20 curiositats de Barcelona que segurament no saps

Personatges il·lustres que van passar per la ciutat, indrets curiosos i altres secrets de Barcelona que mai hauries imaginat!
La Barcelona d'Orson Welles (Central Press)
1/20
Central PressLa Barcelona d'Orson Welles   Val la pena recordar el vincle que va unir aquest geni del cine amb la nostra ciutat. No és cap secret que l’actor i director sentia una gran passió per la costa catalana, especialment des que va rodar ‘Mister Arkadin’ a Sant Pol de Mar. Però el que poca gent sap és que l’any 1965, molt abans que existís Barcelona Plató, va triar la ciutat per rodar ‘Campanades a mitjanit’ i va transformar el Castell de Montjuïc en el palau d’Enric IV. Però això no és tot, perquè anys més tard tornaria per protagonitzar ‘El viatge dels maleïts’, amb Faye Dunaway i Max Von Sydow, en una Barcelona convertida en l’Havana.
Les grutes de Jujol
2/20
Les grutes de Jujol   Un dels secrets modernistes més sorprenents de la ciutat s’amaga al passeig de la Mare de Déu del Coll, rere la porta enreixada de la finca Sansalvador, obra de Josep Maria Jujol. Des de fora, ningú s’imagina que el jardí de muntanya que envolta la casa està ple de grutes romàntiques excavades a la roca, amb arcs parabòlics i pilars de maó, que donen accés a un pou d’on a principis del s. XX s’extreia aigua amb radi que es comercialitzava com a medicinal. La finca és la seu del Taller d’Història de Gràcia, que fa jornades de portes obertes el segon dissabte i el quart diumenge de cada mes. També gestiona el refugi antiaeri de la plaça del Diamant.
Les dones del Cànem
3/20
Les dones del Cànem   A la Rambla del Poblenou sorprèn trobar una placa al terra dedicada a les dones del Cànem. No, no es tracta de sòcies dels clubs de cànnabis propers, sinó de treballadores al servei d’una fàbrica propietat dels Godó, que abans de dirigir mitjans de comunicació s’havien dedicat a transformar en teixits aquesta planta. El Cànem, que estava al carrer Llacuna, donava feina a 2.000 persones, la majoria dones i nens, i va omplir de fums el Poblenou entre 1882 i principis del segle XX. Després de la Guerra Civil, el propietari la va cedir al règim franquista, que la va transformar en presó i la va omplir de republicans que hi van malviure en condicions deplorables.
La Barcelona de Colom
4/20
La Barcelona de Colom   A Barcelona sempre s’ha dit que Colom era català, tot i estar declarat oficialment genovès. Més enllà del Saló del Tinell, on se situa la seva trobada històrica amb els Reis Catòlics, al descobridor se’l vincula amb dos racons més de la ciutat. Una llegenda diu que vivia al carrer Boters, i que era fill d’un taverner de la Boqueria que va morir a la forca acusat d’un crim, motiu pel qual ell va fugir a Gènova renegant de la ciutat on va néixer. D’altres, més ben informats, afirmen que pertanyia a una família noble del barri de la Ribera, que vivia en el carrer Mirallers 9, a tocar de l’església de Santa Maria del Mar, i que es va tergiversar la seva història, pel fet de ser català.
La caseta de nines del Putxet
5/20
La caseta de nines del Putxet   ¿Quins pares no voldrien tenir una caseta de nines modernista al jardí, perquè hi juguessin els nens? Si no teniu prou espai, sempre podeu portar-los al Putxet i descobrir tots plegats un d’aquells secrets que amaga la ciutat. I és que al carrer de la Costa, a l’altra banda de l’entrada dels jardins de Mercè Rodorera i en un espai obert entre dos edificis, la lluita veïnal va aconseguir que s’hi conservés una petita joia de finals del segle XIX. De mides reduïdes però feta a escala d’una casa unifamiliar real, amb bany i tot, està coberta de trencadís i ceràmica amb escenes infantils. A més, el lloc és un mirador impressionant.
