[title]
Encertar-la i endevinar-la
Una amiga meva, que és fanàtica dels bíceps Scott Eastwood tant com de l’espiritualitat de Carl Theodor Dreyer, té la teoria que el títol d’una pel·lícula pot influir decisivament en la carrera comercial d’aquesta. I que un mal títol, un títol ensopit, inadequat, sense grapa ni trempera, pot condemnar un film d’entrada comercial i engrescador a ser un fracàs o semifracàs a la taquilla. Ella posa l’exemple de 'Tierra firme', la darrera cinta de Carlos Marqués-Marcet, a qui atribueix una mediocre trajectòria a les sales per culpa d’un títol que, segons ella, "no vol dir res. Perquè, mai millor dit, és un títol que es mou per la terra ferma que no pertany a ningú, en un espai imprecís, erm, sense regar, secot, àrid i aspre”.
Opcions millors?
La meva amiga, que també adora els ulls de Travis Fimmel i ja ha anat a veure tres vegades 'Lean On Pete', una d’elles amb un servidor, creu que, si li haguessin consultat a ella, s’hagués tret fàcilment de la màniga ("de les calces", diu exactament) tres o quatre títols millors per a la història que protagonitzen Natalia Tena, David Verdaguer, Oona Chaplin, Geraldine Chaplin i l’enyorat gat Chorizo, que mor al principi. Una selecció: 'Te seguiré queriendo siempre' (en una picada d’ullet a Rossellini), 'Sobre aguas tranquilas' o 'La vida es un largo canal tranquilo'. A mi no em semblen tampoc res de l’altre món, com a títols, però no li exposaré el meu punt de vista.
El valor i ganxo de les paraulotes
Ella tampoc hagués vist gens malament que, en comptes de 'Tierra firme', el títol final hagués contigut una paraulota, un renec o les paraules cony, figa, follar, tisores o petxina. Alguna cosa que cridés l’atenció o pogués escandalitzar, si és que encara es pot escandalitzar. Una provocació senzilla, però tendra, com la pròpia pel·li i com el rostre de d’Oona Chaplin, a qui només he vist un cop en persona (crec que després d’un concert de Maria Arnal i Marcel Bagés, a la Sala Barts), i, nois i noies, és preciosa. Us recomano que, com a mínim un cop a la vida, us trobeu Oona Chaplin cara a cara. No us en penedireu.
Almodóvar i Coixet sí que en saben
Resum final. Els productors, o qui sigui que s’encarregui d’aquests assumptes, haurien d’aspirar a aconseguir encunyar clàssics de la titulació com ara 'Asignatura pendiente', 'Mi vida sin mí', 'Las bicicletas son para el verano', 'Pagafantas' o 'Mujeres al borde de un ataque de nervios'. El proper cop ens ho rumiarem més, oi, Marqués-Marcet i companyia? Si voleu, us presento la meva col·lega... si li presenteu el Verdaguer. Ella mataria/pagaria perquè li fes pessigolletes amb el bigoti!
