¡Bacalao!

Luis Costa
¡Bacalao!
Per Marta Salicrú |
Advertising

1. Quan s’escrivia sense k
Aquesta 'Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1995' –com es presenta al subtítol– reivindica que, abans de la mákina i de les paelles als 'parkings' de les discoteques, el bakalao de la infame ruta s’escrivia sense k. Eren temps en què la pesca salada es feia servir com a sinònim de pop 'underground' importat del Regne Unit, de tots els colors de la new wave dels 80.

2. Els Stone Roses a València
I Soft Cell, i Killing Joke, i Happy Mondays, i una pila de grups britànics tocaven davant més gent a la València pre Rita Barbera que a casa seva, on s’havien de conformar amb l’estatus de grups de culte i de nens mimats de la premsa musical. Ho feien en horari de club, de vegades tan tard que ja era d’hora, a les 7 del matí, davant d’un públic que ballava 'delicatessen' guitarreres estimulat per mescalines, la mítica droga xe.

3. Exta sí? Exta no
Absent del llibre com a testimoni (per voluntat pròpia), Chimo Bayo, intèrpret –més que autor– d’'Así me gusta a mí', tampoc no sonava a Barraca, Chocolate, Espiral o Spook Factory, les discoteques que van agermanar València amb el 'Madchester' del club The Haçienda, abans que als 90 una k ho enviés tot a fer la mà

¡Bacalao!
Luis Costa
Contra. 368 pàg. 18,90 €.

Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com