La directora de cinema Chantal Akerman va descobrir les possibilitats de treballar amb instal·lacions després de fer la seva primera obra d'aquestes característiques, amb el material de la seva primera pel·lícula 'd'Est' el 1994. Amb aquest procés, la dimensió del muntatge de la pel·lícula es veia de cop ampliada amb una dimensió espacial on jugar amb la contraposició de plans, diversos monitors, interaccions i ressonàncies.
Juntament amb Claire Atherton han fet unes 20 instal·lacions inspirades a partir de pel·lícules ja existents i d'altres que han generat nous rodatges o noves investigacions, amb les que s'alliberen de la linealitat del relat i treballen amb la fragmentació, la repetició, l'oposició i donen un valor especial a aspectes com el ritme, l'espai, la presència o el silenci.
Aquesta exposició és un reflex d'aquesta feina conjunta: No és temàtica, sinó que proposa un recorregut obert que connecta diverses peces. Convida l'espectador a trobar-se amb elles i a deixar-se impregnar per la seva presència, a explorar l'espai al seu ritme i crear els seus propis camins. L'únic fil conductor és el que cadascú teixeix amb les imatges i els sons.
