[title]
No val la pena negar-ho: allà a fora hi ha un món terrorífic, per cagar-se a les calces. I no estic parlant de por plaent, d'emoció i de 'jiji-jaja' (molt apreciada i ben rendibilitzada per la gran quantitat d''escape rooms' que obren i ho peten). La vida moderna s'ha tornat molt crua, i l'estesa de capes de realitat digital sobre la nostra vida quotidiana encara la farà pitjor. Només cal que repassem aquests més que possibles escenaris que fan que al barceloní li caiguin gotes fredes mida aigua de litre de la templa: sis fatídiques distòpies que acolloneixen i disgusten el barceloní més que la possibilitat del Madrid celebrant la 'veinteavvaaa'.
1. Que Barcelona es converteixi en un parc temàtic. Ja ho és, diràs, espavilat. Doncs no: que es converteixi literalment en un parc temàtic. Com ha passat a Venècia, on les autoritats han instal·lat 'checkpoints', barres d'entrada que regulen l'afluència de turistes. Venècia té 50.000 habitants i rep cada any uns 30 milions de visitants. Nosaltres tenim 1.620.809 habitants i una seixantena de milions de visitants circulen cada any a La Rambla. Algun dia, fill meu, tot això serà com el Park Güell i hauràs d'anar amb el carnet a la boca per sortir a comprar una barra de pa i un pot d'olives.
2. Que acabem com Mamaluf, perdó Magaluf. Les imatges dels turistes de fa un parell d'estius brandant la tita a la Barceloneta, entre barretes de xocolata i ampolletes d'absenta, és la icona del capítol més llardós de la marca Barcelona. Cada botiga de records que colonitza els barris
–emparada sota l'etiqueta de 'convenience store', ja n'ha aparescut una a la Rambla de Poblenou– és un ensurt. Articles d'us diari, i tant: quan vas més carregat d'alcohol que una semal de bourbon, per sobreviure al dia a dia et cal un barret de mexicà, un torero de trencadís gaudinià i un kit de llauna de sardines, biscotes i ampolleta de sangría envasades al buit que es ven com a 'Tapas Kit'.
3. Que un hipster addicte al 'brunch' substitueixi l'oucomballa per un ou 'benedict'. Home, per passar, pot passar. El Milk, temple del ous amb salsa, és a la cantonada del Museu Marés. I per cert, tinc notícies fresques: els nostres corresponsals han anat a cobrir l'ou com balla. I han descobert que és de plàstic! El trauma de l'ou iguala el de la primera carbassa o el dels Reis!
4. Que les feres salvatges reclamin la ciutat com en un film apocalíptic. Està passant: les gavines, a banda d'ésser bestioles molt, molt desagradables, són tòxiques. La meitat de les gavines que passen pel damunt del teu cap porten la caca plena d'e-coli, bacteris multirresistents als antibiòtics. Potser no és tant bona idea barallar-te amb l'ocellot que cobeja el teu estenedor o la teva pizza. I que els senglars de Collserola s'hagin convertit en una mena d'os Yogui ultraviolent –t'ataquen si no els cedeixes la cistella del pícnic!– fa que la invasió de rates blanques a Plaça Catalunya sigui una anècdota. Us ho asseguro: algun segle d'aquests ens trobarem fugint Torrent de l'Olla avall, perseguits per hienes famolenques.
5. Que entri Operación Triunfo al Primavera Sound. Per sort, el nostre festival més internacional és un expositor mundial de tendències d'avantguarda d'alta qualitat i blah blah... Uuuups! Doncs res, tots a vibrar amb el cover de Florence + The Machine de l'Amaya. Ves a saber: així com bandes clàssiques com The Breeders van tocar al PS seu millor disc sencer, potser d'aquí dos anys hi trobarem a Juan Camus i Javián fent un revival de les cançons de l'any 2001, data fatídica en què els ex-Trincos van conquerir, canviar i aniquilar com qui diu la música en directe a la tele.
6. Que per circular pel centre de Barcelona s'hagi de pagar peatge. Recordeu quan algú deia 'taxa turística' i la gent es cargolava de riure: 'això no passarà mai?' L'any 2020 quedaran fora de la ciutat els cotxes més contaminants. L'any 2007 una delegació de l'Ajuntament de Barcelona va visitar Londres i va prendre bona nota de la mesura del peatge urbà que va revolucionar la metròpoli. Aquesta mesura queda fora de l'agenda de Colau, però no fa massa el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'Àrea metropolitana de Barcelona va deixar anar que «a partir del 2021 serà el moment de plantejar el debat del peatge urbà». Tenen a les mans un molt complert i seriós estudi, 'Atascos y contaminación en grandes ciudades: Análisis y soluciones', que demostra que fer pagar per circular és la manera més efectiva per reduir la congestió.
