Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El crit de les ultracoses

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

El crit de les ultracoses

El crit de les ultracoses

David Ruiz

Per Anna Carreras
Advertising

El crit de les ultracoses
David Ruiz
Curbet Edicions
110 pàg. 15 €

David Ruiz (Figueres, 1976) es planta al pantà de la literatura amb una primera novel·la que no sembla, en cap cas, una 'opera prima'. No és nou: director i guionista d’èxits com la websèrie Scalletti: Girona connection (2008) i crític cinematogràfic al blog Els bastards, fa segles que disposa d’un imaginari soldat en l’humor, el gamberrisme i la lucidesa. La literatura només és un canvi de mitjà: 'El crit de les ultracoses' té la sort de ser una de les millors novel·les de ciència-ficció escrites en català.

Dóna el que promet: ciència i ficció en el sentit més teòric sense perdre de vista l’esbarjo. Avorrits de llegir mons distòpics indigestos i universos paraŀlels buits d’un treball d’investigació que els sustenti, Ruiz ens meravella. L’autor basteix una teoria científica (en boca d’Ànnia, que fa el doctorat a la Politècnica sobre Transmissió d’Ones Electromagnètiques) que legitima la versemblança del que narra: una invasió extraterrestre a Girona que actua desplaçant-se per la ciutat a través dels senyals dels televisors. L’autor fa de lector: “No pot ser”, “És impossible!”. Imagineu 'El crit' de Munch: boques desbotonades i ulls desorbitats. De fons, sempre apeŀlant, la neu televisiva i el brunzit de mosca metàŀlica.

Raül Costa, inspector dels Mossos, és un dels antiherois més ben parits de la història de l’art escrit. Sarcàstic, mal forjat, alcohòlic empedreït, seductor groller, maldestre i desmanyotat, ulleres de sol, barba d’una setmana. El llenguatge de David Ruiz és el mamat al cinema. L’acotació i la transferència visual dels mots són grans astres del llibre, així com l’improperi, els silencis i les caigudes, iaies demoníaques, calfreds i un univers cultural de referències cinèfiles que Ruiz hi empasta sense presumir. Un tràveling trepidant que salpa d’un model d’actuació psicòpata i esdevé una ràtzia mundial que esclata enmig d’un concert dels Manel. Lliurats a un fenomen que no entenem però ens hipnotitza, acabem el llibre i, malfiats, mirem el televisor de casa i confirmem que tenim els ulls mig ennegrits. Ja som una ultracosa, abduïda i alienada. I si tot és una normalitat aparent?

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising