23 dones que obren camins

Són llibres, fites esportives, negocis culturals, obres d’art... Són aportacions molt importants a com es percep l’univers femení contemporani.  Són projectes de dones que han iniciat noves maneres de fer i de pensar

Teoría King Kong
Es va donar a conèixer amb el film Fóllame, pura subversió punk dels codis del porno que adaptava la seva pròpia novel·la, com més tard faria també amb Bye bye blondie. Poc amiga dels escàndols que provoquen les seves obres, l’escriptora i cineasta francesa ha demostrat la seva lucidesa crítica amb assaigs com Teoría King Kong, on confronta temes tan espinosos pel feminisme ortodox com la prostitució, la violació i la pornografia des d’una perspectiva autobiogràfica i des de la consciència de qui es reivindica “proletària de la feminitat”.

Ral·li Dakar 2015
No resulta gens fàcil fer-se un nom en un món, el del motor, on les dones només semblen existir per aguantar para-sols i custodiar trofeus d’esportistes masculins. I el medaller d’aquesta motorista que va començar a córrer amb set anys, impressiona. Tretze vegades campiona del món de trial, l’any passat Laia Sanz va marcar una fita històrica en convertir-se en la primera dona que es classificava entre els deu primers llocs generals del Ral·li Dakar, després de quatre anys quedant campiona de la categoria femenina.

Cómo ser mujer
L’humor franc i desvergonyit és una de les claus de l’èxit de 'Cómo ser mujer' de Caitlin Moran, el més semblant a un best-seller feminista que ha donat el món editorial del segle XXI. La periodista britànica proposa un manual al voltant de tota una sèrie de temes tabús, però menys marginals que els de Despentes, com la depilació genital femenina, l’avortament narrat en primera persona o la relació amb un cos que no s’ajusta als cànons. Perquè el feminisme també es pot practicar des de la diversió i la cultura pop.

Hotel
La trajectòria com a fotògrafa de Sophie Calle es distingeix per l’exploració dels límits de la intimitat, per captar a través de la seva càmera aquells moments o espais de vida que no han estat pensats per mostrar a Instagram o Facebook. Ella mateixa s’involucra com a personatge en els seus relats fotogràfics. Per a la sèrie 'Hotel' va aconseguir una feina de cambrera en un establiment venecià per registrar de forma detallada, com una entomòloga, els rastres de les estades fugaces dels turistes en aquestes habitacions temporals.

La Calders
El degoteig de llibreries històriques que han tancat portes en els darrers anys a Barcelona s’ha contrarestat amb l’obertura de nous establiments que revitalitzen el teixit bibliòfil de la ciutat. La navarresa Isabel Sucunza és, juntament amb Abel Cutillas, al capdavant del projecte de La Calders, una llibreria situada en un racó inigualable de Sant Antoni que no es conforma a ser un mer comerç de literatura i ha esdevingut un dels punts calents pel que fa a activitats culturals de la ciutat.

Deix on dir
A Núria Martínez-Vernis no només cal llegir-la. Sobretot se l’ha de veure i sentir en viu recitant alguna de les seves peces del 'Deix on dir' o en conxorxa rapsoda-revolucionària amb altres poetes punks com Martí Sales i David Caño. La veu de Vernis, com rescatada d’algun pou de negror dels 80, ressona entre gutural i fràgil mentre desgrana versos que desfilen pel costat de l’abisme. Els seus poemes també rescaten el gust per la sonoritat de v(b)elles paraules arraconades pel català estàndard.

Asexuals Project
L’obra de Laia Abril se situa als antípodes de l’imaginari visual que estandarditza el cos de la dona dins d’un cànon de bellesa impossible, heteronormatiu i no conflictiu. Aquesta artista visual s’interessa per temes com la història de la contracepció, les rutines dels joves que practiquen sexe online, l’herència de la bruixeria als nostres dies, els desordres alimentaris o, com en el cas d’Assexuals Project, les persones que reivindiquen la seva falta de desig com una opció més de llibertat sexual.

Fa alguns segles, fer-se monja era gairebé l’única oportunitat que tenien les dones per desenvolupar una vida independent. Així ho demostren figures com santa Teresa d’Àvila i la mística del segle Xii Hildegarda de Bingen, la dona total de l’edat mitjana, que va exercir de compositora, científica, escriptora, metgessa i líder eclesiàstica, i a qui fins i tot s’atribueix la primera descripció d’orgasme femení.

Filla del metge del rei francès Carles V,Christine va quedar vídua molt jove. Per mantenir la família va convertir-se en una escriptora d’èxit dins de la cort. A més d’elaborar literatura al gust de l’aristocràcia, també va dur a terme, de forma pionera, crítica des de la perspectiva de gènere en engegar una famosa discussió al voltant de 'Le roman de la rose' on en qüestionava el contingut misogin.

Les revolucions també s’han escrit en masculí, i un dels noms tapats de la Francesa va ser el de Marie Gouze, escriptora política que es va significar sota el nom d’Olympe de Gouges en la lluita contra l’abolició de l’esclavisme i la defensa dels drets de les dones, fins al punt de redactar una 'Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana' que complementava la discriminatòria 'Declaració' en masculí.

A finals del segle XIX, les dones es mobilitzen per primer cop de manera col·lectiva i interclassista per defensar els seus drets. Entre les moltes pioneres del moviment sufragista, Emmeline Pankhurst va reivindicar accions que anessin més enllà de les paraules com el sabotatge, els incendis i les vagues de fam. La seva filla Sylvia, però, va encarar la lluita feminista des del pacifisme i el socialisme.

Anarquista de Sabadell, la Teresa Claramunt va fundar la primera organització feminista del país, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, juntament amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo Soler. Representant popular d’una lluita pels drets de la dona que també va tenir ambaixadores burgeses com Carme Karr i Francesca Bonnemaison, i a Madrid, polítiques com Clara Campoamor.

Poques imatges més icòniques de finals dels 60 i principis dels 70 com la de l’Angela Davis aixecant el puny a l’altura del seu esplèndid pentinat afro. Activista pels drets civils, comunista i feminista, encarna una lluita integral en plena segona onada del feminisme, quan també brillen noms com el de Simone de Beauvoir, mare teòrica de tot plegat, Betty Friedan, Gloria Steinem i Germaine Greer.

A 'El temps de les cireres', la Natàlia intenta trobar el seu lloc a Barcelona després de viure a França i Anglaterra. Montserrat Roig ofereix un retrat de la capital catalana on es comencen a albirar els primers raigs de llum enmig de la grisor d’un franquisme que encara pesa.

Virginia Woolf es va inspirar en la seva amant Vita Sackville-West per al personatge d’‘Orlando’, que travessa èpoques i països escrivint, estimant i fins i tot canviant de sexe. Una figura que transcendeix l’habitació pròpia, l’espai d’independència que Woolf reclamava per a les dones.

Cap de l’equip de guionistes d’un xou similar al ‘Saturday Night Life’, la protagonista de ‘Rockefeller Center’ té molt en comú amb la seva creadora i intèrpret Tina Fey. Representa la punta de llança d’una nova generació que ha normalitzat la comicitat en femení.

L’odi etern a la sopa és l’únic tret infantil de la Mafalda, una nena amb el pensament crític i el pessimisme propi d’una adulta. El personatge de Quino no perd mai l’oportunitat de dir la seva sobre l’estat del món des d’unes tires gràfiques que han llegit milions de persones.

En l’univers Marvel, superpoblat per herois masculins disposats a protagonitzar gestes èpiques, Jessica Jones es presenta, en l’adaptació dels còmics a la TV, com una heroïna el principal poder de la qual és afrontar una situació d’abús per part d’un home que confon amor amb control.

Patricia Highsmith va perfilar 'Carol' a 'The price of salt', una de les primeres obres que plantejava una relació d’amor entre dues dones amb possible final feliç. A les ordres de Todd Haynes, Cate Blanchett posa rostre a una dona que prefereix renunciar a estatus i filla que a la identitat sexual.