4 motius per veure en directe Ronnie Spector

Sempre identificarem la veu de Ronnie Spector com la de la cançó Be my Baby, que va llançar a l’estratosfera la carrera de The Ronnettes, un trio de noies format a Nova York que participava del llenguatge eufòric del pop dels 60: melodies instantànies, arranjaments subtils, una certa ànima negra i soul –Ronnie és mestissa, de mare negra i pare irlandès–, però també l’exquisidesa de les cançons ben fetes segons el llibre d’estil dels compositors i els productors del Brill Building. Quan The Ronettes van signar un contracte amb el productor Phil Spector, van arribar els gran hits: no només Be my Baby, sinó també The Best Part of Breaking Up, Do I Love You? o Walking in the Rain. El trio va durar fins 1968, l’any en que Ronnie es va casar amb Spector. El matrimoni no va durar gaire, però la música és eterna.

Al concert de l’Apolo ens prometen que la formació de trio vocal que veurem en directe és la de The Ronnettes originals, però això és impossible, perquè la germana gran de Ronnie, Estelle Bennett, va morir de càncer l’any 2009. Serà, per tant, una de les reencarnacions tardanes del grup, amb Nedra Talley –cosina de Ronnie i component original del trio– i la substituta Tricia Scotti, que porta anys treballant com a corista per a Ronnie Spector. Més enllà d’aquests matisos, és una bona notícia, ja que serà una de les últimes oportunitats per veure un grup mític del pop dels 60 amb l’estil original, i encara amb l’energia per donar ales a cançons memorables.

Ronnie Spector mai s’ha quedat aturada. Ha patit moments durs en la seva carrera, com la lluita legal per reclamar els royalties que Phil Spector –ara a la presó per assassinat– va ocultar en el seu moment i mai li va pagar, però en general és una artista reconeguda i que ha anat publicant nou material. La nostàlgia és part del seu negoci, però també les cançons actuals, com les que formen el seu últim disc, English Heart (2016), el primer desprès de deu anys de silenci i que recupera el seu estil inimitable, a mig camí entre el pop clàssic, el rock dels 70 i el soul més ferotge.

Als seus 74 anys, és difícil demanar-li a Ronnie Spector que llueixi les mateixes habilitats vocals de la seva joventut, però amb el pas dels anys s’ha demostrat que és una cantant carismàtica, hàbil i capaç d’adaptar-se a molts repertoris. Un exemple clar és la versió que va fer de Back to Black, popularitzada per Amy Winehouse, quan aquesta va morir, i que va enregistrar per recaptar fons d’ajuda a la seva família. En aquell instant màgic, Ronnie va demostrar que encara tenia el toc màgic, i que la seva veu seria gran fins al final. No deixis passar l’oportunitat.