Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Allò que va passar a Cardós

Allò que va passar a Cardós

Ramon Solsona

Allò que va passar a Cardós
Per Josep Lambies |
Advertising

1. Li esclafen el cap a un Guàrdia Civil
Som a la Vall de Cardós, ara fa mig segle. Un home surt de casa de l’amant d’amagat, en plena nit. El cel, com una vaca prenyada, descarrega una nevada, i un Guàrdia Civil s’encén un cigarret amb un llumí. Durant el gest li cau un guant, i mentre s’ajup a recollir-lo el furtiu conquistador li descarrega una piqueta a sobre. Res més començar, tenim un cadàver amb tricorni. Bon profit.

2. Les veus que n’anuncien la mort
Així arrenca el llibre. Però el gruix va a càrrec d’una tropa infinita de secundaris, que es van passant la paraula en capítols breus, de dues o tres pàgines. Ells ens parlen del que passa en un poble del Pallars als anys 60, durant la construcció d’una central hidroelèctrica. Les seves veus són eixordadores com els clams infernals d’un cor grec.

3. Podria ser el nou ‘Jo confesso’
Hi ha un mossèn que esbronca les noies que no duen mantellina, un obrer que aixeca una bandera soviètica en un turó, tavernes i contraban, i una història d’abusos sexuals llefiscosa. Fa cinc anys, Jaume Cabré abordava la tècnica del relat entrellaçat a 'Jo confesso', i ara Ramon Solsona porta l’exercici a un nivell més radical i confús. Però sense perdre les ínfules de best-seller.

Allò que va passar a Cardós
Ramon Solsona
Proa. 461 pàgines. 20 €.

Advertising