Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right A la ciutat dels llibres
llibreria Taïfa

A la ciutat dels llibres

Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només ens heu de seguir pels bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen

Per Sílvia Marimon
Advertising

Els escenaris literaris de Barcelona

Paranimf.jpg

Universitat de Barcelona

L’edifici de la Universitat de Barcelona, que va idear l’arquitecte Elies Rogent a final del segle XIX, fa de frontera entre dos mons: la bulliciosa plaça Universitat i l’Eixample. Montserrat Roig es va passar mitja vida al bar de la Facultat, un “local tancat, ple de fum i que feia olor de salsitxes de Frankfurt” i parets “d’un color de groc dubtós”, on s’arribava després de travessar el pati de Lletres. El bar i el pati, refugi de molts amants de la lectura, encara perviuen.

DIGUES QUE M'ESTIMES ENCARA QUE SIGUI MENTIDA
Montserrat Roig
Edicions 62, 1991

carrer aribau

Carrer Aribau

Andrea, la protagonista de Nada, vella guanyadora del premi Nadal, arriba a Barcelona per estudiar a la Universitat. La jove enfila un carrer Aribau custodiat pels plàtans i descriu el contrast entre la “solidesa elegant de la Diagonal” i el món esvalotat de la Universitat. Per a Andrea, el carrer era una “mezcla de vidas, de calidades, de gustos”. I ella, “un elemento más, pequeño y perdido en ella”.

NADA
Carmen Laforet
Edicions Destino, 2002.

Advertising
La Rambla de les flors

La Rambla

La Rambla de Barcelona és una riera humana que està en permanent estat de vigília. Els floristes, els quiosquers, els ocells de diferent plomatge, l’eufòria del futbol a l’entorn de la font de Canaletes, el Gran Teatre del Liceu, els singulars futbolistes i les encara més peculiars folklòriques, els turistes, les terrasses, les figures humanes... El caliu de la Rambla, però, no és cosa de fa dos dies ni un invent d’aquest segle. Carles Soldevila parla a Fanny del brogit dels anys 20 i de l’alegria de la tardor.

FANNY
Carles Soldevila
Selecta, 1946.

Pla_a_del_Diamant_escultura.jpg

Plaça del Diamant

En l’obra de Mercè Rodoreda, Barcelona és sempre coprotagonista. L’envelat de la plaça del Diamant és l’escenari del primer capítol de la cèlebre novel·la. L’escriptora descriu la plaça, mil vegades reformada, els carrers plens de música i la Monumental, on la Colometa i en Quimet prenen un vermut. Els carrerons metafísics de Gràcia del temps de la República i de la Guerra Civil han acabat sent, en l’imaginari col- lectiu, territori rodoredià.

LA PLAÇA DEL DIAMANT
Mercè Rodoreda
Proa, 2007.

Advertising
The Raval

El Barri Xino

L’alter ego de Pierre de Mandiargues, Sigismond, fa rondes nocturnes pel Barri Xino. El punt de partida és un hotel del carrer Escudellers. Per la retina d’en Sigismond pul·lulen bars “greixosos”, homes que mengen musclos i escupen els escuradents, pissarres amb menús, façanes que anuncien preservatius i gomes... La ruta d’en Sigismond acaba a la tantes vegades citada casa Leopoldo, on la gent “come sobre un mármol desnudo, no hay vasos y se bebe a chorro”.

AL MARGE
André Pierre de Mandiargues
Áltera, 1996.

carrer Princesa

Carrer Princesa

La de Santiago Rusiñol és la Barcelona dels menestrals i de les botigues de vetesifils. No té res a veure el carrer Princesa de l’Auca del senyor Esteve amb el d’avui, ple de botigues per als turistes i restaurants exòtics. A principi del segle XX en aquest carrer de Barcelona hi havia magatzems de bales de cotó, botigues de pell de brau, carros que carregaven i descarregaven... L’autor el coneixia prou bé: va néixer al número 37 l'any 1861

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Santiago Rusiñol
Llibreria Espanyola, Antoni López, Editor, 1907.

Advertising
Cafeteria El Corte Inglés

Plaça Catalunya

Una plaça plena de sol i de coloms afartats. És la plaça Catalunya que descriu l'escriptor i periodista Joan Barril a Un submarí a les estovalles. El personatge de la novel·la, en Rachid, s’allunya de “les voreres odoríferes” per poder reflexionar. S’asseu en una cadira fins que un home li vol cobrar només per posar-hi les natges. Ara ja no s’ha de pagar per asseure-s'hi, però segurament molts immigrants arriben a la mateixa conclusió que el nostre Rachid: sense diners Barcelona és quasi impossible.

UN SUBMARÍ A LES ESTOVALLES
Joan Barril
La Campana, 1988.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising