[title]
Va tancar el setembre passat, però hi ha locals que tenen un perfil popular massa estimat per a deixar-los morir. L'històric Bar Bauma (Roger de Llúria, 124) acaba de reobrir la seva icònica marquesina a Roger de Llúria amb Diagonal. El propietari del bar-restaurant, en Joan Altarriba, l'ha traspassat al grup de restauració Somos Esencia, propietaris del Bestial, Barraca i Agua. Segons Altarriba, el traspàs s'ha fet "amb la condició que el bar continuï en mans d'algú que tingui els mtaeixos valors que nosaltres".
Els valors del Bar Bauma no són caps altres que els de la quotidianitat i els de l'ús diari. Obert just després de la Segona Guerra Mundial, va ser un dels primers locals de pública concurrència moderns de l'Eixample (i segons li vaig sentir a dir Altarriba, fou el primer bar de la ciutat que va tenir un televisor de cara a la clientela). Durant la dècada dels noranta i principis dels 2000, es va convertir en un reducte de tertúlia d'escriptors: t'hi podies trobar Quim Monzó, Joan de Sagarra o Marsé, però en realitat el fet important era la calma que transmetia el bar, en un enclavament estratègic, i poder-hi fer un bon esmorzar o un menú del dia decent i abundant.
Bauma significa "abric rocós en una cova natural poc profunda en la qual penetra la claror". I l'espitllera de l'entrada fosca, sota el cartell icònic i entre parets pètries, segueix prometent exactament això. Segons la direcció de Somos Esencia, la modernització del local ha sigut quirúrgica. "La renovació de l'interiorisme ha sigut molt prudent, hem deixat la barra intacta i també el detall de la caravel·la de ceràmica damunt de la cafetera", expliquen. No canvia l'horari intensiu: cada dia de 9 a 23 h, "per atendre a un perfil de client que va d'avis a nets, i on tothom t'explica la seva història amb el bar quan torna a entrar-hi", diuen cofois.
També han mantingut l'oferta d'esmorzars que era la marca de la casa: entrepans de flautes de truita, pernil ibèric i fuet, o la clàssica de tonyina amb maionesa i pebrot escalivat parlen d'una manera d'esmorzar cent per cent eixamplera. Per dinar, plat calent de cullera (fricandó, mandonguilles amb sèpia, cua de bou) i un repertori de tapes clàssiques. I també les inevitables concessions al turista que fa cua a La Casa de les Punxes: tatakis, torrades amb alvocat i els ous benedict, però tot a preus que no gentrifiquen.
NO T'HO PERDIS: Bars centenaris de Barcelona
