Canya o mitjana

Solé Serrat
La Magrana.
192 pàg. 9,95 €.

Anys 80. Tard. Barra del Zeleste. El Ramon i el Carles es coneixen i es fan coŀlegues. Enginyosos i ocurrents els dos, comparteixen devoció per Kurt Vonnegut, Hotel Fawlty, Tom Sharpe, Els Joves o L’Equalitzador. El Carles tot just ha acabat la mili i serà periodista. El Ramon és músic, treballa de maquetista i és l’ànima d’un dels bars més mítics del Raval, l’Almirall. Aquest no és l’argument del llibre: això és la història de com es van conèixer els seus autors i com el van arribar a escriure.

Era l’època de la polèmica del català light –que va sortir del llibre Verinosa llengua, de Pericay i Toutain– i del concurs de TV3 Les claus de vidre de Jaume Fuster, que feia servir un català que sonava ridícul, totalment allunyat del que es parlava al carrer. Una nit qualsevol, de festa, en Carles i en Ramon decideixen dir-hi la seva i escriure un llibre reivindicant la llengua viva que ells coneixen i practiquen. A quatre mans, capítol rere capítol, Canya o mitjana va agafant forma i s’acaba convertint en una de les noveŀles negres més bones i divertides dels últims anys.

A Canya i mitjana trobem un grapat de personatges memorables –els protagonistes Ricard i Cholo, la femme fatale Paloma, el llefiscós Ambdós, l’entranyable escriptor Alfons o la tortuga Montserrat– una trama que avança dreturera com un reguerot de sang, un retrat vívid del Xino de llavors, una pila de cadàvers, moltes copes i un munt de situacions hilarants i d’acudits que fan pixar de riure. L’acció és trepidant i els diàlegs, clavats: l’orella dels autors és a prova de bales –mai més ben dit–. Des de la primera pàgina t’atrapen i no et deixen anar fins que t’han explicat tot el que han volgut.

Quan van acabar d’escriure-la, Ramon Solé i Carles Serrat, que sovint coincidien al Bikini amb el Sergi Pàmies, li van passar la novel·la, li va encantar, i l’Oriol Castanys, també de la colla i editor de La Magrana, va decidir publicar-la a la seva famosa col·lecció La Negra. 27 anys després, Canya o mitjana manté intacta la trempera i la gràcia genuïna que ja va enganxar molts lectors de llavors. Rescatada ara amb molt d’encert, no deixeu de llegir-la!