Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

'The Rider' i els westerns que ens fan plorar

Escrit per
Pere Vall
Publicitat

El western dels crepuscles

Els estudis de la història del cine ens diuen que va ser 'Duel a les terres altes', l’any 1962, la pel·lícula que va marcar un punt d’inflexió en els westerns de Hollywood. La bellíssima pel·lícula de Sam Peckinpah, protagonitzada per Joel McCrea i Randolph Scott, ens comunicava oficialment que la conquesta de l’Oest havia acabat, i que els enemics ja no eren el indis, sinó nosaltres mateixos i la nostra cobdícia. El segle XX havia entrat de ple en els arguments dels westerns de Peckinpah i d’altres cineastes, i, amb ell, la complicada, políticament correcta i burocratitzada era moderna, i els mitjans de transport nous: el tren contra la diligència. I, després del tren, els automòbils. En paral·lel, a la vida 'real', estaven a punt de carregar-se JFK, la Guerra del Vietnam portava set anys en dansa, i Marilyn, que havia interpretat un altre western decadent com 'Vides rebels', de John Huston, va morir aquell 1962. La paraula clau: crepuscular. El western va entrar al seu crepuscle. Crepuscle sense déus. Crepuscle de vaquers amb mal d’ossos, deutes amb els bancs i un futur prosaic. "No abarateixis el somni, res més que això tinc per dir-te, si vols. No abarateixis el somni, que és com l'estel que hi ha al fons del camí", cantava Lluís Llach. "No abandonis els teus somnis”, li recomanen a Brady, un genet de poltres salvatges a 'The Rider', que s’estrena ara.

Una vida sense cavalls?

El film que ha dirigit la xinesa Chloé Zhao usa elements reals i trames de ficció al voltant de la vida de Brady Jandreau, a qui una fatídica caiguda durant un 'rodeo' ha deixat amb el cap esberlat, cosit com si fos el monstre de Frankenstein i tapat amb una placa. L’accident ha tallat en sec la seva brillant i admirada carrera, i conviu amb una germana autista i un pare amb problemes econòmics greus. Brady enyora els seus curts dies de glòria, no descarta tornar als 'rodeos', fuma marihuana, s’emborratxa a la vora del foc amb els amics i agafa feines xarones que no li molen gens. Però no té estudis. No sap fer res més que domar i muntar cavalls. 'The Rider' és el complement d’una pel·li que vam comentar fa unes setmanes, 'Lean On Pete', d’Andrew Haigh, sobre un noi de 15 anys que fuig de casa amb el seu cavall de carreres.

Tatuatges, llàgrimes i decepcions

Amant dels tatuatges com tants joves que hem vist darrerament al cine (vaja, i al carrer Déu n’hi do), Brady se’n farà un d’espectacular a l’esquena com a homenatge a un amic (Lane Scott, també real) que va voler ser una figura dels rodeos i ara és una desfeta humana. I, després d’una pila de males notícies i decepcions, Brady plorarà. Ai, els homes ploramiques i amb uns sentiments inexplorats pels seus durs predecessors, quins personatges tan típics dels neowesterns: 'Junior Bonner', 'La balada de Cable Hogue', 'Brokeback Mountain', 'La Puerta del Cielo'... Si John Wayne aixequés el cap! Calla, que Wayne va fer 'L’home que va matar Liberty Valance'. No he dit res.

'Junior Bonner' de Sam Peckinpah

Un Malick dosificat

Admiradora de l’obra de Terrence Malick (espero que només de la primera part de la trajectòria del director de 'Males terres'), Chloé Zhao ens regala un relat delicadíssim de cels rogents i esperances escapçades, un film que t’obre una porta al cor dels seus personatges i, una vegada dins, t’hi acorrala i et fa patir el seu desencís.

Últimes notícies

    Publicitat