[title]
He tingut la sort de menjar bon sushi al Japó, i puc dir que a Barcelona hi ha barres on es poden endrapar 'nigiris' que podrien passar per obres d’art toquiotes. Penso en els 'nigiris' de Mako (Consell de Cent, 255): generosos, suprems, per a golafres. En els 'nigiris' de Koy Shunka (Copons, 7), pura matemàtica i ciència exacta. En els 'nigiris' de Wakasa (Nàpols, 287), tan perfectament imperfectes, colossals, autèntics... Doncs bé, si el nivell ja estava pels núvols, el restaurant Sato i Tanaka (Bruc, 79) ha deixat el llistó tan amunt que necessitaràs ampolles d’oxigen per arribar-hi.
Zero taules, dues barres, menys de 20 comensals. A cada barra trobem un 'sushi master' diferent. Simetria pura i dura. Mr. Sato, a una. Mr. Tanaka, a l’altra. I els dos treballen sols, de cara al client, tan a prop teu que pots apreciar fins a l’últim detall de les seves coreografies. Al Sato i Tanaka els silencis són inevitables. Si tens coses importants a parlar, deixa-les per a les copes; et costarà Déu i ajuda apartar la vista de l’espectacle de prestidigitació que es produeix a l’altra banda de la barra.
Els entrants passen de pressa. El tofu d’eriçó, el fetge de rap i les sepietes es volatilitzen. Són el teloners perfectes per al cap de cartell d’aquest festival, uns 'nigiris' d’un altre planeta que salten directament de la mà de l’artesà als teus narius. Cuina mil·límetre zero amb peces que no necessiten cap bany de soia. I el millor serà que prescindeixis també dels bastonets: amb l’índex i el polze en tindràs prou per viure una experiència il·luminadora. I no és cap hipèrbole.
A Sato i Tanaka cada 'nigiri' és un esdeveniment. Una pedra preciosa, tallada sense pressa. Bogeria desfermada amb el de navalla. El de calamar és mel. Llàgrimes amb el de toro i el d’anguila. Rendició absoluta amb el de gamba vermella (amb el cap polvoritzat per sobre!). Ulls en blanc amb el 'gunkan' d’eriçó!
El mag dels ganivets es mou com un actor de 'kabuki': captura els ingredients amb moviments hipnagògics i els mima; extreu l’arròs amb delicadesa d’una misteriosa capsa de fusta; esculpeix i envernissa cada 'nigiri' com si fos l’últim de la seva vida... El nou projecte del clan Can Kenji-Aiueno és molt més que un restaurant, és un estat d’ànim. Tant, que quan surts del local et colpeja una sobredosi de realitat: Tsukiji s’ha transformat en l’Eixample. S’acaba el conte de fades.
---
Fes una ullada als millors restaurants japonesos de la ciutat o també el millor sushi de Barcelona, i sacieu les ganes de provar uns bons 'nigiris'.
