[title]
“Bé, viu”, diu quan li preguntes com està, però, contra el que podria semblar per la resposta, Rubén Blades no para. Està pendent de començar a rodar la vuitena temporada de 'Fear the walking dead' –on té un dels papers principals–, i per això només té programat un concert aquest estiu. És el 9 de juliol al Cruïlla, amb la big band del també panameny Roberto Delgado, on tindrà dues hores i un quart per interpretar el premiat 'Salswing!' (2021) i on promet que no faltaran els seus clàssics, els que l’han convertit en una llegenda, no només de la salsa ni de la música llatina, sinó de la història de la música popular. Des de Nova York, parla el pare de Pedro Navaja.
Fa un temps es deia que deixaves la salsa.
No vaig dir que em retirés de la salsa sinó de les gires. Les gires són molt cansades, especialment quan et vas fent més vell, no pas per l’energia sinó pel temps que prenen. Jo ja tinc més passat que futur, de manera que m’he d’organitzar el temps.
Vas canviar d’idea?
Van passar unes quantes coses. Una, que inesperadament vam guanyar el Grammy a l’àlbum de l’any (la primera vegada que ho feia un disc de salsa) i, dos, que ara no hi ha cap grup que tingui la varietat de material que tenim nosaltres. Podem anar d’un sextet amb so de vibràfon a una big band amb vint músics i cantar en anglès i en espanyol. I pel mig hi ha cançons que han fet que moltes persones s’uneixin a l’argument de la salsa, com 'Plástico', 'Pedro Navaja', 'Amor y control', 'Patria', 'Lígia Elena'... Són moltes. Si jo me’n vaig ara, què passa? Queda aquest buit, perquè a excepció potser de Juan Luis Guerra, que ha tocat un parell de cops temes socials, això quedaria fora del panorama. No faré gires extenses cada any, però sí que faré certes presentacions per mantenir viva la cosa.
Qui carai ens cantarà a nosaltres, ara? Ens morim tots perquè tu ja no vols fer més gires?
Vas tenir un somni.
Sí, se’m van aparèixer els personatges de les meves cançons per dir-me: "Qui carai ens cantarà a nosaltres, ara? Ens morim tots perquè tu ja no vols fer més gires?". Quan això t’ho diu Pedro Navaja t’ho has de pensar dues vegades, oi? Però si l’última vegada que vaig estar a Barcelona va ser fa cinc anys, jo no sé si d’aquí a cinc anys, als 79, estaré fent aquests saltirons.
La política ja està descartada?
Res no està descartat. Primer, no donaré el gust als meus enemics polítics de no ser-hi. Segon, hi ha moltes maneres de servir, no és només ser president, i això va des de la docència a escriure, tots hem de participar si volem treure aquests corruptes de merda de les posicions en què estan. Ningú ja no pot dir "jo ja vaig fer el que havia de fer, s’ha acabat", perquè la corrupció continua, la mediocritat continua, l’abús continua.
Tots hem de participar si volem treure aquests corruptes de merda de les posicions en què estan
Tu fas salsa política o conscient. Veus que passi el mateix amb el reggaeton i altres músiques urbanes? Penso en Residente.
Veig una continuïtat en el René. Ell va entendre la possibilitat que té un gènere musical per transmetre informació i per crear opinió. A part, el René té talent, és escriptor, té la capacitat d’expressar idees amb fons polític, que poden produir un impacte a la societat. Ara, gent com Bad Bunny té capacitat per arribar a audiències mundials de manera impactant. De manera que si decideix denunciar el feminicidi, pot tenir molt més efecte que un pronunciament de la Unicef. Perquè la música també ha de divertir, però hi ha d’haver de tot, i dins de les circumstàncies actuals em sembla que si algú a TikTok et crea un coneixement o et dirigeix l’atenció cap a un punt important i és efectiu, això causa beneficis socials.
Què n’opines, del reggaeton?
És un nou corrent que expressa els punts de vista d’una joventut i una generació, i una nova generació sempre supleix l’altra. El que jo crec que pot fer el reggaeton és eliminar els aspectes misògins i racistes, els atacs a persones per la seva condició social, per la seva condició sexual, aquest tipus de coses al meu entendre mai haurien hagut de ser temes per a cançons, encara que siguin reals. I si ho són, presenta-ho des d'un punt de vista crític, no com si hi donessis suport. D’altra banda, jo què carai sé, si jo no ballo reggaeton.
D’altra banda, jo què carai sé, si jo no ballo reggaeton
Estàs acabant un llibre.
És un llibre de vivències que sortirà el 2024. Hi ha coses que he d’explicar. Hi ha gent que no sap per què me’n vaig anar de Panamà el 74 i hi ha narratives que són falses o equivocades. Per què vaig sortir de Willie Colón? He de corregir-ho, això. Com quan vaig presentar-me per ser president, per què no vaig seguir? Ho he d’explicar, li dec la narrativa a gent que no hi era, que no sap què va passar o que vol fer mal. I entremig també dono consells de producció, sobre cant, sobre actuació, sobre experiències que vaig tenir, en les quals per no seguir el meu instint vaig perdre oportunitats. Miro d’orientar els que venen perquè la vida no els resulti tan difícil com em va resultar a mi al principi.
La tornada de 'Thriller' de Michael Jackson és idèntica a l’inici de Pedro Navaja.
Això ho va agafar Quincy Jones, és un fan de la salsa, i era fan meu també, jo no ho sabia. Me’l va presentar Harry Belafonte en una festa i em vaig quedar estranyat, vaig pensar: "Aquest paio, el productor del disc més famós del món, se sap les meves cançons".
Aquest paio, el productor del disc més famós del món, se sap les meves cançons
De fet, més tard vas treballar amb Michael Jackson, quan ell va gravar una cançó en castellà, 'Todo mi amor eres tú'.
Quincy Jones em va trucar per dir-me que en Michael volia cantar un tema en espanyol i que l’únic que podia fer-lo era jo. Aleshores vaig escriure una adaptació de la lletra i Jackson va fer una cosa molt decent, era un perfeccionista, va cantar molt bé en espanyol, la pronunciació, la intenció, l’emoció. Vaig estar amb ell tres dies a l’estudi, gravant amb Humberto Gatica i Quincy Jones, i després Jackson va fer una cosa que li vaig agrair sempre, em va donar el 35% del tema, cosa que no havia fet mai, m’ho va dir el seu advocat, [John] Branca. Després volia fer un disc complet en espanyol, però ja no va poder ser.
A 'Salswing!' se’t sent molt còmode en el registre de crooner, com si ho haguessis fet tota la vida.
Espera’t a sentir la versió de 'Mack the knife' que tinc. L’hi vaig fer una lletra nova, perquè em va semblar que era un tema que no havia estat explicat correctament, ho vaig fer molt Nova York, amb referències específiques a la ciutat, i vam fer servir el mateix arranjament que va gravar Bobby Darin el 59. La tocaré a Barcelona. No la vaig poder enregistrar del tot perquè el grup de Kurt Weill em va donar l’ok, però el grup de Bertolt Brecht no. La gravaré perquè, modèstia a part, em sembla que és millor versió pel que fa a la lletra.
