La nova temporada del Liceu: tot el que cal saber

Un dels al·licients més importants de qualsevol temporada operística està en les noves produccions: les mirades renovades sobre una òpera coneguda que s’estrenen a un teatre. El Liceu comptarà en els propers mesos amb tres estrenes que ens donaran a conèixer un clàssic absolut, l’opera intimista i tràgica 'Eugene Onegin', de Piotr Ilitx Txaikòvski –amb una producció signada per Christoph Loy– i de dues òperes contemporànies que es van estrenar mundialment al 2022 i aquest 2023 respectivament: 'Antony & Cleopatra', del compositor minimalista nord-americà John Adams, i 'Orgia', del barceloní Héctor Parra, inspirada en l’obra de Pier Paolo Pasolini i amb direcció escènica de Calixto Bieito.

La temporada d’òpera escenificada es completa amb altres títols importants com la 'Carmen' de Bizet –el Liceu recuperarà la producció ja clàssica, també, de Calixto Bieito–, la 'Turandot' de Puccini –també amb un rescat d’una escena amb història, la que va dirigir Núria Espert en la reinauguració post-incendi de 1999–, i produccions per a títols coneguts com 'Un ballo in maschera' (Verdi, via Graham Vick), 'La cenerentola' (Rossini, via Emma Dante), 'Adriana Lecouvreur' (Cilèa, via David McVicar) i una proposta molt especial de la mà del director d’escena Robert Wilson: l’escenificació del gran oratori de Händel, 'El Messies', amb els arranjaments que va fer Mozart.

Un altre aspecte que importa molt als aficionats a l’òpera són les veus i els directors que dirigiran les òperes. En aquest sentit, el Liceu tindrà uns elencs molt complets i la participació de grans veus, famoses i sòlides, per enlluernar les funcions. Per exemple, la proposta de 'Adriana Leucovreur' comptarà amb la participació de dues de les estrelles internacionals de més lluentor del moment, com són el tenor alemany Jonas Kaufmann i la soprano búlgara Sonya Yoncheva. Les funcions de 'Turandot', per la seva part, tindran dates cantades per veus ja molt conegudes i contrastades al Liceu com les sopranos Elena Pankratova i Nadine Sierra, o el tenor Michael Fabiano. En les reposicions de 'Carmen', el paper titular el cantaran Clémentine Margaine i Varduhi Abrahamyan. Aquesta llista de figures importants s’estén també a la dels directors musicals i a les propostes dels recitals lírics, on hi haurà un homenatge a Victoria de los Ángeles, una gala lírica amb veus estimades com les de Javier Camarena, Carlos Álvarez, Ermonela Jaho o Lisette Oropesa, i recitals exclusius de la soprano Lise Davidsen amb el tenor Freddie de Tomaso o el de la nova gran diva liceista, la soprano Sondra Radvanovsky.

És habitual en una temporada d’òpera que molts títols de la temporada siguin en versió concert, ja sigui perquè són òperes antigues de molt interès però difícils de portar a escena, o perquè es volen presentar en la seva dimensió purament musical, sense l’afegit d’una escenografia que, de vegades, pot distreure de la concentració exclusivament orquestral o vocal. Aquest any, les òperes en versió concert seran 'Fidelio', de Beethoven –dirigida pel mestre Gustavo Dudamel; en aquest cas serà una òpera semi-escenificada–, 'El castell de Barbablava', de Béla Bartók, la 'Medée' de Marc-Antoine Charpentier, una de les grans òperes del barroc francès –dirigida per Simon Rattle–, i l’'Orfeo' de Monteverdi sota la direcció de René Jacobs. També podem comptar com una òpera en versió concert el recital que protagonitzarà la soprano noruega Lise Davidsen sota la direcció del mestre titular del Liceu, Josep Pons, on es representarà l’acte primer de 'La Valkiria', de Richard Wagner.

En aquesta temporada, hi haurà quatre propostes de ballet, una demanda que el públic liceístic fa temps que reclamava, i que creixerà progressivament. Les obres que pujaran a l’escenari fan una mescla molt estimulant de ballet clàssic i modern: hi haurà una nova versió del mític 'El llac dels cignes', de Txaikovski, amb el ballet de l’Òpera de Roma, i una producció a partir de La consagració de la primavera de Stravinski (Sacre) signada pel coreògraf Sasha Waltz. Les altres propostes seran modernes: 'Faun/Noetic', una creació de Sidi Larbi Cherkaoui a partir de música de Claude Debussy i del productor electrònic Nitin Sawhney, i 'A Midsummer Night’s Dream', amb el Ballet de Dortmund.

La proposta del Liceu vol anar més enllà de l’òpera i, a la vegada, és totalment conseqüent amb l’òpera com a concepte. Si l’òpera és l’art on s’integren les altres arts, seria natural que un teatre d’òpera fos també un espai amb vocació més àmplia i que pogués ser un laboratori de creació, un museu, una sala d’exposicions i un àrea de debat i de lectura. Això és el Liceu de les Arts, un programa paral·lel que inclou xerrades, recitals poètics, mostres de pintura i fotografia, i que cada temporada amplia el seu abast. En aquest període 2023/2024 els protagonistes seran el fotògraf Joan Fontcuberta, que serà l’artista resident i que treballarà amb noves obres aplicades a una representació dels lieder de Schubert del cicle 'Winterreise'. També comptarem amb el magisteri del director d’escena Robert Wilson i del compositor John Adams, que oferiran conferències centrades en el seu treball. La poeta Susanna Rafart serà també una artista resident aquest any i el Liceu serà el marc d’una exposició interactiva dels artistes Lolo&Susaku. El Liceu no és un espai de pas, sinó un espai en ebullició creativa.

Una preocupació natural dels teatres d’òpera és el futur del seu públic: qui vindrà a veure les òperes d’aquí a 20 o 30 anys, com s’atrapa a una nova generació perquè s’encomani de la màgia de l’òpera? En aquest sentit, el Liceu porta temps modernitzant la seva imatge i també treballant en dues propostes que apropen l’òpera a un públic més ampli: per una banda, el programa LiceuUnder35, una sèrie de funcions per a joves –aquest any seran de les òperes 'Eugene Onegin', 'Un ballo in maschera' i 'La cenerentola'–, i per l’altra la temporada digital a la plataforma Liceu+Live, que a més de complementar les òperes amb vídeos, un podcast i altres materials didàctics, ofereix cinc emissions en directe amb un abonament molt avantatjós. Qui no veu òpera, en definitiva, és perquè no vol. Mai havia estat tant fàcil.