Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els millors bars de tapes de Barcelona

Els millors bars de tapes de Barcelona

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona

La Cova Fumada
© Maria Dias La Cova Fumada
Per Ricard Martín |
Advertising

Platets de petites racions de les millors receptes mediterrànies per tastar, en un sol àpat, una mica de tot. Les tapes tenen quelcom que fa que agradin a tothom i que gairebé sempre vinguin de gust. Perquè és difícil dir que no a entrepans increïbles, les millors patates braves, uns calamars a la romana ben rossos o a les millors croquetesde Barcelona. En honor a aquesta gastronomia tan mediterrània, hem fet una selecció posat a provar els bars de la ciutat per elaborar la llista definitiva dels millors locals de tapes de Barcelona.

NO T'HO PERDIS: Els 100 millors bars de Barcelona

1
quimet3.jpg
Restaurants, Espanyola

Quimet i Quimet

icon-location-pin El Poble-sec

Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts.

2
Polleria Fontana
© Ivan Giménez

Polleria Fontana

icon-location-pin Vila de Gràcia

Satíric, republicà i anticlerical, L’Esquella de la Torratxa es va fundar el 1872 i va plegar veles el 1939 per les raons que us podeu imaginar. Per les seves planes van passar plomes genials com les d’Opisso, Picarol, Apa, Picasso, Tísner, Calders, Pitarra, Bertrana i Santiago Rusiñol i les seves vinyetes, agudíssimes, són plenament vigents. És fantàstic trobar-te el lavabo d’un bar de tapes amb les parets folrades de pàgines d’una revista com aquella, t’hi quedaries llegint-les totes de dalt a baix! Aquesta pensada marca l’esperit de tot el local, popular i d’una acràcia tradicional, viscuda a casa: en Nil Ros, el factòtum, ve de nissaga gracienca d’aviram (d’aquí el nom del restaurant, les bàscules i les fotos en blanc i negre). L’àvia Fina li va ensenyar un grapat de receptes que triomfen: els bunyols de bacallà, amb la flonjor i el gust exactes (7,5 euros), l’ensaladilla lligada amb ventresca i un toc d’olivada (5,9 euros), croquetes d’upa (6,75), unes patates emmascarades amb botifarra negra, escarxofa i cansalada per llepar-se’n els dits... De les postres, destaca la crema de maracujà amb crumble, xocolata blanca, llima i escuma de coco (5,75 euros), memorable! El pa de coca, cruixent, acompanya a la perfecció, per exemple, la truita de bacallà i alls tendres, feta al moment. Cuina honesta de tota la vida.

Advertising
3
01.jpg
Restaurants, Cuina contemporània

Ten's

icon-location-pin Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Jordi Cruz, de l'Àbac, estableix aquí la seva visió del que hauria de ser un bar de tapes. Sí, ofereix versions de tapes de tota la vida com li agraden a ell –els calamars amb allioli de citronella– i també de plats de l'Àbac, com el foie gras amb figues, 'migas', i gelat de pebre de Sichuán.

4
La Esquinica
Restaurants, Espanyola

La Esquinica

icon-location-pin Nou Barris

'Tapicas' amb bona fama en aquesta taverna aragonesa, una de les referents de Nou Barris. Com a bons 'maños', aquí tot és 'ico'! Destaquen els 'chipironicos', els 'choquicos', el 'morrico fritico' i tota la resta de fregits que ho peten fort. També els tigres (musclos arrebossats) i els pebrots del Padrón. Les patates braves mereixen una menció a part: tot i no ser de les més sonades de Barcelona, podrien entrar a més d’un top 10 i són molt apreciades i, sobretot, recordades pel seu allioli contundent. Els caps de setmana el local està ple com un ou i és difícil aconseguir-hi una taula. Tingueu en compte que no reserven però sí que donen tanda a la salica de espera.

