llibreria Taïfa

A la ciutat dels llibres

Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només ens heu de seguir pels bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen

Publicitat

Els escenaris literaris de Barcelona

Bar Pastís

Al capdavall de la Rambla ja no hi ha mariners tatuats i esblanqueïts, però persisteixen les prostitutes i les seves misèries. Trepitjant els talons del detectiu més negre de la literatura espanyola, en Pepe Carvalho, anem a parar a un dels últims bars bohemis de Barcelona. En Carvalho decideix ofegar les penes amb absenta, però aquí la beguda tradicional és el Pastís. La música, igual que el líquid anisat, acostuma a ser francesa.

TATUAJE
Manuel Vázquez Montalbán
José Batlló editor, 1974.
Planeta també va treure una edició del llibre al 2004.

El Paral·lel

Amb Rafael Tasis recorrem els baixos fons del Paral·lel, on les actrius de varietats són víctimes de misteriosos assassinats. És la Barcelona dels 60, en què les bombetes de colors il·luminen les entrades dels music halls i els rètols anuncien l’última estrena. Una part encara sobreviu, com les xemeneies de la fàbrica de l’Electricitat; però l’altra, com el Molino, que durant anys va ser considerat el Montmartre de Barcelona, fa temps que va tancar les portes.

UN CRIM AL PARALELO
Rafael Tasis
Edicions Tres i Quatre, 2005.

Publicitat

Catedral de Barcelona

Aquesta és la ruta del desig i del deliri. Els dos personatges de la novel·la de Quim Monzó recorren tot Barcelona practicant el sexe. En un d’aquests moments d’eufòria acaben al confessionari de la catedral de Barcelona. Mentre s’estimen, senten les veus dels turistes que a fora admiren les arcades, columnes i vitralls de les tres naus amb el cor de fusta llaurada i una cripta, que guarda les despulles de santa Eulàlia, una de les dues patrones de la ciutat.

LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA
Quim Monzó
Quaderns Crema, 1989.

Carrer Almogàvers

La Barcelona que creix al marge del turisme i el “Posa’t guapa”. El personatge d’Amat recorre el carrer Almogàvers des de la plaça de Trafalgar fins a un estudi del Poblenou. “Una calle horriblemente fea y fascinante a la vez que empieza como un tobogán gigante”, segons la ploma de l’autor. Amat retrata un paisatge de magatzems i antigues fàbriques que, en l’última dècada, s’han anat reconvertint en sales de concerts i bars.


EL DÍA QUE ME VAYA NO SE LO DIRÉ A NADIE
Kiko Amat
Anagrama, 2003

Publicitat

Sant Gervasi

Els barris alts de Barcelona són els protagonistes de moltes de les novel·les de Jaime Gil de Biedma o dels germans Goytisolo. Barral és un dels altres autors que descriu els carrers tranquils, desolats i silenciosos del barri de Sant Gervasi. Uns carrerons que, segons l’escriptor i editor, estaven formats per “humildes chalecitos de dos plantas”, i on encara subsistien, als anys 50, les tavernes que venien vi i vermut a doll, i les vaqueries.

LOS AÑOS SIN EXCUSA
Carlos Barral
Barral editores, 1978.

El Carmel

Marsé i el Pijoaparte van fer famós el Carmel, un suburbi franquista que va créixer durant les onades immigratòries dels anys 50 i 60. A la postguerra, les muntanyes de Barcelona es van omplir de barraques de sostre d’uralita i d’homes i dones que intentaven sobreviure en aquesta plataforma “colgada sobre la ciudad”, com diu en Marsé. El barri va créixer anàrqui- cament i les escales continuen fent el que poden per salvar els desnivells.

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA
Juan Marsé
Seix Barral

Publicitat

La Zona Franca

La primera factoria de la marca SEAT, tot un esdeveniment –d’allà en sortiria el 600, el vehicle que revolucionaria el modus vivendi de bona part de la ciutadania i a qui els obrers fins i tot van dedicar un epitafi−, va ser inaugurada per Francisco Franco al juny de 1953. Aquesta fàbrica de la Zona Franca és tot un símbol de Barcelona. Francisco Candel descriu la quotidianitat dels seus treballadors i dels immigrants que arribaven a Barcelona procedents de totes les Espanyes.

HAN MATADO UN HOMBRE, HAN ROTO UN PAISAJE
Francisco Candel
Plaza&Janés, 1975.

Mercat de la Boqueria

La Boqueria que emana vitalitat, on abunden els productes exòtics i els turistes se senten com en Jacques Cousteau fotografiant les peixateries, poc té a veure amb la del temps de la post-guerra que descriu en Víctor Mora. En aquella Boqueria, homes i dones amb parracs recorrien el mercat i els carrers veïns, en una lluita diària per arrencar a la vida un dia més. Buscaven entre les deixalles i, al vespre, es refugiaven a l’entorn del foc, a la plaça Gardunya, que avui és un aparcament.

ELS PLÀTANS DE BARCELONA
Víctor Mora
Edicions 62.

Publicitat
  • Llocs d'interès
  • Ciutat Vella

Al 1987 es va inaugurar, on hi havia els magatzems del port, el passeig Moll de la Fusta. Joan Salvat-Papasseit hi va treballar l’hivern de 1915 guardant fusta al moll i l’experiència li va servir d’inspiració per escriure Nocturn per acordió. L’ambient portuari s’ha anat esvaint i ara és un lloc d’esbarjo. El poeta, però, que tantes vegades va evocar el mar, s’ho mira tot de reüll des d’un pedestal on es poden llegir alguns dels seus versos.

POESIES COMPLETES
Joan Salvat-Papasseit
Editorial Ariel, 1988.

L'Eixample

Molts escriptors s’han sentit fascinats per l’Eixample i l’han associat al modernisme i a la burgesia. Un dels seus cronistes és en Josep Pla, que va escriure que en Cerdà va inventar el xamfrà, “és a dir, tallà els angles de les quadrícules convertint-los en octògons irregulars” i va eliminar els angles “excessivament bruscos” avançant-se als automòbils veloços que havien de venir. Llegint en Pla quasi es pot olorar i palpar l’ambient i la història de l’Eixample.

UN SENYOR DE BARCELONA
Josep Pla
Edicions Destino, 1989.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat