11 escapades a festivals europeus a l'estiu del 2016

Saint Etienne, The Aislers Set, Comet Gain, Emma Pollock i Darren Hayman són els plats forts de l’edició del desè aniversari d’aquest festival britànic, meca de l’indie pop, al bell (o no tan bell, les coses com siguin) mig d’Anglaterra... o del no-res. Però a banda del cartell, el seu atractiu radica en el fet que se celebra en un museu del ferrocarril a l’aire lliure, i que al recinte de concerts, de dimensions còmodes, s’hi arriba en un tren de vapor. Afegiu-hi l’oferta de menjar vegetarià i de cervesa i sidra –més de les que pugueu imaginar– i finals de festa sonats: alhora naïfs i salvatges. Un somni twee fet realitat.
Del 29 al 31 de juliol

Àlex Rigola va aconseguir exaltar-nos amb les cinc hores de l’obra mestra de Bolaño en un remot Grec del 2007. Fa uns mesos, Robert Falls va repetir la marca a Chicago. I ara ha arribat el torn a Julien Gosselin, un dels enfants terribles del teatre francès, que porta a Avinyó la seva versió del '2666'. Fa tres anys ja va deixar tothom bocabadat amb Les partícules elementals d’Houellebecq. I ara promet dotze hores de teatre al més pur estil del certamen francès. Per cert, també podeu aprofitar per veure Angelica Liddell, que hi estrena '¿Qué haré yo con esta espada?', la llei de la poesia contra la llei de l’estat.
Del 6 al 24 de juliol

Si us diem que la zona d’acampada d’aquest festival alemany, a la Baixa Saxònia, es diu Gothic Garden, ja us podeu imaginar de quin peu calça. El metal, la música industrial i gòtica, el cyber punk i el pop sintètic més fosc conviuen en aquest paradís per als sinistres. El cartell fa concessions a la facció més comercial del gènere –l’encapçalen Within Temptation–, però brillen en la foscor The Sisters of Mercy, VNV Nation, Suicide Commando i Combichrist, entre d’altres. Tot plegat refrescant en un panorama de festivals de metal europeus en què es repeteixen les mateixes velles glòries.
Del 13 al 14 d’agost

A Edimburg, qualsevol moment de l’estiu és bo i no hi ha cap dia sense un festival. L’agost és el mes del teatre. Sí, hi ha un festival internacional amb estrelles de renom i estrenes mundials, però el que compta aquí és el Fringe: la selva teatral per excel·lència. Hi ha, pel cap baix, cent espectacles per dia i l’única guia per saber si una cosa és bona és saber si queden o no entrades. Per als amants del teatre és el més semblant al paradís.
Del 5 al 29 d’agost

Que d’alguna manera estigui agermanat amb el nostre Vida
–els organitzadors del festival de Vilanova i la Geltrú en són fans i han portat més d’una vegada els del festi britànic a punxar al Garraf– us pot donar pistes del tipus d’esdeveniment que és. Se celebra en uns jardins al sud d’Anglaterra: el seu fundador el va arrencar perquè volia muntar un festival on poder veure els grups que li agradaven –l’aristocràcia pop anglosaxona– en bones condicions. El cartell d’enguany l’encapçalen Joanna Newsom, Animal Collective, The Shins, Bat for Lashes i Teenage Fanclub.
Del 2 al 4 de setembre

Nàpols sempre mereix una festa, i si és per veure la nova versió que Robert Lepage ha fet de 'Les aiguilles et l’opium', encara més. Us situem: 1949, Jean Cocteau descobreix Nova York, Miles Davis toca per primer cop a París. L’un no pot viure sense l’opi; l’altre, sense l’heroïna. 40 anys més tard, un quebequès solitari intenta oblidar un amor perdut en una habitació d’hotel parisenca. James Thiérrée, Fabrice Murgia i Federico Buffa també seran a Nàpols.
Del 15 de juny al 14 de juliol

Té un cartell estel·lar, però és veritat que està format per artistes als qui hem pogut veure (alguns molt sovint) sense haver d’agafar cap avió: Diana Krall, Pat Metheny, Brad Mehldau amb John Scofield, Branford Marsalis amb Kurt Elling, Chick Corea (fent un homenatge a Bowie), potser l’excepció és George Clinton al capdavant de Parliament-Funkadelic, que ha estat més car de veure a casa nostra. Però qualsevol excusa és bona –fins i tot un concert de Mika– per visitar Perusa, amb un important patrimoni arquitectònic testimoni del seu passat etrusc i romà, i de passada la regió de l’Úmbria.
Del 8 al 17 de juliol

Amb 25 anys de trajectòria, aquest festival dedicat al que mal anomenem músiques del món és un dels pioners a la Península. Per celebrar l’aniversari han proposat fer la volta al món amb el seu cartell, amb sons de tots els continents, i també destaca en la programació l’accent en les propostes africanes, en un moment que els organitzadors perceben com a molt estimulant pel que fa a les músiques que surten del continent negre. S’hi podrà sentir Songhai, amb el malià Toumani Diabaté i dos dels germans Carmona, el punk balcànic de Gogol Bordello, el reggae d’Alpha Blondy, el blues del desert de Sonhoy Blues, el kuduro de Konono Nº 1 i Batida, el senegalès Baaba Maal i el britànic Mad Professor, entre d’altres.
Del 15 al 31 de juliol

Ja no queden entrades per al duet Gustavo Dudamel - Cecilia Bartoli fent 'West side story' ni per veure la 'Manon Lescaut' d’Anna Netrebko, però encara sou a temps de viatjar a la ciutat de Mozart i gaudir de la première mundial de 'The exterminating angel', l’òpera en tres actes del britànic Thomas Adès basada en la pel·lícula de Luis Buñuel. El compositor, que afronta el seu tercer projecte operístic, diu que no es tracta d’esbrinar com sortiran els personatges de l’habitació, sinó com sortiran d’ells mateixos!
Del 22 de juliol al 31 d’agost

La Piazza Grande, amb 8.000 seients, deu ser la sala cinematogràfica a l’aire lliure més bonica del món. Aquí, el 2013, Albert Serra va guanyar el Lleopard d’Or per Història de la meva mort i l’any passat va ser el torn de Hong Sang-soo i Ahora sí, antes no. El públic participa, i molt, en aquest festival. Podreu veure les noves tendències del cine mundial i, a més, deixar enrere la xafogor mediterrània!
Del 3 al 13 d’agost

El guanyador del Pritzker 2016, el xilè Alejandro Aravena, és l’encarregat de comissariar un dels festivals més excitants d’Europa. Passejar per dins les naus de l’Arsenale –on alhora es fa la biennal de teatre–, lluny del soroll turístic de Venècia, és una cosa que s’ha de fer un cop a la vida. I més enguany, quan tot és per culpa de l’escala que l’arqueòloga alemanya Maria Reiche portava a sobre quan va topar-se amb Bruce Chatwin. Aravena ha fet mirar més enllà els arquitectes i ha posat els focus en aquells que tenen en compte la desigualtat, la segregació, la contaminació... Res de luxe, sinó necessitats!
Del 28 de maig al 27 de novembre