Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor de cada barri: Raval

El millor de cada barri: Raval

La vida al barri xino no només va inspirar Roberto Bolaño, Vázquez Montalbán o Terenci Moix

Per Anna Mateu Mur |
Advertising
The Raval

Carrer Joaquín Costa

Si ravalejar vol dir alguna cosa, segurament deu ser recórrer un carrer com Joaquín Costa, estret i fosc però il·luminat amb estimulants propostes. A banda i banda topem amb delicadeses com Fusta’m (un estudi de mobles vintage), Fantastik (un colorista basar d’objectes insòlits) i Les Topettes (una perfumada botiga d’estètica). No hi falten els bars com l’Oddland, el Betty Ford o l’antiga Casa Almirall. Per si fos poc, trobem cocteleries emblemàtiques com el Tahití i el Negroni, la perruqueria Rulo i la galeria d’art d’El Bigote del Sr. Smith. I tot intercalat amb botigues de queviures i locutoris pakistenesos.

Kasparo

La terrassa sota els porxos d’aquest bar, cafè i restaurant és ideal per fer-hi un vermut els dies assolellats d’hivern o una cervesa freda els vespres d’estiu. De fet, sempre és ideal. Fins i tot si plou. Podem seurehi amb un bon llibre o un bon amic i escollir entre els seus plats, entrepans i tapes. Les croquetes de ceps són memorables, i els seus cambrers, també (queda dit!). Allunyada del trànsit, la plaça del Kasparo és un racó tranquil on sovint trobem reunits músics, famílies (els nens tenen el seu parc per jugar) i amics sense pressa per explicar-se la vida.

Advertising
Tahiti.jpg

De copes

Segurament el més temptador per als foranis del barri és l’oferta de bars nocturns. Segur que ja coneixeu els còctels del Tahití (Joaquín Costa, 39). I si no, ja sabeu!

Sant Pau del Camp
© Greg Gladman / Time Out

Sant Pau del Camp

Fugint del bullici del Raval pel carrer de Sant Pau cap al Paral·lel, descobrim amb sorpresa el petit monestir de Sant Pau del Camp, una de les construccions romàniques més ben conservades de la ciutat. El seu nom no prové dels jardins que l’envolten (una àmplia zona verda que oxigena el barri i on hi podem passejar de 10 del matí fins al capvespre) sinó al fet que, quan va ser construït fa més de deu segles, es trobava fora de la protecció de les muralles de la ciutat. És a dir (i per estrany que ens sembli), que es trobava enmig del camp i encara conserva el regust rural.

Advertising