Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor de cada barri: Poblenou

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

El millor de cada barri: Poblenou

Un barri on sempre s'arriba a la platja pel cantó assolellat de la vorera, ideal per tenir fills

Per Ricard Martín
Advertising
Parc Central del Poblenou
© Greg Gladman / Time Out

El garatge de casa meva

Al carrer Pallars, entre Llacuna i Roc Boronat –aleshores Lutxana–, hi havia Garatge Club, sala de concerts que per instal·lacions era un antre però que per programació va ser epifànica per qui escriu. Nits històriques viscudes allà: Mark Lanegan (amb un de Dinosaur Jr. i un de Soundgarden!), i The Hives, per dir-ne dues. Va tancar l’any 2002, però en una pirueta de les casualitats de la vida, l’ingrés a la vida adulta em va venir marcat per la paternitat i comprar un pis just davant on s’aixecava el Garatge. Vaja, que cada matí quan baixo les escales recordo on sóc i d’on vinc.

Sala Rocksound
Carla Tramullas

Sala Rocksound

Però el rock and roll no ha mort a Poblenou. En la part del barri més desolada, amb cert regust a Madmax i amagada pel gegant Razzmatazz, la sala Rocksound ofereix nits de rock memorables. És un petit miracle: els baixos d’una casa modernista que cau a bocins acullen una sala rockera que combina l’olor de cervesa rància amb una sonorització collonuda. Per allà passen bandes locals com Surfin’ Sirles i visitants com Stacie Collins, barreja de cambrera i camionera ianqui, practicant d’un country-rock greixós i brutoll. Som al CBGB de Barcelona.

Advertising

Mr Brown Store

Per fora sembla un videoclub corrent, d’aquells amb expenedor automàtic. Però en realitat Mr Brown Store és una botiga de còmics de primera i segona mà, de dimensions generoses i preferència pel còmic nord-americà de terror i de superherois. En un terreny erm per al friquisme pop com és el barri del Poblenou, una visita aquí sempre anima una tarda de dissabte. El propietari té connexió mental amb mi –la virtut d’exposar ells llibres que m’interessen– i encara més important: no busca conversa. Una visita de mitja hora se salda amb un civilitzat “bon dia, cobri’s, adéu”. Com ha de ser.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising