Bodega Amposta, un encantador local restaurat que recupera la memòria històrica de la Font de la Guatlla, i també la millor cuina catalana de platillo i tapa, fet amb un forn de brasa. Peus de porc amb trinxat, callos amb capipota... I uns cigrons amb carabiners inoblidables!

  • Restaurants
  • Catalana
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 2 de 4

Privilegiar la clientela local: Aquesta és l'estratègia del Grup el Cabo, encapçalat per l'argentí
–i enamorat de la cuina catalana– Rodrigo Varela. El 2022 van reobrir l'antiga Bodega Monumental–bodega d'estovalles de fil i tapa fina, que va obrir el 1937, tancada en pandèmia– com a Bodega del Cabo, a Fort Pienc. "Preferim expandir-nos a Santa Coloma, al Clot, més que no pas al centre o als barris de moda", explica Varela, "i omplir la carta de coses bones però quotidianes, que la gent pugui pagar", prossegueix.

La qualitat i la cosa casolana pot ser per a les masses: no cap ni un ou, a la Bodega, i sura l'alegria veïnal en l'ambient. Tenen una carta amplíssima amb plats molt agraïts i ben fets –arrossos amb bon de cocció, un capipota boníssim, mandonguilles amb calamars...–on el populisme del torrezno i els ous estrellats amb foie ("m'agrada dir que fem cuina de xiringuito urbà", explica) conviuen amb la tradició catalana del peu de porc amb bolets. Més punts a favor: un molt bon menú de migdia i una carta de vins, molts naturals... amb 200 referències!

Publicitat
  • Restaurants

Quina història més curiosa, la del Bar Michigan. Als anys 90 va ser propietat d’un senyor gallec. Vázquez Montalbán, deia que hi feien de les millors croquetes i truites de patates de Barcelona, dues pedres angulars del bon bar. Era tota una institució. El 2012 el va agafar una xinesa, la Rosi; i va passar la mà per la cara als que vaticinaven –amb un toc de racisme– croqueta congelada i truita seca: tot es va mantenir igual, fresc, sucós i acabat de fer. El gallec va reobrir el Michigan al seu poble natal, la Rosi es va retirar el 2019, i el grup La Confiteria el va reobrir el 2022. «Ens el va traspassar amb la condició que el mantinguéssim igual», expliquen. I ho han acomplert: «Mantenim l’ADN de Bar Manolo gurmet», explica Lito Baldovinos. 

Quimet i Quimet
  • Restaurants
  • Espanyola
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4
Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts.
Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 2 de 4

Contracorrent Bar és un bar de veritat –barra i minicuina–, i no pas un restaurant immens amb tamborets alts i un cuiner Michelin dient que té un bar (i els preus són més de bar que d’alta gastronomia). El xef sicilià Nico Drago i la sommelier Anna Pla s’han formulat el repte “de fer un tapeig diferent amb vins naturals, però apte per al barri”: el deliciós carrer Ribes a Fort Pienc.

I a fe de Déu que ho aconsegueixen: mesclant Itàlia i Catalunya, i els plats de cuina popular: l’ensaladilla russa de pollastre a l’ast és diumenge al cub! Textura d'ensaladilla russa i sabor de pollastre a l'ast en una tapa de cinc euros que és com menjar-se un diumenge assolellat. 

  • Bars i pubs
  • Bars de vins
  • El Poble-sec

Un altre bar de barri que ha premut el botó de reboot és el Bar La Cañada. En JuanPe González (Banda Municipal del Polo Norte), ha revifat aquesta esplèndida barra inoxidable del 1980, al Poble-sec més tranquil, amb l’ajuda de l’actor-artista Nico Baixas i la Lina Ruiz. “Reproduïm una manera espanyola d’entendre el bar, amb gent dreta i bon producte de tota la mediterrània”, diu.

