BCNegra 2015, la ciutat del crim (literari)

El que mai no pensaríeu que li pogués passar a la vostra ciutat Des que es va rodar 'King Kong', als anys 30, que veure la fi del món sobre Nova York no ens ve de nou. Entre les potes escatoses de Godzilla, l'estàtua de la Llibertat decapitada de 'Cloverfield' i algun marcià que hi ha anat tirant rajos làser, ja n'estem ben farts de veure Manhattan ensorrant-se sota el so de les trompetes de l'Apocalipsi. Però... i Barcelona? Sou capaços de pensar que la vostra ciutat pogués patir la mateixa sort? Hem triat cinc llibres i cinc pel·lícules perquè feu volar la imaginació. 'Barcelona no existeix', de David Castillo Sembla que a la Sagrada Família hi ha hagut un incendi d'arrencar a córrer... Som al 2040 en una ciutat detrítica que se n'està anant en orris. David Castillo fa un recorregut pels bars de pota de ferro i taula de marbre, les línies de metro i un grapat de cabarets polsegosos plens d'escarabats que són testimonis de l'ensorrament d'una Barcelona que s'està esborrant del mapa, mica en mica, a si mateixa. És com si sortís d'un desastre nuclear.  'Asmodèxia', de Marc Carreté Imagineu-vos 'Possessió infernal' elevada a l'enèsima potència. Ara situeu-la a les rodalies de Barcelona, àrea metropolitana, en una perifèria d'abocador, de formigó i ferros rovellats. I foteu-li, al mig, Lluís Marco vestit de capellà exorcista, intentant redimir carretades d'infectats per la fúria del dimoni. I obtindreu aquesta pel·lícula, l''opera prima' de Marc Carreté, un nano de Sant Cugat qu

Els escenaris més il·lustres del personatge de Vázquez Montalbán La ruta gastronòmica de Carvalho Casa Leopoldo “Era el restaurante mítico del barrio chino al que Carvalho acudía en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño prícipe del país de Posguerra”, diu d’aquesta casa a Sabotaje Olímpico. Sens dubte, el preferit de Vázquez Montalbán: “Tardó en volver a pisar un restaurante, pero siempre conservó el nombre de Casa Leopoldo como el de la iniciación a un ritual apasionante”, destaca a 'Los Mares del Sur'. Va ser fundat el 1929 per Leopoldo Gil i la seva dona. Tant Germán, fill del fundador, com el marit de Rosa Gil, que n’és l’actual cap, van ser toreros. Majestuosa la cua de bou estofada i la tripa, un dels plats preferit d’en Manolo. Senyor Parellada “El primer cop que en Manolo va venir al Senyor Parellada ho va fer amb el Guti i va tastar el plat que porta el nom del polític”, un plat que combina el peix amb peus de porc, diu en Ramon Parellada, el qual destaca que “on era molt assidu també era a la Fonda Europa de Granollers”, atesa la seva amistat amb Paco Parellada, el senyor Parellada. “Si pasas por Granollers, no te olvides de comer en Can Europa”, li fa dir a Carvalho a La soledad del mánager. “Un refugio de los que aman desayunar con cuchillo y tenedor” (a El hermano pequeño). El que més valorava era l’ambient i els plats de fonda: esqueixada, canelons, escalivada o farcellets de col, i un sublim corder a

Seguim el rastre que els principals autors del gènere han deixat pels racons de la ciutat Als anys setanta del segle passat, l'aparició del detectiu d'origen gallec Pepe Carvalho als carrerons del Barri Xino va posar Barcelona en el mapa de la novel·la negra en una època en la qual el gènere negre no passava pel seu millor moment en aquest país. A la censura imposada per la dictadura, que durant gairebé quaranta anys havia fet impossible l'aparició de novel·les amb un fort component de crítica social, a l'estil del 'hard boiled' nord-americà, s'hi sumava el menyspreu de les elits literàries envers un gènere titllat de menor, com recordava Manuel Vázquez Montalbán a propòsit de la publicació de 'Tatuaje' l'any 1975. Des del punt de vista de la producció literària pròpia, fins que Carvalho no va trepitjar el Raval no hi va haver cap detectiu local que pogués competir amb figures com les de Philip Marlowe i Sam Spade. El protagonisme que la Barcelona marginal i popular del districte cinquè adquirirà a les novel·les de la sèrie Carvalho no té precedents. Sí la té, en canvi, la vocació d'escriptors cronològicament anteriors de fer novel·les policíaques d'ambientació urbana com les que en aquells moments s'escrivien a d'altres països. Les tres novel·les enigma que Rafael Tasis va escriure estan ambientades a la Barcelona dels anys trenta i quaranta, i tenen, com ell mateix reconeix, la clara intenció de ser una crònica de la vida barcelonina, amb els