Advertising
5
01202001201IG02.jpg
Restaurants

L'Òstia

icon-location-pin Ciutat Vella

L'exfinancer Jaume Muedra ha tornat a casa amb la cuina de la mare: el fill de la Bombeta ha erigit un bar de tapes de primera categoria on hi havia el clàssic del bon arròs, el Botavara. Calamars, ensaladilla russa, cua de bou, peixet fregit... Tot de primera. Una taverna marinera de la Barceloneta amb les comoditats del segle XXI.

6
La Cova Fumada
Restaurants

La Cova Fumada

icon-location-pin La Barceloneta

La bomba de la Barceloneta “és en realitat la bomba de La Cova Fumada”, explica el Josep Maria Solé, tercera generació d’un establiment on fa 61 anys la seva àvia, Maria Pla, va inventar aquesta delicatessen. La va popularitzar el Magí, pare del Josep Maria, que amb una combinació de carisma, gràcia, una contundent salsa picant i una recepta secreta, va crear la llegenda. A més a més, hi trobareu esmorzars de forquilla excel·lents i els millors cigalons de la ciutat.

Advertising
7
La Mundana
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

La Mundana

Fan ple cada nit gràcies a una fórmula infal·lible: vermuts i tapes creatives per al comensal intrèpid, que vol anar més enllà de les croquetes. Un local agradable amb un petit menjador, un espai a l’entrada amb taules altes i un parell de petites barres. I una ubicació privilegiada al barri de Sants. Val a dir que si a Alain Guiard, xef i copropietari de La Mundana, li haguessin dit, quan va obrir la Santa Burg, que el carrer de Vallespir arribaria a ser una zona privilegiada, hauria rigut –o plorat– molt fort. I és que va haver de sentir de mil maneres que la seva hamburgueseria gurmet fracassaria perquè es trobava fora dels circuits gastronòmics ortodoxos. “I no només no ha fracassat –explica el Marc, el seu soci, que es va incorporar a la Santa Burg un any després de la seva obertura–, sinó que ha anat tan bé que La Mundana ha acabat sent la seva evolució natural”. Estaven tan tocats per les muses a la Santa Burg que estaven fent “coses molt elaborades, massa per a una hamburgueseria”. “I volíem desenvolupar aquesta línia creativa”, afirma.  Així va ser com van trobar un local al costat i va néixer La Mundana, que deu el seu nom a una sèrie de plats del món que trobem a la carta, tots revisats amb imaginació i respecte, amb un tarannà que es trobaria entre el Mano Rota i La Volàtil: la voluntat de jugar amb textures i gustos sense malmetre l’essència de la matèria primera. Exemples? Un tataki de tonyina amb perfums d’Àsia, fresc i divertit; o un pop amb cansalada ibèri

8
©Ivan Giménez
Restaurants

Casa de Tapes Cañota

icon-location-pin El Poble-sec

El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat.  Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.

Advertising
9
Bisavis
Foto: Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Bisavis

icon-location-pin Sant Gervasi - Galvany

Bisavis no es simplement un restaurant. Es una experiència multisensorial, feta per una cuina excel·lent amb l'entusiasme d’un cuiner gastrònom i detallista que tot s’ho fa davant teu. A primera vista, el Bisavis es un lloc petit i simple, on predomina el gris metàl·lic, el blanc i la fusta. Amb aquest disseny sobri, et podria semblar un restaurant ordinari. En realitat, no té begudes comuns com Coca-Cola o cafè descafeïnat, però no ho trobareu a faltar perquè, en canvi, té una 'ensaladilla' sorprenent de fresca i personal, una rajada a la mantega amb tàperes simplement excepcional (homenatge al Juanjo de La Tasquita de Enfrente), unes galtes de vedella que hi canten els àngels, una pannacotta deliciosa i la gran pensada d’empescar-se una altra manera absolutament diferent de fer la tripa –com si fos rigatoni, al pesto: senzillament genial. La cervesa és seva (una lager suau i saborosa, feta a cals cervesers lleidatans Click&Brew) i la carta es canta i canvia cada dia. Per aquest motiu, Bisavis és més que un simple restaurant: es una experiència única i emocionant. Després de tot, com diu el cap Eduard Ros, "no menjo per alimentar-me: si no m’emociono, malament rai".

Time Out diu
10
Pervers
© Maria Dias
Bars i pubs, Bars de tapes

Pervers

icon-location-pin El Putget i Farró

Després de 45 anys, el mític Bodeguín del carrer Hercegovina va plegar veles. Qui ha gosat instal·lar-se al número 24? Com sempre, els que pugen amb força. La Vera, l’Albert i en Xavi, joves amb empenta, van decidir capgirar el local de cap a peus. Ara és el Pervers Taverna Poètica: tota una declaració d’intencions. L’han remodelat que no el reconeixereu, amb taules de marbre i fusta fosca i un mirall al fons. Les parets, de verd clar, aporten frescor. La cuina vista. El somriure de la Vera, franca acollida. La carta t’arriba dins d’un sobre, literal, i tretze decasíl·labs del poeta Eduard Sanahuja (parent dels intrèpids) et sincronitzen cos i ànima per rebre com cal els aperitius i els mossos freds i calents que ens proposen. Les braves es diuen Stendhal: porten una salsa roja i l’altra negra: la primera, un sofregit ben picant, i la segona, un allioli suau d’all negre. El pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada sorprèn per la barreja de salats i textures, que casen d’allò més bé. L’entranyable de bacallà és tripa de bacallà amb cigrons, capipota del mar, deliciós, amb la mateixa untuositat del seu cosí germà (7,9 euros). Hem perdut un abeurador clàssic –i un heroi insubstituïble de barri, el Miquel– i hem guanyat una taverna que programa recitals de poesia, cuina amb gràcia i té camp per córrer. 

Advertising
11
Gata Mala
Bars i pubs, Bars de tapes

Gata Mala

icon-location-pin Gràcia

Got? Petit, que no s’escalfa.Temperatura? Glacial. Quadratura del gas? Perfecta. Escuma? Un dit i escaig de morbo. Suavitat? Mimosín tindria el primer orgasme de la seva miserable vida. La canya de Moritz del Gata Mala és de doctorat Honoris Rauxa. Ja paga la pena visitar aquesta llauna de sardines només per tastar les seves provetes d’ordi català, però també ajuda que amb la cerveseta et regalin una tapa. I no parlo de patates xip o pelleringa de bull. Aquí us posareu les botes: les viandes en miniatura són teca de la bona.    El Gata Mala és un espai comprimit que s’anuncia amb una pissarra al carrer –el nom, posat amb guix. Haureu d’emprar els colzes per fer-vos forts a un racó de la barra. I quina barra: de les seves entranyes no paren de sortir tapetes delicioses per a la Germandat de la Canya Afterwork.

12
Bodega 1900
©MariaDias
Bars i pubs, Bars de vins

Bodega 1900

icon-location-pin Sant Antoni

Vaig arribar a la Bodega 1900 per casualitat. Tant, que les primeres anotacions les vaig fer en un paper d’IKEA en el qual hi havia dibuixat un sofà batejat amb el nom de Friheten fins que el personal em va portar un paper en blanc per poder continuar anotant una experiència que va ser magnífica.Darrere d’aquesta nova bodega hi ha la intel·ligència d’Albert Adrià, que només ha de creuar el carrer per entrar al Tickets. Per tant, entendrà el lector que amb el cognom Adrià al timó de la cuina, aquesta bodega és innovadora a pesar que tracti de ser fidel als sabors que imperaven als locals de menjars de principis del segle XX: els fumats, el salaó, el carbó i l’escabetx. Una nova mirada que permet fer un viatge plaent al passat sense abandonar una mentalitat que tracta d’adaptar-se al segle dels cibernautes. Vam començar amb un cruixent d’arròs fantàstic. I vam seguir amb unes gambes de Tarragona petites i compactes, amb un cap tan saborós com el de les seves cosines de Zumosol, les de Palamós. Un inici prometedor que va començar  a deixar empremta amb la cotna gegant amb melmelada de llimona amarga i dues olives made in Cala Montjoi. Dues bombetes esfèriques, una farcida d’anxova, que lubrifiquen els paladars més encallits o encallats. Perquè, si les olives eren fantàstiques, el gust de la carn lleugera de les anxoves cantàbriques maridava a la perfecció amb bon 'pantumaca', com diuen a Madrid. Un paté de pernil, una idea que, de tan senzilla, resulta genial, era un avís promet

Advertising
13
Sant Antoni Gloriós
© Maria Dias
Bars i pubs

Sant Antoni Gloriós

icon-location-pin Sant Antoni

On abans hi havia el Bohèmic, famós per la seva cuina gastronòmica en un bar familiar, ara hi ha el Sant Antoni Gloriós, un bar que feia falta al barri després de la desaparició del primer. Una barra i quatre taules altes amb tamborets. Han tornat els bons platillos, les mandonguilles i els cigrons amb gambes, però també plats amb un punt més sofisticats com el caneló d’ànec amb foie o el verat amb ají i iogurt. I és que la vorera de davant del Raval ha esdevingut un banc de proves de teca hipster. El que és fonamental, amb tot, és que continuen servint les antològiques braves del Bohèmic! Celebrem-ho amb una canya ben tirada, amb un porró de vi o amb Manso, una michelada nostrada.

14
O'retorno

O'Retorno

icon-location-pin L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Alerta. De fora, aquest bar gallec –breu espitllera cantonera– pot semblar que caigui a trossos –de fet, el cartell s’està desballestant– i potser mai no hi entraríeu. A la barra, de bar Manolo hardcore, és on es desenvolupa l’acció: la simpatia és de bar de tota la vida –tapeta amb la canya!– i tant hi podeu menjar unes racions de producte acollonant i molt ben fet, com un pop a la gallega sobrenatural o un lluç fresquíssim –tireu de mitja ració, us sortirà millor de preu, són enormes– com plats més de batalla (tripa a la gallega, orella). Desconfieu dels llocs que ensenyen la foto del plat: aquest n’és l’excepció!

Advertising
15
Mont Bar
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Mont Bar

El Mont Bar és un bar cantoner, a l’Eixample Esquerre. Formalment, a Barcelona no es pot ser més bar. El seu propietari, Ivan Castro, amb un background familiar d’hostaleria a la Vall d’Aran, va aconseguir que fos una de les barres més cobejades pels colzes de bon menjar de la ciutat. Eloqüent com ell sol, en un tuit defineix l’ànima del lloc: “Menges plats d’alta cuina i tècnica en un bar de 30 m², amb bona musiqueta de fons. I si vols sortir a fumar, surts, i si vols cridar, crides. Això és el que li agrada a la gent”. I això és el que fa singular el Mont Bar: tenir cuina creativa d’alta volada –amb inspiració i risc, a càrrec de la mestressa i dona de Castro, l'Ana Merino– en un bar. Que és un bar de veritat! (i no pas un simulacre dins d’un restaurant). Pots fer un menú de degustació, o canya, russa i braves. 20 m² de cuina i 32 de sala. Una de les obsessions de Castro és demostrar que “es pot fer una cuina igual de bona i divertida que en un gastronòmic, però amb un servei dinàmic, divertit”. El que diferencia el Mont dels gastrobars –etiqueta de la qual ell abomina– és que, a banda de fer servir un producte fabulós, ells es compliquen molt –i subratlleu molt– la vida amb les receptes. La carta són unes 25 passes que es poden mirar descontextualitzades, o configurar amb elles un menú degustació al·lucinant. I la carta ha fet un salt tan ambiciós, que per moments tinc la sensació que aquest és el bar més restaurant que he visitat mai. Plats senzills en teoria, com les es

16
Balius
©Ivan Giménez
Restaurants, Espanyola

Balius

icon-location-pin El Poblenou

Cal conèixer Balius: una cocteleria especialitzada en vermut del bo i còctels de vermut, que per menjar ofereix un repertori de salaons, tapes i platets d'Aragó i Castella, sobretot. Coses com el 'lomo de orza' –fi llom de porc marinat amb allioli i llimona– o el 'atascaburras', un plat de bacallà que ja estava documentat al Quixot. La seva cuina és ininterrompuda, i el producte és de proximitat, i ecològic en la mesura del possible. També són especialistes en peix sostenible.

Advertising
17
Barra Alta
FOTO: Maria Dias
Restaurants, Gastropubs

Barra Alta

icon-location-pin Sarrià - Sant Gervasi

El Barra Alta és un restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, també al darrere del Masala 73. La gastada paraula “honestedat” s’omple de significat en una carta “que no busca marejar, basada en la bona matèria primera, però que coneix les seves limitacions”, explica. Fuig del suat “per compartir” amb la idea de “plats que poden créixer”. Producte selecte en franja assequible –porc, bacallà, vedella, en inspirades receptes amb un punt d’inventiva intermedi, que ni desconstrueix ni vol ser la teva àvia– que, amb suplement, creix a ració i mitja. Exemple: un delerós tàrtar de llamàntol i vieira sobre tortita (10,60 euros) creix per cinc euros. Roca defuig l’etiqueta tradicional, però admet que “tot està inventat i com li dic al meu fill, cal fer les coses bé per no haver de repetir-les de nou”. Les brutals croquetes –de ceps i cansalada ibèrica– mereixen destacar per damunt del riu croqueter que ens sepulta. Ara, la joia de la corona és un mar i muntanya de capipota amb bacallà (7,80 euros): daus de morro confitat, afegits al darrer moment, nedant en un sofregit de melositat extrema, matisat pel contrast del salat amb la gelatina marina i bovina. Bàrbar; dir ‘sucar pa’ és quedar-se curt. 

18
Restaurants

La Plata

icon-location-pin El Gòtic

També conegut popularment com Los Pescaditos, pel seu peix blau acabat de pescar ben fregidet. Tenen vermut de la casa Perucchi, dels més antics de Catalunya. Fer el vermut aquí és sentir-se com un rei, dins una tasca d'aquelles que semblen de prinera línia de mar a Càdiz. Només preparen peixet fregit, amanida de tomàquet i un pinxo de botifarra, tot boníssim. La Merche Fructuoso fa quasi 30 anys que porta la cuina del Bar La Plata. Si hi ha algú que tingui autoritat per explicar-vos com fer peixet fregit, és ella

Advertising
19
Xanc i Meli
© Xanc i Meli
Restaurants, Catalana

Xanc i Meli

Dos amics amb molts anys d’estiueig a Cadaqués decideixen obrir un bar de platillos amb aires cadaquesencs. Guisat de peix o tall, de sofregit lent i salsa abundant. Xanc i meli: 1. Guisat de peix amb suc. 2.fig. Molt bo, que es menja de gust. Aplicat a qualsevol altre menjar, de qualitat culinària. El repertori no és gaire llarg però sí saborós i ben executat: bacallà amb mussolina d’alls i samfaina, mandonguilles amb sípia ben brutes de tinta, callos de vedella i pèsols ofegats. En un món de barres dedicades al fregit, al tataki i al cebiche, ells opten per la cullera. Per postres, boníssima Tatin (seva) i taps de Cadaqués.