El rec comtal
6/20
El rec comtal   A més de dos rius, Barcelona té des de l’Edat Mitjana un gran canal que travessa la ciutat pel mig transportant aigües. Al Born C.C. se’n conserva el traçat del Rec Comtal anterior al 1714, però els militars borbònics van modificar el seu curs, fent-lo passar per l’actual carrer del Rec. Al segle XX el canal es va soterrar, però en aquesta banda de la Ribera alguns veïns han patit ensurts els dies de pluges torrencials, quan el Rec ha volgut treure’n cap i entrar a casa d’ells. Si es vol veure, no cal anar sota terra sinó al barri de Vallbona, a Nou Barris, el lloc per on el Rec entrava a Barcelona i l’únic tram que se’n conserva a la ciutat al descobert, avui dia enjardinat i convertit en un racó amb gran encant.
La Barcelona subterrània (©Ivan Moreno)
7/20
©Ivan MorenoLa Barcelona subterrània   Pot semblar ciència-ficció, però sota la ciutat que trepitgem a diari s’obre una altra plena de carrers i passadissos coberts per voltes de mig punt, que serveixen fins i tot com a set cinematogràfic. És la xarxa de clavegueram, una ciutat subterrània a descobrir. A pel·lícules com REC s’hi han rodat algunes escenes, però és a 'El maquinista', un thriller ambientat als EUA però rodat a Barcelona, on es pot recórrer seguint el protagonista. Qui vulgui endinsar-se més enllà de les pantalles, pot fer-ho. Sota el passeig de Sant Joan i l’avinguda Diagonal hi ha un gran tram visitable, i La Fàbrica del Sol hi organitza visites guiades.
El baluard del Quixot
8/20
El baluard del Quixot   El 23 d’abril es commemora la mort de grans autors literaris: Shakespeare, Nabokov, Pla... I l’enterrament de Miguel de Cervantes, autor del Quixot. El cèlebre personatge va viatjar a Barcelona per viure l’última aventura. Va arribar de nit, pel sorral que hi havia fora de muralles, i va haver d’esperar a què es fes de dia i obrissin el Portal del Mar. Entre els nous edificis del carrer Aiguader cantonada amb Pla de Palau, oblidades sota reixes, es veuen les restes del baluard de Migdia que s’alçava en aquell punt, des d’on el Quixot va contemplar per primer cop el mar, i molt a prop d’on, dies més tard, va lliurar la seva última i definitiva batalla.
Montjuïc secret (©Maria Dias)
9/20
©Maria DiasMontjuïc secret   Les llegendes expliquen que la muntanya de Montjuïc està foradada per infinitat de túnels. I que això respon a una força natural suprema, que atrau cada estiu ovnis. Un d’aquests túnels conduïa directament a un altre cim del cor de la ciutat, el Mont Tàber, actual plaça Sant Jaume. Va ser el camí secret que va utilitzar Sant Pere, durant la seva estada a Barcelona, per anar des de la colònia jueva on s’allotjava, el Mont dels Jueus, en una Bàrcino plena d’ànimes entre les quals predicar. Al cim, sota el castell, no es veuen túnels, però si uns tobogans que semblen deixar-te caure sobre la ciutat, amb un xiringuito on fer una pausa entre natura, història i ciència-ficció.
El carilló de Palau (Generalitat de Catalunya)
10/20
Generalitat de CatalunyaEl carilló de Palau   La música de les 49 campanes del carilló que corona el Palau de la Generalitat s’escampa a diari pel Gòtic, a les 12 i a les 18 h, de la mà de la carillonista Anna Maria Reverté i amb petits concerts de repertori seleccionat. Només es veu des de la cantonada de Ciutat amb Hèrcules, i el millor lloc per sentir-lo és el silenciós carrer de la Fruita, al Call. Llàstima que a la porta del bar Anduriña ja no hi ha tauleta per seure, perquè l’Ajuntament no els la hi deixa posar. El carilló, inventat el 1510, és present a poques ciutats del món. Cada tres anys se celebra un Congrés Mundial de Carillonistes, i Barcelona vol acollir-lo el 2017.
Vergers amagats (©Maria Dias)
11/20
©Maria DiasVergers amagats   Per refugiar-se de la calor urbana, o fugir de la massa humana que envaeix el Gòtic, cal buscar jardins amagats d’aquells que coneix ben poca gent. I aquí n’hi ha un parell que en són un secret i que són d’accés públic perquè estan catalogats. El primer és un verger romàntic, amb font inclosa, que s’amaga entre els carrers de la Boqueria i d’Aroles, a tocar de la Rambla, i que pertanyia a la Casa Ignasi de Puig, actual hotel Petit Palace Garden, des d’on s’hi pot accedir. El segon, en ple Portal de l’Àngel, també queda a l’interior d’un hotel, el Catalonia Albinoni, i pertanyia a la Casa Joan Puig, de 1872, tot i que està reformat i decorat per Carles Arola.
El temple romà de l'Eixample
12/20
El temple romà de l'Eixample   En ple Eixample dret, al carrer Bailén 70-72, s’alça un sorprenent temple romà que, tot i no ser mil·lenari, també té una història amagada. Es va construir el 1882, amb la voluntat de recrear l’antic temple d’August del fòrum barceloní. El van encarregar els prestigiosos joiers Masriera, que van instal·lar-hi el seu estudi-taller i un gran espai d’exposicions. Amb els anys es van traslladar, i el 1932 el temple va canviar d’ús i es va convertir en el Teatre Stadium. A tocar, als baixos del número 66, va viure l’actriu Margarida Xirgu. I va ser en aquest teatre on Lorca li va llegir 'Doña Rosita la soltera' el 1935. Avui, però, el temple acull una congregació religiosa.
Lorca i Barcelona
13/20
Lorca i Barcelona   L’any 1927, Lorca va viure quatre mesos a Catalunya. Va exposar els seus dibuixos a la galeria Dalmau de Barcelona i va estrenar 'Mariana Pineda' al Teatre Goya, amb escenografia de Salvador Dalí. Durant aquell temps, el crític teatral Sebastià Gasch li va fer de cicerone, i el poeta, a canvi, li va dedicar una poema en prosa. Titulat 'Santa Lucía y Sán Lázaro', parla d’un viatge al·legòric a una ciutat que s’assembla molt a Barcelona. El 1935, el poeta va assistir per última vegada a l’estrena d’una obra pròpia. Va ser al Principal de la Rambla, amb la companyia de Margarida Xirgu, i l’obra era 'Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores'.
Lletres ferides (©Maria Dias)
14/20
©Maria DiasLletres ferides   Els amants de les lletres saben que el carrer JoaquÍn Costa és un dels més lletraferits de Barcelona, i que acaba de perdre un espai de referència. La històrica Granja Gavà del número 37, on va néixer Terenci Moix quan la seva mare tornava del cine Goya i que l’escriptor va esmentar en tantes novel·les, ha tancat portes per transformar-se en un renovat bar anomenat Beirut. Més amunt, en el 44, hi ha un altre d’aquells comerços singulars i emblemàtics que apassionen els lletrats: A la premsa d’aquell dia, on emmagatzemen i venen diaris històrics de diverses capçaleres. Val la pena visitar-lo abans que es transformi en un local de copes més.
Sant Pere més alt (©Maria Dias)
15/20
©Maria DiasSant Pere més alt   El passatge de les Manufactures és un carreró enreixat i cobert, que permet passar del carrer Trafalgar a l’antiga ciutat emmurallada, i que sorprèn amb els seus bars plens de moderns.A l’altra banda, a Sant Pere Més Alt 46, hi ha la llibreria Pròleg, especialitzada en literatura de dones i ubicada precisament a l’edifici on va viure a principis del segle XX Francesca Bonnemaison, promotora de l’educació femenina. El Centre Sant Pere Apòstol amaga al primer pis un bar de preus populars i amb sortida a la terrassa interior, des d’on es veuen les façanes dels edificis del carrer que van quedar ocultes al pati d’illa amb el creixement de l’Eixample.
