[category]
[title]
Els pitjors tancaments són els que no s'avisen. Perquè, esclar, no tens temps per acomiadar-te. Això és el que ha passat amb la discoteca Karma, situada al número 10 de la Plaça Reial: ahir va anunciar a les seves xarxes socials el tancament definitiu: "Moltes gràcies a tot l'staff, membres de seguretat, DJ, cambrers i treballadors que han passat al llarg dels anys des que es van obrir portes el desembre de 1978. Gràcies infinites a tots els Karmeros per donar suport i venir durant tots aquests anys", anuncia el missatge.
Servidor va passar per la Plaça Reial de nit fa un mes i escaig, i el va sorprendre veure les cues habituals a les discoteques i bars musicals, però les persianes de metall del Karma estaven abaixades. I la rotunditat del missatge no deixa lloc a dubtes: "Karma ha abaixat la persiana i no la tornarà a obrir", conclou el post d'Instagram.
Qui no hagi passat una nit de gresca al Karma no sap el que s'ha perdut: en els seus millors temps, aquest subterrani roquer, entre els millors bars de rock, era un amistós antre tubular, amb un púlpit de DJ al fons, una barra a l'esquerra i llocs estratègics on instal·lar-se, cubata en mà, per fer la xerrada amb els amics o desenvolupar una estratègia de caça (és a dir, guaitar a banda i banda a veure si en les primeres hores de la nit hi havia algú dins a l'abast de les seves possibilitats per tirar la canya).
A mesura que transcorria la nit, la densitat de personal augmentava –fins a ser irrespirable, algun cop– i el tub-pista de ball es convertia en una vibrant centrifugadora de carn en la qual es ballava i es lligava molt i bé. I sempre, des del 1978 fins al seu tancament, va tenir els diversos gèneres del rock com a raó de ser, amb solvents DJ donant-li al rock dur, punk, grunge, brit-pop i qualsevol gènere de guitarra ballable.
Els de seguretat eren maquíssims: si eres habitual, et deixaven entrar gratis a la tercera –i també queia algun cubata gratis a la barra si el cap estava de bones. Tancava a les 6, i al so del Ladies Goodnight de Lou Reed s'encenien els llums, que podien tenir la brillantor del triomf (si tornaves a casa acompanyat) o el sabor de la derrota, la majoria de les vegades. En aquest cas, sempre quedava el descens als inferns de Chez Popof, l'after més infame de Barcelona.
Una icona cultural de la nit de Barcelona
Amb gairebé mig segle de vida, el Karma té calat d'icona cultural de la ciutat: aquesta discoteca va ser l'escenari de La Rossa del Bar (1986) de Ventura Pons, en la qual Enric Majó cau fascinat per l'encant d'una magnètica prostituta rossa, Núria Hosta, i se les ha de veure amb un molt creïble Ramoncín en el paper de proxeneta, i també apareix en la magna trilogia literària de Casavella El dia del Watusi, com a localització de gresques psicodèliques i delirants de Fernando Atienza (l'escriptor era un altre habitual).
Si em permeteu, recordaré amb bullet points quatre batalletes viscudes allà.
- La meva primera nit al Karma va ser sent menor d'edat: als 17 anys, vaig venir a Barcelona amb amics del poble a fer de públic de Persones Humanes, però no vam pensar en el petit inconvenient d'haver de passar la nit en algun lloc. El Karma ens va acollir fins al primer tren.
- El 1998, després del seu memorable concert al Garatge Club, Mark Lanegan i la seva banda, un all-star de roquers grunge, se'n van anar al Karma de festa. Vam reconèixer ipso facto el baixista de Soundgarden, Ben Shepherd, i el bateria dels Red Hot Chili Peppers, Jack Irons. Dos tipus d'allò més macos, encantats de fer petar la xerrada amb els fans, que ens van convidar a birres i anècdotes durant un parell d'hores (Lanegan es va quedar impertèrrit en un racó, ocult rere una gorra, llançant mirades amenaçadores).
- El cop que un bon amic va treure la pota a les tauletes altes de davant de la barra, i els balladors que intentaven lligar van començar a relliscar en l'immund aiguabarreig, caient de grapes al vòmit. Semblava una escena treta del John Waters més extrem, i vam haver de sortir cames ajudeu-me escales amunt. Vam estar un mes sense deixar-nos veure.
- Una altra nit, un paio de mala pinta ens va treure una porra en un carreró proper, amb la finalitat d'obligar-nos a comprar la SEVA droga. El meu amic s'hi volia embolicar a hòsties, però jo el vaig agafar pel coll, vam engegar el quinqui a pastar fang i, per potes, vam buscar refugi en la seductora penombra del Karma, baixant les escales cagant llets. Un carregadíssim gintònic ens va estabilitzar.