Ha ajuntat delicadeses fredes (olives de Bailén, tonyina fumada de Múrcia, embotits de Salamanca, formatges artesans...) amb una carta de vins a copes ben triats, i un parell de guisats que fa la seva mare: delicioses les mandonguilles amb records especiats de Casablanca, destí de l’exili republicà dels seus avis. Ja no hi ha els lloros dels primers any del bar, però sí molta alegria d’una clientela jove i farandulera. Atents al seu instagram, . @lacanadabcn, que anuncia els concerts que hi fan.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Andreu de Palomar
  • preu 1 de 4

A la rambla de Sant Andreu, en Josep Lluís Clotet i la seva dona, la Charo, hi van obrir la Bodegueta de Sant Andreu, a mitjan març del 2020 (ehem, ja sabeu què va passar). I hi ha han consolidat un bar de tapes que té un lema enganxós (i cert): cuina modesta però honesta. Clotet s'enorgulleix "de no comprar res de quinta gamma, fer-ho tot casolà i comprar en comerços del barri en la mesura del possible". La prova és arribar i trobar-te un aparador de les croquetes del dia sense fregir. 

Aquí la cosa va de plaer directe i senzill, però fet amb molta mà esquerra. Les croquetes són irregulars –perquè les voltegen a mà– i boníssimes (tasteu les d'ou ferrat i xoriço). En tenen una quinzena llarga de varietats. L'altre punt fort són els pintxos de truita de la Charo –d'aquelles ben sucoses, amb el punt de caramel de la ceba endolcint el formatge– i els guisats (per exemple, callos o mandonguilles amb sepionets). Els més que notables torreznos certifiquen que aquest no és un lloc per fer-hi dieta. Però sí per fer-hi barri: sembla que en porti 50 d'obert, i el local, en un edifici més que centenari, té molt d'encant. 

  • Restaurants
  • Vila de Gràcia
  • preu 1 de 4

Satíric, republicà i anticlerical, L’Esquella de la Torratxa es va fundar el 1872 i va plegar veles el 1939. Per les seves planes van passar plomes genials com les d’Opisso, Picarol, Apa, Picasso, Tísner, Calders i les seves vinyetes, agudíssimes, són plenament vigents. És fantàstic trobar-te el lavabo d’un bar de tapes amb les parets folrades de pàgines d’una revista com aquella. Aquesta pensada marca l’esperit de tot el local, popular i d’una acràcia tradicional, viscuda a casa: en Nil Ros, el factòtum, ve de nissaga gracienca d’aviram (d’aquí el nom del restaurant, les bàscules i les fotos en blanc i negre). L’àvia Fina li va ensenyar un grapat de receptes que triomfen: els bunyols de bacallà, amb la flonjor i el gust exactes, l’ensaladilla lligada amb ventresca i un toc d’olivada, croquetes d’upa , unes patates emmascarades amb botifarra negra, escarxofa i cansalada per llepar-se’n els dits... Cuina honesta de tota la vida.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

Emparentat amb el Mont Bar, d’èxit reconegut per molts barcelonins, el Mediamanga aposta, a priori, per una cuina més senzilla i assequible, tot i que en un tres i no res pot fer un salt cap a la creació que quedes ben retratat. La cuina és a la vista de manera que pots veure als teus morros com preparen elaboracions basades en cuines d’aquí i de França. Autenticitat i identitat. S’agraeix trobar-ne bons exemples. El Mediamanga n’és un. Així hi pots menjar un salmorejo amb seitons fregits o unes empanadilles farcides de pintada amb salsa de calamar que et faran caure de cul de bones. Esforç, talent i ganes. Una combinació màgica que fa treure el millor en aquest restaurant amb cara de bar de l’Eixample.

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • El Poblenou
  • preu 2 de 4

El Bar Nuri, a Poblenou, fa barri. No és qualsevol lloc: el restaurant del grup Família Nuri –abans conegut com a grup Ca La Nuri–, obert el 2022, és on durant quasi quaranta anys va exercir La Tertulia, un restaurant de tapes i menús que fou tota una institució popular al barri. 

