El 'veïnat' del Bosc Inundat del CosmoCaixa

Fem una separació per medis, però la veritat és que ens hem trobat amb animals que s'adapten força. Comencen per la terra ferma i, lògicament, hem de parlar de les espècies d'arbres i de flors. Trobem una rèplica de la ceiba, l'arbre central més gran –si fos real, rebentaria el recinte– i de l'arbre del cautxú o arbre que plora. El reconeixereu perquè té el tronc ple d'incisions com les que els indígenes fan als arbres de l'Amazones per extreure el cautxú i la sàvia. Pareu atenció i mireu cap amunt, a dalt de tot de la vegetació, hi veureu unes flors vermelles, es diuen vriescia i es caracteritzen per créixer agarrades a altres arbres, és una planta paràsita que s'aprofita dels nutrients de l'altra.

Pel que fa als animals, les primeres que ens trobem quan entrem al Bosc és l'anaconda. La veureu feta un cabdell dintre de l'aigua o mostrant tota la seva llargada mentre recorre el seu recinte. Just davant, com un mural, tenim un formiguer on s'identifiquen a la perfecció les seves seccions i on es veu com les formigues talladores de fulles treballen sense parar carregant fins a 7 vegades el seu pes. Si estiguessin fora d'aquest cubicle, es cruspirien tot el Bosc Inundat en tres dies. Golafres!

I encara tenim més, les súper verinoses granotes fletxa, una taràntula gegant, tres tipus de tortugues i paneroles gegants.

I aquí també és on trobem a la reina del bosc, la Tinka, una capibara simpatiquíssima. És el rosegador més gran i també és una gran nedadora, fixeu-vos en les seves potes!

La part aquàtica és la més abundant de totes i no tenim espai per parlar-vos de tantíssimes espècies com es poden veure. Escollim l'arapaiba o pirarucú per diversos motius. És el peix més gran de tot el bosc i també el més gran d'aigua dolça. Està ple de particularitats, com la seva cua amb tonalitats vermelles, les seves escates duríssimes –les empren per fer penjolls, etc.– i la seva mida. Poden arribar a pesar 200 quilos! I ara ja no està sol, han incorporat dos exemplars més, per ara encara petits però esperem veure com creixen!

Seieu als bancs i relaxeu-vos veient com passen els peixos gat –amb antenes tàctils–, el cíclid perla –amb una taca al mig del cos com si fos un ull– la rajada o el xucla-algues. Si veieu un peix amorrat, literalment, al vidre de la peixera, és aquest. Fa molt riure!

Com dèiem, aire però també una mica d'aigua, com passa amb els ànecs que és molt fàcil de veure al bosc. Just abans de sortir a l''aire lliure' us saludaran –compte que de vegades són una mica territorials– uns ocells de plomatge blau marí preciós, els trompeters. Ep! Pareu atenció. Ho escolteu?, és el bitó de sol que avisa a la resta de 'companys' de la vostra presència.