20
El Sopapu
Foto: Maria Dias
Restaurants, Catalana

El Sopapu

icon-location-pin La Barceloneta

L’ensaladilla russa és una ruleta ídem (l’altre dia em van clavar set euros per una cosa normaleta al Poblenou profund!). Disjuntiva: o fas colzes per trobar barra als llocs de tota la vida, o et sotmets a la ruleta de la ració de disseny. Bé, El Sopapu –els baixos d’un quart de casa a la Barceloneta, a una cantonada d’un superpoblat Jai-Ca– és un bar de tapes de la Barceloneta com Déu mana. Ni més ni menys. I acaba d’obrir. M’assec en una de les quatre tauletes altes i vaig de cara a barraca amb la meva tetralogia fetitxe: cerveseta, braves, bomba i capipota. Em sento recompensat per haver escollit capipota. Res d’aquell 'remake' a la catalana dels callos; això és un capipota canònic, vermell cridaner que t’obre la gana, amb un equilibri perfecte entre gelatina i carn, i un sabor suau, amb la picada d’ametlla i julivert ben present i que no té res a envejar als dels grans llocs d’esmorzar de traginer. Les braves bé, gràcies (potser ja no cal anar-ne demanant pel món, se m’acut), i el cambrer, en Jaume, en lloc d’una bomba de carn me la porta de pop (trinxat i guisat, no pas a la gallega, ben bona). Tiren la canya bé, i en Jaume m’explica que ell als 16 anys ja treballava al Vaso de Oro. I que tot el que s’hi menja –el pròxim dia cauran els seitons arrebossats– ho prepara des de zero la seva mare, la Manuela Comí. Un bar de tapes a la Barceloneta, de gent de la Barceloneta i amb cuina de la Barceloneta. Oi que sembla estrany?

Advertising
21
el_vaso_de_oro
Restaurants

El Vaso de Oro

icon-location-pin La Barceloneta

La cervesa rossa de la casa és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes.

22
Betlem
Restaurants, Bar d'entrepans

Betlem Miscel·lània Gastronòmica

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

No fa gaires anys, el Betlem era un colmado. I empro un castellanisme perquè un colmado és un colmado. Situat a la mateixa cantonada on van detenir Salvador Puig Antich l’any 1973, el Betlem va ajudar a educar els paladars dels veïns de l’Eixample post olímpic, amb una varietat de productes que evidenciaven que hi havia vida gustativa fora dels grans supermercats o de les petites botigues varades en el temps.Amb una clientela tan ben acostumada, en Víctor Ferrer, cuiner educat en grans cuines, va prendre una decisió lògica i va fer sis passes endavant: tancar la botiga de queviures per convertir-la en un bar de tapes i degustacions anomenat Betlem Miscel·lània Gastronòmica. Durant una època, Barcelona era un indret a on les tapes tenien la textura del quitrà, però el Betlem és un bon exemple de la lenta i exquisida transformació que està succeint a Can pixapins. Allò que es troba a Madrid, saber tirar la cervesa i que l’escuma mantingui l’esponjositat d’uns llavis carnosos, es troba també al Betlem. Un miracle. L’oferta és molt àmplia i el client quedarà content. Aquesta frase em fa recordar una cançó de la Guillermina Mota, però no exagero. Jo em vaig decidir per un tàrtar de salmó, unes croquetes de pernil, una papada cruixent i un crumble de pastanaga amb escuma de coco. Una escuma, posats de nou a posar-nos nostàlgics, que em recordava aquella escuma del dies inventada per Boris Vian. Per calmar la set vaig demanar una canya de cervesa Moritz, i per acompanyar el cruixent

Advertising
23
La Xula Taperia
©ElisendaPons/ElPeriódico
Bars i pubs, Bars de tapes

La Xula Taperia

icon-location-pin Vila de Gràcia

Combinació interessant: La Xula Taperia barreja l'efervescència madrilenya de la canya i tapa –amb cada beguda posen un mos gratis– amb la cuina creativa. Les seves canyes estan tirades d'una manera immillorable, i les tapes s'assimilen a la cuina creativa en petit format i ànim molt informal. Exemples? La coca amb tataki de tonyina i mostassa o el burrito de pringà –la carn del rostit andalús–, espinacs i formatge.

Advertising