Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits

Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits
Salman Rushdie
Trad. Marta Pera
Proa. 336 pàg. 21,50 €

Salman Rushdie ha tret el seu geni més sorneguer a la desbocada novel·la 'Dos anys, vuit mesos, i vint-i-vuit nits'. Ha estat com un mecanisme de compensació: després del realisme de Joseph Anton (2012), les memòries on evocava els anys de clandestinitat fugint de la condemna a mort de l’aiatol·là Khomeini, necessitava marcar-se una gran fabulació.

Ha triat un dels temes que coneix millor, el conflicte entre raó i religió, i l’ha escenificat com un delirant combat entre superherois de la llum i monstres de la foscor. El resultat és d’una ironia demolidora. Aniria així: en un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe. Amb la mateixa exuberància narrativa de Les mil i una nits, Rushdie va teixint les vides dels miraculosos descendents de Dúnia: un jardiner que levita, una caçafortunes amb poders elèctrics, un heroic novel·lista gràfic i una nena que fulmina els mentiders. La novel·la és com un arabesc que alterna històries d’amor mil·lenàries, testimonis de desarrelament, duels filosòfics d’ultratomba, confessions de grans financers que busquen invertir en la III Guerra Mundial, tragèdies familiars i picabaralles de dimonis amb atacs d’ego, entre desenes de relats entrellaçats. Un gran conte de fades barroc que sota la fanfàrria de la fantasia superheroica amaga un al·legat contra el fanatisme, i que compon una poderosa al·legoria, deliciosament burlesca, sobre la secular lluita de la humanitat entre la fe i la raó.