El Bar Nuri és un homenatge al primer restaurant que van obrir la família, un bar que va funcionar a Poblenou entre del 1962 al 1976. La conversió de Tertulia a Bar Núria ha sigut quirúrgica, però encertada: han fet més lluminosa l'entrada, han renovat el mobiliari i han posat capes noves de color, però han respectat la distribució. El més important de tot és que manté una relació qualitat preu molt bona, de la que es beneficien els turistes però sobretot el públic del barri. Per exemple, un platàs de braves de primera, O una ració de sípia a la planxa, abundant, gustosa i tendra, fresca sens dubte, i uns gustosos ous de Calaf, estrellats amb xistorra. 

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Les Corts

“M’agrada la idea de ser la nevera del veí”, m’explica l’Arnau Barba, al Collonut de les Corts. Ja ha obert tres Collonuts: a Olesa, 7 i a Gran de Sant Andreu, 180. Són bars de barri al barri i per al barri. Al Collonut s’hi menja de collons i a un preu rebentat. “Soc de Maragall, i volia un tiquet de 15 euros”, explica Barba, jove hostaler de 33 anys amb experiència en altes barres (Abellán, Hotel W, Moritz). A tots hi ha la mateixa oferta: excel·lent producte local amb preparacions directes i preu arranat. Exemples: torrada de porc dels Casals amb mel (plat de Michelin a 2,70 euros!), o un guisat de cua de bou (12,90) d’on n’hi mengen tres.

  • Restaurants
  • La Barceloneta

La cervesa rossa de la casa és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes. No tenen una selecció molt grossa de cerveses, però ho compensen amb les seves delicioses canyes en got 'pielsen', aquells que semblen una flauta, amb el got refrigerat i la crema de la birra consistent. No fallen mai.

El mateix passa amb la teca: tenen un repertori de tapes i plats més consistents, com per exemple l'ensaladilla russa amb tonyina picat, o el filet a la planxa amb foie, que justifiquen l'etern retorn.  

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Catalana
  • El Poble-sec
  • Crítica de Time Out

El millor de la cuina de Cadis ho trobareu en aquest minúscul bar ple d’alegria i bon humor. Les propietàries engeguen rock a tot drap per fer baixar el caçó en adob, un dels clàssics que fan a La Chana. Ben cruixent per fora i tendre i gustós per dins pel fet d’haver-lo macerat unes hores abans. Excel·lent l’atún anchoado, la moixama i les ortiguillas (quan en tenen). A l’hivern fan més plats de cullera com els cigrons amb pringá (carn d’olla) i tagarninas (cards) que ressusciten els morts. Per favor, que ens expliquin com elaboren el sagrat i més estiuenc salmorejo, perquè és una delícia que crea addicció! Mançanilla per regar-ho!

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • La Bordeta

Hi pots anar a veure el futbol i fer una birra i unes anxovetes (que netegen ells), unes braves ben bones, una tapeta de cecina (El Capricho) o la truita del dia (que fan al moment, sucosa, i feta amb ous ecològics). Hi pots anar a fer el vermut i aprofitar el solet que toca a la seva terrasseta collonuda de barri: a la plaça tranquil·la la mainada pot campar alegrement sense cotxes mentre els pares piquen una ensaladilla russa amb ventresca, uns musclos o tripa amb capipota. Hi pots anar a fer un esmorzar de forquilla o un soparet d’alegria improvisada entre setmana, els plats que cuina la Manoli són per sucar-hi pa: mandonguilles amb sípia, fricandó, melós de vedella, galta! Cassola de la bona.

El fill de la Manoli, en Jordi Marzo, després de treballar en moltes cuines reputades, va agafar els trapaus i el 2017 va tornar al barri on va créixer per fer-hi la seva: un racó familiar on tothom s’hi troba com a casa i s’hi menja de conya. Per què acabar sempre sucumbint al xauarma en comptes d’atacar amb ganes un calamar farcit? Al Tremendu són espectaculars. Tenen bona teca (carn de Joan Casas, peix del GranBlau, verdures de Pau Santamaria) i bon mam (vins de Cuvée 3000). I els braços oberts i molt bon rollo, que és el més important.  A la porta del costat hi ha obert el Tremendu restaurant, però a la barra mantindrà “l’essència del bar, i això inclou el preu”. Arrenglerades a l’expositor, les seves tapes, boníssimes, acabades de fer (musclos, carxofes, calamars) obren la gana, atreuen, eixamplen el carrer estret. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa

