Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El punto ciego

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

El punto ciego

El punto ciego

Javier Cercas

Per Abel Grau
Advertising

2 de 5 estrelles

Com a crític, Javier Cercas s’assembla més a un cartògraf que no pas a un explorador. A l’assaig 'El punto ciego', que recull cinc conferències que va dictar a Oxford el 2015, sembla més còmode buscant arguments per bastir els més que sòlids fonaments del cànon occidental que aventurant-se en nous territoris, o si més no suggerint aproximacions innovadores. Cercas aborda aquí els seus neguits habituals: la discussió bizantina sobre si 'Anatomía de un instante' és una novel·la, la devoció per Vargas Llosa, la funció social de l’intel·lectual (tan necessari com els metges i els professors, avisa) i el vigor revolucionari d’'El Quixot'. L’aportació de Cercas és el que anomena la teoria del punt cec, que és el leitmotiv de l’assaig: tota gran novel·la té al seu nucli una contradicció o ironia fonamental que és irresoluble, un punt cec (Don Quixot és boig o sap el que es fa? Josef K és culpable o innocent?). És aquesta contradicció, diu Cercas, la que dóna coherència i força a l’obra, i la que fa que aquestes obres siguin una eina fonamental per conèixer la realitat. Darrere d’aquest joc de paradoxes una mica tautològic sembla ocultar-se una elaborada justificació per tal que el cartògraf Cercas pugui situar-se ell mateix al mapa de la literatura universal. Un assaig en tot cas recomanable per a aquells que vulguin aprofundir en el seu univers.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising