[category]
[title]
L’estiu és de ben segur l’estació en què més fotografies es pugen a la xarxa, en un passat llunya queda la pacient costum d'esperar el revelatge de les fotografies. Amb l'hànit de la immediatesa sovint no recordem que, quan compartim una imatge a Internet, en aquell precís instant en perdem el control, i ja no sabem en mans de qui pot anar a parar. Tant se val que tinguem configurada la privacitat de la xarxa social en qüestió, perquè encara que siguin poques les persones que inicialment puguin veure allò que hem pujat, qualsevol d’elles podrà copiar aquella fotografia, encara que sigui a través de la tecla 'Impressió de pantalla', i reenviar-la o compartir-la per altres bandes.
És per això que hauríem de ser curosos amb aquelles imatges que pengem, i especialment si hi surten menors. Aquesta pràctica té un nom, 'sharenting' i prové de la suma de 'share' (compartir) i de 'parenting' (criança o paternitat). De dades i estudis que confirmen la "popularització" del 'sharenting' n’hi ha molts; per exemple, el titulat Share With Care de l’any 2016, que assenyalava que els britànics compartien de mitjana 1.500 fotografies dels seus fills durant els cinc primers anys de vida; o Nancy Jo Sales, autora del llibre 'American Girls: Social Media and the Secret Life of Teenagers', apunta que hi ha imatges a Internet del 92% dels menors de 2 anys dels Estats Units.
La vulnerabilitat dels infants
A França des de l’any 2016 els pares poden ser multats amb fins a 45.000 € per publicar fotografies dels fills sense el seu consentiment, i ja hi ha hagut casos de denúncies de fills als seus pares per aquest mateix motiu en diversos països. I és que potser ens hauríem de preguntar: a nosaltres ens hagués agradat que tothom pogués veure les nostres imatges de quan ens canviaven els bolquers o fèiem el primer pipí a l’orinal? Però més enllà dels "conflictes familiars" que en el present o el futur pugui ocasionar pujar fotografies dels fills a les xarxes, el que és cert és que, al fer-ho, estem creant una identitat digital de la persona. La companyia de serveis financers Barclays afirma que, amb el 'sharenting', els pares "estan comprometent la seguretat financera futura dels seus fills al compartir sense mesura tantes dades dels menors", i que cada vegada serà "més senzill fer suplantacions d’identitat".
Altres problemes que pot comportar — i ja n’hi ha hagut múltiples casos — el 'sharenting' és que s’utilitzin determinades imatges per fer ciberassetjament, que vagin a parar a mans de pederastes, o que hi hagi qui les prengui per mesclar-les amb contingut de pornografia infantil.
Alguns consells per seguir-ho fent sense riscos
- Que no siguin primers plans. Una bona opció és pixelar o difuminar el rostre del menor.
- Que surtin retrats en situacions que els mateixos fills informats consentin, que no els faci vergonya i en donin permís. Si són molt petits, com ja hem explicat, pensem si a nosaltres ens agradaria que els nostres pares haguessin penjat una imatge nostra en aquella situació. Penseu si són fotografies que els poden comprometre en un futur
- Que no portin uniforme de l’escola, ja que estarem donant informació d’ells, així com també és preferible que no hi aparegui la façana del lloc on viviu ni la matrícula del cotxe. No doneu informació en els comentaris com ara el seu nom i cognom, edat, l’escola on va o l’adreça de casa.
- Que no hi surtin altres nens o nenes sense el consentiment explícit dels seus pares.
- Desactiveu les funcions d’ubicació i geolocalització de les imatges que compartiu.
Per a més informació i llegir l’article complet, cliqueu aquí