[title]
Hi ha molts restaurants, però cada vegada menys bars. Parlem de bars quotidians, d'aquells quotidans per prendre alguna cosa sense més, menjar un sandvitx o seure amb un xic de temps per picar quelcom . Aquesta afirmació és una cosa que qualsevol que conegui Barcelona pot confirmar i que he escoltat a la barra del nou La Xica (França Xica, 20. T. 644 64 96 84). Nou entre cometes: va obrir fa amb prou feines dues setmanes, en l'adreça on va haver-hi durant ni més ni menys que dotze anys Casa Xica.
És un canvi de rumb, però no de propietat ni d'esperit de barri. I encara sort, perquè al Poble-sec, precisament, no van sobrats de projectes amb ànima. Taverna? Bar? Vermuteria? "El que sigui, però no hi posis el prefix gastro", fa conya en Fede Salmón, que quan va tancar fa un parell d'anys Palo Cortao -un altre clàssic del barri- ara ha recalat per aquí com a soci. I ha portat, atenció, pernil del bo, vins generosos a copes i el seu saber fer de simpatia gaditana a la barra i a la petita sala de La Xica.
Raquel Blasco i Marc Santamaria van ser pioners en la combinació de cuina asiàtica i producte català. Ara sona gairebé normal, però en aquell moment era d'allò més exòtic. Els anys han passat, les vides han canviat i cal temps i viatges per poder continuar cuidant i alimentant aquest receptari de fusió i no caure en la repetició i en la còpia, reconeixen amb gran honestedat. La Raquel i el Marc volien posar punt i final al projecte de Casa Xica, però l'entrada en escena d'en Fede, gadità coneixedor profund de la tapa de la seva terra, va provocar la reconversió.
Juntament amb Joe Littenberg i Lena Wiget, d'Eat Street, i després de l'èxit de Farm to Table al festival Grec, des de fa un any han convertit la terrassa de La Greca, en aquest mateix parc, en un dels grans èxits de la ciutat: arrossos, xiringuito, preus ajustats… La tercera pota d'aquesta aliança és el La Seca (Pl. de les Navas, 2. T. 644 07 16 69) una rostisseria d'on surten pollastres a l'ast, coliflors rostides, porchetta i despatxen canelons als veïns del barri.
Croquetes fetes amb el pollastre a l'ast de la casa
Allà hi tenen una cuina molt més gran que la de La Xica, la qual cosa facilita la logística en aquest joc nou a tres bandes. El resultat són croquetes o bikinis amb el pollastre a l'ast de La Seca. A la carta, amanida russa, braves al caliu, mollete de cansalada cantonesa amb encurtits, bao a la planxa de bistec tàrtar, truita oberta de capipota i fins i tot un arròs melós de carn i bolets. Hi ha picades d'ullet asiàtiques i ganes de no complicar-se massa la vida, però sí de cuinar perquè, ens expliquen, els musclos en escabetx també els preparen ells.
Com dèiem: un bar on menjar bé si hi ha gana o prendre només una canya. O una xiquita, el seu combinat petit de Damm i Turia. I a 1,80 euros, atenció. I és que els preus moderats són una altra de les senyals d'identitat d'aquest renovat local, on el plat més car no arriba als 14 euros.
Obren de dimarts a divendres en horari de tarda a partir de les 18.30 fins a les 24 h i els dissabtes i diumenges també al migdia. No hi ha reserves, però si truques, segur que et poden arreglar una taula. La idea és tan senzilla com necessària: un bar d'aquests als quals es va sense haver de planejar gaire la visita i on vols tornar.
