Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right ¡Bacalao!

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

¡Bacalao!

¡Bacalao!

Luis Costa

Per Marta Salicrú
Advertising

1. Quan s’escrivia sense k
Aquesta 'Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1995' –com es presenta al subtítol– reivindica que, abans de la mákina i de les paelles als 'parkings' de les discoteques, el bakalao de la infame ruta s’escrivia sense k. Eren temps en què la pesca salada es feia servir com a sinònim de pop 'underground' importat del Regne Unit, de tots els colors de la new wave dels 80.

2. Els Stone Roses a València
I Soft Cell, i Killing Joke, i Happy Mondays, i una pila de grups britànics tocaven davant més gent a la València pre Rita Barbera que a casa seva, on s’havien de conformar amb l’estatus de grups de culte i de nens mimats de la premsa musical. Ho feien en horari de club, de vegades tan tard que ja era d’hora, a les 7 del matí, davant d’un públic que ballava 'delicatessen' guitarreres estimulat per mescalines, la mítica droga xe.

3. Exta sí? Exta no
Absent del llibre com a testimoni (per voluntat pròpia), Chimo Bayo, intèrpret –més que autor– d’'Así me gusta a mí', tampoc no sonava a Barraca, Chocolate, Espiral o Spook Factory, les discoteques que van agermanar València amb el 'Madchester' del club The Haçienda, abans que als 90 una k ho enviés tot a fer la mà

¡Bacalao!
Luis Costa
Contra. 368 pàg. 18,90 €.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising