Els millors restaurants japonesos de Barcelona

El Kak Koy és la versió en bar del Koy Shunka. La seva especialitat és la graella japonesa, el sumiyaki, d'on surten especialitats de fusió que són marca de la casa de Hideki Matsuhisa, un dels grans animadors del panorama gastronòmic català. Com per exemple, el pop amb cogombre o unes magistrals espardenyes amb raïm i greix de wagyu, o una molt més directa i boníssima costella de wagyu. Espai petit: hi ha dues barres, i els cuiners fan de cambrers. I no tenen telefon, perquè no agafen reserves.

La barbacoa japonesa més reputada de la ciutat: us portaran la carn, i la podreu anar rostint al vostre gust, amb una barbacoa de carbó vegetal que està incorporada al centre de la taula. Demaneu el combinat de carns, i fareu tot un descobriment. Res de peix, només carn! 

Van ser el primer 'sumibiyaki d'Europa': un tipus de barbacoa casolana amb una graella de carbó vegetal, anomenada 'shichirin', i que es refereix a qualsevol menjar rostit sobre el 'sumi', el carbó vegetal. Els japonesos van importar el concepte de Corea i el van convertir en una part important de la seva cultura gastronòmica.

Després de tants anys –van obrir el 2011–, no perden pistonada: el seu gran èxit i plat més fastuós és el fidel de vedella Wagyu de Califòrnia a la brasa.   

El xef argentí Sebastian Mazzola i la seva parella, la sommelier Sussie Villarico, tenen una empresa d’importació de producte gastronòmic japonès top, Cooking in Motion. Arigato és l’encarnació en gelateria de la seva fascinació pel menjar japonès, una gelateria on es menja calent. “La idea era tenir un lloc amb gelats, 'brunch' i pastisseria de qualitat”, diuen. Obert una setmana abans del divendres 13 pandèmic de 2020, van adaptar-se a una Barcelona sense turistes: convertint la màquina de pasta fullada en una màquina de fer fideus!

Serveixen “soul food japonès” vist des de l’alta cuina i a preus mitjans, quasi populars; com uns udon divins, surant en caldo de pollastre, porc ibèric i infusionats amb un laberint d’espècies i picant virtuós, digne de Michelin. Com les postres, que es beneficien de la follia argentina pel gelat i el seu producte japonès: el tiramisú de matxa, gelat de matxa i crema de mascarpone amb yuzu és un 'gastrotrip' digne de la guia pneumàtica. A cinc euros. ¡Obligatori fitxar!

La Fabiola Lairet és una cuinera veneçolana que va aprendre l'ofici del sushi en una escola californiana, d'un mestre japonès. I més tard va anar a treballar al restaurant que la família del 'sushiman' té a Kobe, Japó. Això la converteix en una de les poques 'sushiwoman' de la ciutat que ha après l'ofici en el país d'origen. Al Robata, restaurant japonès pensat per a tota la família, tant hi torbareu un fenomenal suhi –aquí us en podeu fiar dels california rolls– com peix i carn fets en brasa japonesa ('robata'), tant amb tocs catalans com llatinoamericans. 

Majide és el retorn de Hideki Matsuhisa als orígens del Shunka: una taverna japonesa, una 'izakaya' fina amb sensibilitat i producte d'alta cuina. Majide té una taula comunal, una barra i tauletes amb tota la llum que li falta al Shunka. Hi trobem platets d'intersecció nipona-catalana, com per exemple les espardenyes amb peril·la o la ventresca de tonyina amb eriçó i ous de salmó.

Per als bons paladars coneixedors de l'oferta japonesa, Una Mica de Japó no és cap novetat. Aquesta izakaya (taverna japonesa) és un dels millors referents de la 'city' en l'especialitat. Tot succeeix en un petit i acollidor local, que té vuit taules altes amb tamborets i espai per a quatre a la barra. El dirigeix amb saviesa Michika, el seu fill Joe a la sala i el seu nebot Shinya que l'ajuda als fogons. Cal destacar sobretot la noblesa de la seva cuina, elaborada a la vista. Casolana, senzilla, gustosa, autèntica, la cuina d'Una Mica de Japó es tradueix en una sèrie de tapes i platets. Tot molt saborós, ben preparat i original.

El segon restaurant de Kenji Ueno, artífex de Can Kenji, és una tavena japonesa apta per a totes les butxaques. I segueix la línia marca de la casa: cuina calenta japonesa, plena de salsa i fronterera amb el fet català i mediterrani. Hi trobareu plats com les mandonguilles de tofu amb un sensacional xiitake arrebossat o un potent filet de vedella amb panses, soja i porto. Hi trobareu un menú de migdia i nit assequible.

Koku Kitchen és un dels bars de ramen més veterans de Barcelona. Els propietaris són dos irlandesos, Mark Liston i Ross O’Doherty, i el xef, Robert Johansson, és suec. “No volem confondre la gent intentant ser un restaurant japonès. Servim menjar japonès però no ho som”, diuen. Ara bé, els ramen, excel·lents, són d’una recepta indiscutiblement japonesa–el xef va estudiar un any amb el cuiner del reputat Oraga Noodles de Tòquio–i asseguren que tot és casolà, menys les algues marines (com a bons irlandesos, són uns cachondos). L’Irish touch' el posa la sidra, un sentiment de taverna irlandesa i postres com el bannofee (pantagruèlic dolç a base de toffee i plàtan que cal tastar almenys un cop a la vida)...

En un primer moment concebut com a teteria japonesa amb dolços, van començar a afegir més menjar japonès a la seva oferta, fins que avui podem dir que és un sushi bar amb totes les de la llei. Hi trobareu peix cru tallat per un sushiman japonès amb títol, impecable, i també una sèrie de plats que van d'allò més conegut (gyoza, yakisoba) fins a delicadeses com les cloïsses amb sake o un 'donburi', un bol d'arròs amb anguila cuita. I han mantingut una peculiaritat: la seva oferta de begudes casolanes japoneses sense alcohol.

El Yashima és un restaurant tradicional de luxe on seureu en taules baixes, com si fóssiu al Japó. També té un cobejat teppan (planxa): el grup de comensals s’hi asseu al voltant, amb el cuiner, i aquest els va oferint allò que cuina al moment. Els preus són alts, però en consonància amb el seu producte i el servei. Un àpat al Yashima és tota una experiència.