Llocs amb ànima punk (©Maria Dias)
16/20
©Maria DiasLlocs amb ànima punk   Tot i que no apareix a cap guia ni hi ha cap placa commemorativa que ho recordi, la plaça de Regomir és un dels racons mítics dels punks barcelonins. Anys després que el grup català Último resorte cantés l’anti-himne ‘Barcelona es diferente’, quan el punk ja havia entrat en decadència, Paul Cook, el bateria dels Sex Pistols, va descobrir que sí, que Barcelona és diferent, i s’hi va instal·lar. Era l’any 1992 i amb un col·lega perruquer va obrir una botiga de roba anomenada Planet Earth. Ara, en aquell mateix local de Regomir hi ha una perruqueria d’ànima rebel, Hair Boutique, i al bar del costat, Les tapes, encara recorden les batalles dels herois del punk.
L'hora del sol (©Maria Dias)
17/20
©Maria DiasL'hora del sol   Ara que el sol mai falla no és temps d’aprendre a llegir les hores al seu ritme. A Barcelona hi ha un munt de rellotges solars. Els més habituals es troben a façanes de grans casalots, com a la Casa de les Punxes. Alguns de més antics fan pensar que mai no han servit de gaire, perquè se situen en carrerons on sembla no entrar mai el sol, com el de Petritxol o el de Carabassa. Per trepitjar les hores cal anar a la Via Laietana, 69: al terra n’hi ha un de quars lluminós, o a la plaça del Sol, on hi ha l’Astrolabi, amb els símbols del zodíac. I entre els més moderns, en trobem un de bifilar en un espigó de la platja de Bogatell, que ens deixa veure passar les hores a tocar del mar.
Perfums del gòtic
18/20
Perfums del gòtic   Quan el 2005 es va rodar a Barcelona El perfum, la històrica Herboristeria del Rey del carrer del Vidre es va transformar en la perfumeria parisenca que seduïa el protagonista. La plaça Sant Felip Neri i els carrerons del costat van ser també alguns dels escenaris d’aquesta pel·lícula, i el director, Tom Tykwer, va dir que gairebé no va haver de modificar res, ni tan sols la llum, per recrear el segle XVIII.Avui sorprèn trobar al carrer Sant Sever La Basílica Galeria, un espai digne d’haver seduït Jean-Baptiste Grenouille, perquè ofereix perfums que no es troben enlloc, des d’una fragància del segle XIV a un aroma que evoca l’esperma masculí.
Beneïts viatgers (©Maria Dias)
19/20
©Maria DiasBeneïts viatgers   Abans de sortir de viatge, i ja sigui en cotxe, moto o bicicleta, cal passar pel carrer de Regomir en busca de protecció. Adossada a l’antiga Porta del Mar, i construïda dins de les muralles romanes, hi ha des de principis del segle XVI una petita capella en honor a Sant Cristòfol, patró dels viatgers. Cada 10 de juliol, quan es celebra la festivitat del sant, el capellà s’instal·la a la porta per beneir els vehicles i oferir espígol i roses de feltre als conductors. Aquesta tradició va començar el 1907 i entre els primers que van fer beneir el cotxe hi havia els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo. Avui és un gran moment per contemplar automòbils d’època.
Turisme de sol i platja
20/20
Turisme de sol i platja   Les platges de Barcelona no sempre han estat tan plenes. Els primers banyistes van sorgir a finals del segle XVIII, moguts per forces esotèriques, ja que es banyaven la nit de Sant Joan perquè es creia que aquella nit les aigües tenien poders curatius. A partir de mitjans del segle XIX van començar a venir els primers turistes, entre els quals hi havia la reina Isabel II. Però no va ser fins a principis del segle XX que la ciutat va començar a projectar-se com un destí de mar i muntanya. Sorprèn trobar a YouTube un d’aquells anuncis de 1912-13, conservat per la filmoteca d’Amsterdam. Porta per títol ‘Barcelona, la perla del Mediterrani’.
Per Begoña García
Advertising
Advertising