Barcelona Top 10: Espais recuperats

Es va ben socarrimar per segona vegada el 1994 per ressuscitar el cinquè any amb un sostre de Perejaume, unes llotges més impersonals i millores tècniques. En teoria, era una ocasió per fer el teatre més gran i així poder abaixar el preu de les entrades, però a la pràctica...

El bar de Muntaner era recordat pels vells del barri com un lloc per anar a jugar a billar. Ningú no entenia que estigués tancat des del 2000, fins que fa cinc anys Moritz li va rentar la cara i el local va atreure de nou fins i tot els escriptors. Javier Tomeo n’era habitual.

Va ser dissenyat per representar Alemanya a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i ja l’any següent es va desmuntar. Van passar 57 anys fins que els barcelonins, gràcies a la iniciativa d’Oriol Bohigas, vam poder tornar a presumir d’aquesta obra arquitectònica. Santa paciència!

Com a plaça de toros no funcionava des del 1977, així és que s’hi havia de fer alguna cosa. Quina? Brillant idea: un centre comercial. Que original! A Barcelona ja se sap que en calen i tots ells ben igualets, amb les mateixes marques i la mateixa musiqueta de fons. Horror!

Sí, qui ho havia de dir, però van desaparèixer sota la piqueta l’any 1988, en plena febrada preolímpica, i amb ells es va fondre la possibilitat de fer un arrosset per quatre quartos amb els peus a la sorra. Ara han reviscut, amb altres preus, menys sardina i més mojito.

Va ser una antiga filatura del segle XIX integrada a Sant Andreu del Palomar, però als anys 70 van plegar i el patrimoni industrial fet de maons s’ha transformat en una fàbrica de creadors que funciona des del 2009. Ja és ben surrealista, això d’haver de cosir amb idees.

El van fer el 1929, com el Mies van der Rohe, i va ser la seu de TVE quan només hi havia un canal. Des de fa set anys és un hotel de luxe on els rics es poden camuflar entre una vegetació exuberant, veure la vista dels creuers i arriscar-se per la jungla de Montjuïc. 'So cool'!

Va fer brillar el Paral·lel des del 1898 fins al 1997, fent la viu-viu durant el franquisme. Ja fa quatre anys que va reobrir mantenint el molí de Josep Alemany, del 29, un any de cracs i grans gestes per a la ciutat. A la web pregunten: “Encara no has vingut?”. Per què deu ser?

Els Jardins de la Vil·la Amèlia formaven part de la finca particular d’Ignasi Girona a Sarrià, antic lloc d’estiueig de la família. Ja el 1930 van passar a mans de l’Ajuntament a canvi que una part del sòl fos edificable. És un precedent de tants altres espais que s’han de recuperar.

És de les últimes recuperacions que ha fet la ciutat. Al costat del MACBA ha renascut aquest mural fet per l’artista nord-americà fa 25 anys per alertar contra la passivitat en la lluita per vèncer la sida. Quants altres grans grafits s’hauran esborrat des d’aleshores? Almenys uns quants de Banksy...