Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Jose Mourinho
Foto: Shutterstock Jose Mourinho

10 maneres de fer emprenyar un barceloní

Us rebenta la gent que expedeix diplomes de bon barceloní? Aquí teniu un bon arsenal de recursos per tocar-los el que no sona!

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Atenció, si ets un enamorat fonamentalista de Barcelona –allò que queda tan cursi de dir, un "barceloní militant", sigui el què coi sigui–, clica un altre article. Aquest és un llistat dedicat a tocar el crostó –o els cuyiong, Monago style– als barcelonins de pura raça nascuts a Barcelona (si és que en queda algun, a banda d'en Xavier Trias, en Pau Riba i Fèlix Millet). I fet des del ressentiment dels que no som de la capital i ens sentim menyspreats per la casta eixamplina: som gent de poble que vam venir a buscar-nos la vida a la metròpoli i mereixem drets i respecte. Som cinc milions, i ara us proposo deu maneres de fer emprenyar un barceloní.

NO T'HO PERDIS: Com distingir un barceloní real d'un de pega 

No sereu mai amics per sempre!

Digueu-los que Barcelona és provinciana

1. Digueu-los que Barcelona és provinciana

Això és un clàssic infal·lible. I de fet, tan recurrent, que un nou grup d'intel·lectuals clàssics en això de titllar la ciutat de provinciana cavalquen de nou, emprenyant barcelonins: el CLAC (Centro Libre de Arte y Cultura) agrupa plomes tan dispars com les d'Arcadi Espada, Ramon de España i Ignacio Vidal Folch, entre d'altres, entossudits a afirmar que això s'ha convertit en un femer provincià senser remei i que tractem els escriptors castellanoparlants com si tinguessin l'escorbut. Si parlessin amb algun altre autor català en llengua castellana que tingui menys de 65 anys i no vagi pels bars on van ells –¿Carlos Zanón, Javier Calvo?– veurien que potser s'ho fan solets. Per no dir que en els darrers 20 anys s'ha multiplicat per deu el nombre d'estrangers residents a Barcelona: ja representen el 21 % de la població, i la quota de vendes de llibres que no són de text és de 75% en castellà contra un 25% en català. Per cert, Félix de Azúa ja va escriure que "Barcelona és el Titanic" cap allà el 1981... La cosa maca de fer prediccions a 50 anys vista és en algun moment donat l'encertes un xic, ni que sigui fregant el pal. M'hi jugo un senglar rostit que morirem tots, sabeu? 

Punxeu la cançó 'Barcelona' de Giulia y los Tellarini

2. Punxeu la cançó 'Barcelona' de Giulia y los Tellarini

Esclar que no cal ser barceloní perquè t'emprenyi aquesta cançó. La recordeu? Banda sonora de la pel·li més desastrosa de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, Giulia i los Tellarini cantaven, com en sedació, un jazz-pop d'aires embafadors i balcànics on hi havia perles així: "¡Barcelona! Hace un calor que me deja fría por dentro, con este vicio de vivir mintiendo". Home, això és com qui posa a parir aquell amic o germà que t'estimes tant i de qui només en pots malparlar tu. A un bon barceloní li sortirà de dins la rauxa de dir: "Crusty europeu que vas venir d'Erasmus fa deu anys, si tan horrible et sembla Barcelona, torna a l'Alsàcia!".

Publicitat
Menystingueu la distinció 'mar-muntanya' i 'Besòs-Llobregat'

3. Menystingueu la distinció 'mar-muntanya' i 'Besòs-Llobregat'

Pobre de mi, vaig aterrar aquí fa quasi vint anys, i encara em costa recordar com funciona aquesta desafortunada fórmula. Si quedeu amb un barceloní a Mallorca amb Aribau, us preguntarà: "Mar o muntanya?". En aquest cas, digueu-li que us va millor quedar a la parada de xurros del carrer d'Urgell cantonada Borrell. O directament a la depuradora del Besòs, per evitar malentesos. I us quedeu tan amples, escolta.
Quedeu amb ell a la superilla!
Foto: Shutterstock

4. Quedeu amb ell a la superilla!

A qualsevol superilla! Si alguna cosa han demostrat aquests espais sense cotxes és que tenen capacitat per tocar els nassos a sectors molt representatius de la població barcelonina, des de la Federació d'Hípica o d'Halterofília fins al Gremi de Xurrers (imaginem que és perquè no poden vendre-hi xurros, fer-hi peses o passejar-hi a cavall).  Servidor n'està fart de llegir duríssimes cartes de lectors als diaris ("a los 48 años y después de una toda la vida en la ciudad, he tenido que irme por culpa de la Superilla") que parlen d'una realitat on posar-hi els peus és una mescla d'interrogatori a la comissaria de Via Laietana circa 1973 i la massacre de Puertohurraco. Ara que hi penso, l'altre dia, en un aniversari infantil, m'hi van donar una cervesa industrial no gaire freda. Intolerable.   

Publicitat
Digueu-los que a Madrid sí que hi ha alegria!
Foto: Shutterstock

5. Digueu-los que a Madrid sí que hi ha alegria!

Ayusolàndia s'ha convertit en la capital de la tapa, la discoteca i l'alegria carnal a força de rebaixar impostos i posar-nos cecs a cubates per a què no veiem l'ex quan entra a la discoteca. I els barcelonins, quan se sent dir que la seva ciutat és avorrida, no pot evitar contradir i maleir els ossos del qui ho diu, pensant en l'exuberant ampollot-botellot-sarau que té als baixos de casa. Un titular crida l'atenció: a Madrid hi ha hagut un 53 % més de morts per Covid-19 que a Catalunya. Suposo que a això es refereix el refrany "el muerto al hoyo y el vivo al bollo".  

Parla en un xava exagerat

6. Parla en un xava exagerat

"Ascolta, par arribar al Parc Güei, segueixo caminant banda mar o muntanya? I par cumprar un crusán de xaculata?" Assegura't de què et dirigeixes així a una senyora de l'Eixample Esquerre que vagi vestida amb elegància i que surti de Casa Golferichs de fer un curset de ceràmica gaudiniana. Sí, la dicotomia xava/xarnego, per sort ja fa molts anys que va passar a la història, per irrellevant, però si prems la tecla adequada, encara pots fer emprenyar més d'un barceloní. Mentalitza't que tu ets un xava autèntic del Poble-sec, l'equivalent barceloní a un cockney de Brickney Lane.
Publicitat
Comenta notícies 'barcelonofóbiques'
Foto: Twitter

7. Comenta notícies 'barcelonofóbiques'

La pandèmia ha tingut un efecte customista curiós: ha exacerbat la tírria sorneguera que ens tenen els de comarques als de la capital. 'Pixapins', un terme que estava a punt de caure en desús, ha tornat a agafar una embranzida tremenda. I cada cop que obres un exemplar de premsa comarcal hi ha notícies que ho certifiquen. Bé, si voleu emprenyar el vostre amic barceloní, comenteu aquests successos i generalitzeu. Com aquesta de l'altre dia: en un vestidor del balneari de Caldea, "un home, provinent de Barcelona, es va tirar un pet al costat de la cara d'un altre que venia de Llançà. A partir d'aquí els familiars de l'un i de l'altre (cinc per banda) van començar una acalorada discussió" (cito la corresponsalia de Llançà del Diari de Girona). Què preferiu, ser pixapins o petacares? Bé, els podeu recordar que un ximple de Palamós va posar un cartell al bar on no deixava entrar a consumir ningú que no fos de la província. Per cert, el meme apòcrif de la foto em sembla una obra mestra. 

Recupereu el terme Can Fanga

8. Recupereu el terme Can Fanga

A principis del segle XX encara no es coneixia l'asfalt, i el sauló o la sorra eren els únics paviments. Era habitual que, quan plovia, la ciutat s'enfangués i les persones que passejaven s'embrutessin els camals dels pantalons. El malnom Can Fanga el va crear la revista barcelonina L'Esquella de la Torratxa per referir-se a Catalunya, i aviat va passar a denominar només Barcelona. Això de Can Fanga sona caspós i passat de moda, i de ben segur que si quan visiteu els cosins de Sants feu servir el terme a tort i a dret, massa gràcia no els hi farà. Si no voleu visitar-los mai més, passeu a l'artilleria pesada: anomeneu-los camacus i pixapins. Barcelonins, podeu contraatacar recordant que de Girona en deien Can Fums, en honor a la nauseabunda paperera que hi havia a l'entrada del poble.

Publicitat
Profana l'ou com balla!

9. Profana l'ou com balla!

Vivim en una societat laica, oi? Jo de tu, modern barbut iconoclasta, fan irredimible de Foster Wallace, Von Trier i aquella noia que fa llibres sobre com fer pastissos de colorins, substituiria l'ou com balla del brollador dels diversos enclavaments religiosos de la ciutat per una muffin, un cupcake, o encara millor, un gintònic amb cogombre. Cal renovar la caduca iconografia judeo-cristiana! Encara que per fer això hauràs de desxifrar en quin dia cau Corpus Christi: el dijous posterior a la Santíssima Trinitat, que alhora és el diumenge següent de Pentecosta. Merda, això és més embolicat que el El Codi da Vinci!
Al bar, sigues original
© Scott Chasserot

10. Al bar, sigues original

Entreu a una granja clàssica, d'aquestes en què es va inventar la fórmula del Cacaolat © i hi van a començar a servir exquisits suïssos amb xocolata per celebrar el desè aniversari de la Venjança Catalana. Us planteu a la barra i crideu: "Mesonero, póngame unas porras y un café con leche!".
Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat