Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Apocalipsi uuuuuuuuaaaaaaa

Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa

Jaume C. Pons Alorda

Per Anna Carreras Aubets
Advertising

Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa
Jaume C. Pons Alorda
Comanegra
218 pàg. 16,90 €

L’escriptor Jaume C. Pons Alorda és un monstre superdotat. S’esgargamella perplex després del 'music-hall' psicodèlic fatalista que va viure (i va patir), i consolida una degustació literària de luxe. El dietari del rodatge-'performance' de la pel·lícula 'Història de la meva mort' s’encapsula entre el pròleg de Vicenç Altaió (Giacomo Casanova al film) i l’epíleg accidental d’Albert Serra, el director iconoclasta. I és que al jove de Caimari no li van les mitges tintes. Després de traduir al català les 'Fulles d’herba' de Walt Whitman, s’acara amb pit i collons a un 'writing of' que agarbera la dictadura de l’art, la crisi tenaç, el desordre absolut, el no-guió (“esquelet massacrat”) i els no-actors enfurits d’un Serra amb look pseudomilitar, anotant, en tres llibretes gruixudes i xineses, tot el foradecamp i el foradetemps, en mots del traficant d’idees. El gerundi de la filmació es tradueix en literatura pura en mans de l’escrivent Jaume, des que surt de l’aeroport de Barcelona amb tota la troupe (un “cos dinàmic, mutant”) camí de Viscri (un llogarret sòrdid, diminut i semiabandonat de Romania).

El galliner còsmic, l’exèrcit de sonats, gent revoltada com formigues sàdiques... tot espetega al particular en ulls i dits de Pons Alorda (superant el llibre que Taschen redactà a propòsit del 'Napoleó' de Kubrick). El vi, els cavalls, l’obsessió per l’estètica, el guió com a laboratori, l’imprevist, la intuïció, la provocació, l’excés: la lluita invariable contra el clixé. Acabem angoixats, com el mateix autor, enmig de tant deliri, tantes hores mortes i tant superàvit de conflictes (canvis d’idea i de càmera, contratemps de so i de ventre, esgarips de porcs i d’avions). Volem alcohol i encofrem la carícia macabra per esdevenir purs. De testimonis atents del guirigall passem a viure’l: l’escriptura plàstica del poeta Alorda engega l’acció reacció. Filmar fins que s’oblidin que els filmen, llegir fins que ometem la sintaxi: el tremend supernatural irònic, a la pel·lícula i al llibre, repetir repetir repetir fins a la simbiosi. En Jaume trena instants brillants amb aquest seu do lingüístic aforístic i acuitat (de talls curts) que ens eleva a un estat mental delirant proper al crit.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising