Aire condicionat a la feina sí o no? Fight!

Treballo tancada en un espai on les finestres van del terra al sostre. No es poden obrir, però reben tota la força del sol, fins a tal punt que a l’hora de dinar semblo un pollastre a l’ast.

L’aire condicionat ha d’estar encès. És el meu dret bàsic com a treballadora. No s’ha de suar a la feina, només si ets Garbiñe Muguruza, i no recordo haver guanyat a Wimbledon. A més, l’empresa no vol que pateixi un cop de calor ni haver de trucar a una ambulància, però sí que em vol concentrada, i s’ha demostrat que una temperatura de l’aire controlada hi ajuda. Fa unes setmanes es va trencar l’aire a la redacció i els mateixos que es queixen cada dia del ‘fred’ resaven perquè arribés el tècnic i ho solucionés.

Aquests fredolics col·loquen els seus dits ‘congelats’ sobre la meva pell nua (no porto màniga llarga des del 2000, l’últim cop que va fer fred a Barcelona). Però per alguna raó, quan vull eixugar-me el front suat als seus braços, s’hi oposen. Una altra raó per posar-se jaqueta si tens fred i deixar la resta treballar en condicions humanes. -Jan Fleischer

Les meves bosses d’estiu han de ser grans, molt grans. Hi ha de cabre jersei, fulard, malles i uns mitjons gruixudets... però moltes vegades ni amb això n’hi ha prou! Al carrer fa calor, sí. És estiu. Tant de bo les rutines laborals poguessin aturar-se i marxar tots de la ciutat a remullar-nos o a llegir a l’ombra d’un arbre frondós.

Però es veu que això no pot ser, i alguns creuen que la solució és perpetuar l’hivern simulant temperatures polars a botigues, transport públic i –oh, no!– a la feina. Aquí ja no hi ha escapatòria. Cadascú tenim la nostra temperatura corporal, i els aires condicionats, les seves manies. Com és que el raig d’aire fred sempre cau a l’esquena dels més fredolics de l’oficina? Dues taules més enllà, els companys més calorosos segueixen suant i mirant amb recel els pobres que anem abrigats fins a les celles...

La redacció es divideix en dos blocs enfrontats, que aniran fent escapades dissimulades al termòstat de l’aparell de la discòrdia. Quan el soroll de la màquina pari, voldrà dir que els fredolics hem guanyat una partida. -Anna Mateu Mur