[title]
“És sublim. Un àlbum meravellós”. No ho diem nosaltres –tot i que ho subscrivim i per això el disc està nominat als Premis Time out Cultura 2023– sinó Allan Jones a la prestigiosa revista britànica 'Uncut'. El crític posa un 9/10 a 'Riders of the Canyon' (2023), disc de debut de la superbanda del mateix nom que Joana Serrat, Matthew McDaid, Víctor Partido i Roger Usart han gravat entre Catalunya, Londres i els Estats Units. És un projecte internacional amb una llarga llista de músics i productors d’aquests països, i es nota, perquè fa caure de cul a terra. En parlem amb la vigatana dies abans del concert que faran a La Nau, dins el Curcircuit, el dijous 5 d’octubre.
Heu rebut reaccions entusiastes de la premsa internacional. Més fins i tot que en la d’aquí?
Jo crec que la gent d’aquí ja va aixecar molta polseguera i ens va animar a gravar quan havíem fet només dues actuacions. Ara senten que els de fora estan reconeixent el que ells deien.
El teu disc 'Hardcore from the heart' (2021) ja va despertar aquest tipus de reaccions. Us ho esperàveu ara, també?
Vam fer aquest disc perquè en teníem ganes i volíem col·laborar amb tots aquests músics. Tu fas una cosa perquè hi creus, esperes que potser hi haurà algú que et farà una mica de cas, però no una allau de bones crítiques en mitjans internacionals.
D’on va sorgir la idea de crear aquest supergrup?
Això de supergrup mola perquè t’ho diuen els altres, però vam començar perquè sentíem que no formàvem part de cap escena i que tampoc se’ns esperava enlloc. Vam pensar que si compartíem tants referents, per què no provar-ho. Això fa ser entre el 2016 i el 2017, i el primer concert va ser a la Rocksound fent de teloners de The Band of Heathens.
Al disc canteu tots.
Sí, teníem els exemples de Crosby, Stills, Nash & Young, The Byrds, Eagles... i com que els cantants homes de la banda tenen una tècnica espectacular vaig dir “aprofitem-ho”. Al final cadascú aporta un color diferent, és maco que les veus acabin empastant tan bé.
Com és fer un estil de música nord-americà amb gent d’allà?
És la gent amb qui estic alineada, la música que pensem és la mateixa, estem en sintonia. Em sento superafortunada de treballar amb persones a qui considero amics. I a ells també els sembla exòtica la nostra manera d’escriure cançons, som com Sergio Leone, un italià fent westerns.
Aquest és el concert que Riders of the Canyon van fer el Mercat de Música Viva de Vic el 2020:
