Els millors restaurants japonesos de Barcelona

La Fabiola Lairet és una cuinera veneçolana que va aprendre l'ofici del sushi en una escola californiana, d'un mestre japonès. I més tard va anar a treballar al restaurant que la família del 'sushiman' té a Kobe, Japó. Això la converteix en una de les poques 'sushiwoman' de la ciutat que ha après l'ofici en el país d'origen. Al Robata, restaurant japonès pensat per a tota la família, tant hi torbareu un fenomenal suhi –aquí us en podeu fiar dels california rolls– com peix i carn fets en brasa japonesa ('robata'), tant amb tocs catalans com llatinoamericans. 

El Kak Koy és la versió en bar del Koy Shunka. La seva especialitat és la graella japonesa, el sumiyaki, d'on surten especialitats de fusió que són marca de la casa de Hideki Matsuhisa, un dels grans animadors del panorama gastronòmic català. Com per exemple, el pop amb cogombre o unes magistrals espardenyes amb raïm i greix de wagyu, o una molt més directa i boníssima costella de wagyu. Espai petit: hi ha dues barres, i els cuiners fan de cambrers. I no tenen telefon, perquè no agafen reserves.

No amaguen que no fan sushi, però si una cuina japonesa tradicional i bona. No us perdeu el ramen: la taverna Mikasa en té una recepta ben tradicional i ortodoxa, com tota la cuina que fan, cuina japonesa casolana del dia a dia.

Al Kuo, la taverna japonesa del grup Nomo, la ment pensant és Nao Haginoya, i el resultat és fantàstic tant per als experts en l’ús dels bastonets com per als que ho fan per primera vegada. L’oferta és extensa, i el sushi i el sashimi són de primeríssima qualitat. Jo tinc predilecció pels maki spicy tuna (amb tonyina, salsa picant i enciam) i pels maki crispy toro roll (amb ventresca de tonyina, pinyons i salsa picant). Al Kuo hi ha especialitats de la casa. Per exemple, preparen l’age dashi ankou, una cassoleta de rap amb ou escumat i caldo dashi (brou de bonítol sec i algues).

Un establiment que va molt més enllà de l'etiqueta de tapes asiàtiques. La seva és una cuina primordialment basada en la japonesa, amb tocs llatins. El cebiche de peix blanc conviu amb l'anguila japonesa.

Per als bons paladars coneixedors de l'oferta japonesa, Una Mica de Japó no és cap novetat. Aquesta izakaya (taverna japonesa) és un dels millors referents de la 'city' en l'especialitat. Tot succeeix en un petit i acollidor local, que té vuit taules altes amb tamborets i espai per a quatre a la barra. El dirigeix amb saviesa Michika, el seu fill Joe a la sala i el seu nebot Shinya que l'ajuda als fogons. Cal destacar sobretot la noblesa de la seva cuina, elaborada a la vista. Casolana, senzilla, gustosa, autèntica, la cuina d'Una Mica de Japó es tradueix en una sèrie de tapes i platets. Tot molt saborós, ben preparat i original.

Koku Kitchen és un dels bars de ramen més veterans de Barcelona. Els propietaris són dos irlandesos, Mark Liston i Ross O’Doherty, i el xef, Robert Johansson, és suec. “No volem confondre la gent intentant ser un restaurant japonès. Servim menjar japonès però no ho som”, diuen. Ara bé, els ramen, excel·lents, són d’una recepta indiscutiblement japonesa–el xef va estudiar un any amb el cuiner del reputat Oraga Noodles de Tòquio–i asseguren que tot és casolà, menys les algues marines (com a bons irlandesos, són uns cachondos). L’Irish touch' el posa la sidra, un sentiment de taverna irlandesa i postres com el bannofee (pantagruèlic dolç a base de toffee i plàtan que cal tastar almenys un cop a la vida)...

En un primer moment concebut com a teteria japonesa amb dolços, van començar a afegir més menjar japonès a la seva oferta, fins que avui podem dir que és un sushi bar amb totes les de la llei. Hi trobareu peix cru tallat per un sushiman japonès amb títol, impecable, i també una sèrie de plats que van d'allò més conegut (gyoza, yakisoba) fins a delicadeses com les cloïsses amb sake o un 'donburi', un bol d'arròs amb anguila cuita. I han mantingut una peculiaritat: la seva oferta de begudes casolanes japoneses sense alcohol.

Com el seu nom indica, l'especialitat de la casa és la tempura, i per tant, a més de la qualitat i frescor, s’hi afegeix la diversitat que ofereixen: de verdures, de verdures tallades fines, de peix, de marisc, de bolets japonesos... I una de variada per tastar una mica de tot. Un restaurant freqüentat per japonesos amb plats clàssics, amb un assortit de sushi per llepar-se els sushi. Un local acollidor.

El grup de restauració asiàtica Shiaadi va adquirir el Shibui, tot un clàssic de la gastronomia japonesa a Barcelona, que va obrir gairebé fa dues dècades. Segons explica el grup de restauració –amb establiments a Cardedeu i Blanes–, la intenció és “modernitzar la gestió i la carta, amb l’obertura a les noves tendències internacionals, i preus continguts i excel·lència, amb menú de migdia a menys de 20 euros”. Hi entren les influències nikkei, però impecables clàssics marca de la casa com el sushi, el wagyu o el bacallà negre no en surten...