Una fórmula infal·lible: vermuts i tapes creatives per al comensal intrèpid, que vol anar més enllà de les croquetes. Un local agradable amb un petit menjador, un espai a l’entrada amb taules altes i un parell de petites barres. I una ubicació privilegiada al barri de Sants. La Mundana, que deu el seu nom a una sèrie de plats del món que trobem a la carta, tots revisats amb imaginació i respecte: la voluntat de jugar amb textures i gustos sense malmetre l’essència de la matèria primera. Exemples? Un carpaccio de cigala amb maionesa de yuzu, fresc i divertit; o una lasanya de peus de porc amb festucs!

  • Restaurants
  • Francesa
  • Sant Gervasi - Galvany

Des de la seva obertura, el Monocrom és conegut com un 'bistrot' de vins. Però no és només això. D’entrada és un lloc acollidor, on el comensal és rebut molt càlidament per la Janina, la seva propietària, encarregada de la petita i coqueta sala. I qui té la tasca, sobretot, d’aconsellar els vins que acompanyen idealment els plats escollits. Són vins naturals en la seva gran majoria, amb una diversitat que s’agraeix i algunes sorpreses notables pel que fa al preu i la qualitat.

Els amants del bon vi, els cercadors de plaers a través d’un vi desconegut, aquí tenen un territori fèrtil. Però a més del bon tracte –una virtut que avui es valora enormement, sobretot per la seva carència en molts llocs, fins i tot en els de categoria–, cal tenir molt en compte la calidesa del local i el bon servei. És un bon 'bistrot', o sigui sense grans pretensions però amb bons resultats (sobretot a l’hora de rebre la nota).

D’entrada, vàrem tenir dues sorpreses molt agradables: l’amanida tèbia de porros, botàriga i Rey Silo, un formatge molt habitual a Astúries, és molt gustosa, original i ben presentada. I sobretot cal tenir en compte l’especialíssima 'rillette' de verat, presentada en un pot de rosca, després d’haver-se escabetxat amb taronja, exquisida, fresca i original.

Aquest és un espai petit, amb gran ambició i escalfor. La carta, fàcil i ben presentada, facilita molt la lectura, però dificulta la tria. Hi ha bones tapes variades per començar, llaunes de bons productes de mar i una selecció d’embotits artesanals molt recomanables. A banda dels dos entrants esmentats cal tastar les patates al morter, l’ou i la sobrassada dels Casals o el 'mollete' de papada cuinada a baixa temperatura amb herbes fresques. Sempre hi ha un peix del dia, amb safrà, fenoll i bacallà confitat amb puré de coliflor i olives, una combinació molt encertada.

En carns també van forts. L’hamburguesa de vedella Angus dels Aiguamolls de l’Empordà o l’entrecot de mig quilo d’idèntica procedència amb patates fregides són plats només per a carnívors avesats. La pota de xai de raça xisqueta amb trinxat també és una altra opció, com el bistec tàrtar, preparat i sobretot condimentat amb cura i saviesa. Una oferta de formatges ben afinats o trufes i carquinyolis poden tancar l’àpat.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 2 de 4

Bisavis no es simplement un restaurant. Es una experiència multisensorial, feta per una cuina excel·lent amb l'entusiasme d’un cuiner gastrònom i detallista que tot s’ho fa davant teu. A primera vista, el Bisavis es un lloc petit i simple, on predomina el gris metàl·lic, el blanc i la fusta. Amb aquest disseny sobri, et podria semblar un restaurant ordinari.

En realitat, no té begudes comuns com Coca-Cola o cafè descafeïnat, però no ho trobareu a faltar perquè, en canvi, té una 'ensaladilla' sorprenent de fresca i personal, una rajada a la mantega amb tàperes simplement excepcional (homenatge al Juanjo de La Tasquita de Enfrente), unes galtes de vedella que hi canten els àngels, una pannacotta deliciosa i la gran pensada d’empescar-se una altra manera absolutament diferent de fer la tripa –com si fos rigatoni, al pesto: senzillament genial. 

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat