Els llibres més estranys per al Sant Jordi 2016

El mestre de la nova carn, el mateix que li va col·locar a James Woods una vagina carnosa al mig de l'estómac a 'Videodrome', ens ha sorprès aquesta temporada amb una novel·la només apta per a perversos. Comença amb el cas d'una dona, professora de filosofia i creadora d'una teràpia d'experiències sexuals extravagants per a gent desorientada, que ha estat assassinada, esquarterada i cuinada aprofitant totes les paelles i caçoles de la seva bateria de cuina. Hi ha un noi a qui el penis trempat li fa una desviació complicada, en angle de 90 graus perfecte. I un home que s'excita amb uns pits perforats com un colador. Les pàgines fan olor de galta de porc.

Ja som unes quantes quintes de nens catalans que ens hem criat amb els dibuixets de Pilarín Bayés, tan inconfusibles com carrinclons, amb aquell no-sé-què d'escolania. Per això les vinyetes que ha fet a l''Abecedari per a adults' d'Òscar Dalmau ens han trencat els esquemes. Es podria descriure com un alfabet il·lustrat dels de tota la vida, però amb rimes impúdiques. A la B, la Berta i la Bruna són dues balenes bolleres que es besen a la boca. A la X, el xacal Xavier li xucla la xona a a la xuta. A la C, el camell es carda una clenxa de coca al capot del cotxe. La M és de merda. La J, de jaguar. Si voleu més pecats animals, ja sabeu on heu d'anar a buscar.

Ningú no coneix la seva veritable identitat, però tothom sap qui és. Valero Sanmartí es presenta a si mateix com un nou messies, amb la cara de Tom Shelleck a l'avatar de Twitter i la polla bífida. Diu que és un traficant retirat d’esclaus agrícoles i un consumidor hiperbòlic de farlopa, embolica que fa fort. Després que el fenomen del Modernet de Merda comencés a fer tuf de passat, en Valero s'ha convertit en el nou rei de la 'boutade'. I el millor de tot és que té fons, talent i intel·ligència. En aquesta novel·la, construïda amb el format de 'tria la teva aventura', ens situa en l'apocalíptic any 2032. La situació pinta patètica: Catalunya ha deixat Espanya per formar part d'Andorra. Un tros d'astracanada!

Ara parlem clar: el recull de relats de DFW és el milloret que podeu regalar aquest Sant Jordi. En el primer de tots llegim la història d'un noi a qui no li agrada follar. Només que li facin fel·lacions ben profundes, per després socarrimar la pell del mamador o mamadora en qüestió encenent llumins. Sempre consentit, esclar. Autor d'assajos colossals com 'Algo supuestamente divertido que no volvería a hacer', i d'una sàtira distòpica sobre les addiccions tan trepidant com 'La broma infinita', se'l considera un dels grans autors de la literatura americana contemporània. Va morir l'any 2008, però la seva prosa segueix oferint a cada renglera aquella cremor de gola que produeix l'alcohol de graduació.

Aquí les memòries futboleres de Sergi Pàmies, on l'autor de 'Si menges una llimona sense fer ganyotes' treu un rotllet de 'hooligan' il·lustrat tipus Nick Hornby, i ens parla de la seva afició al Barça. "Que t'agradi Cruyff és símptoma d'una mínima sensibilitat per la perfecció", declara. Us vull, parlar, sobretot, del segon capítol d'aquest llibre, titulat 'Petit tractat d'abraçologia', en què parla de la manera d'abraçar de tots els presidents del FCB que ha conegut. La més entranyable és la de Josep Lluís Núñez, en un restaurant del carrer Casanova, l'Azpiolea. Ell explica que era com rebre entre els braços una massa estovada i anticonsistent. Va, culers, llegiu-ho i gaudiu, que és una crònica de nivell.

Tenim males experiències amb les estrelles de Hollywood que un dia es desperten amb ganes de posar a prova el seu talent literari. Hem aguantat els fètids poemes de James Franco, que a banda de ser el guaperes de dentadura de plàstic de torn, se les dóna d'erudit. No sé si ho sabeu, que s'ha atrevit a dirigir una sèrie d'adaptacions de les novel·les més enravenades de Faulkner, com 'El soroll i la fúria', que aquí no s'han vist mai. També Kevin Costner ha publicat un llibre als EUA recentment, però d'aquest encara no en sabem res. En canvi ens han arribat els relats de Jesse Eisenberg, el nano de 'La xarxa social'. Si us diem que es titulen 'El besugo me da hipo' potser en voleu fugir com dels leprosos de 'Ben-Hur'. Però llegiu la seva glossa del peix japonès a les primeres pàgines, que tal vegada us canviarà la cara.

Torna Ben Brooks, àlies Lolito, aquell postadolescent de pell rosada i tatuatges d'insectes als braços. Va causar furor amb una novel·la en què explicava com es matava a palles per videoconferència, i des d'aleshores qualsevol disbarat escatològic que se li acudeixi publicar destapa l'entusiasme dels seus fans com la tapa d'una claveguera. Però és que a 'Hurra' se li n'ha anat la flapa a base de bé. Que si un enterrament on van Harry Potter vestit de bruixot, Haruki Murakami i unes raquítiques vaques marines a punt d'extinció. Que si una noia que salta en roba interior des de la cinquena planta d'un aparcament. Mala vida, cervesa a deshora i menjar greixós. Madurar li està sentant bé, sembla.

Per als que ara mateix estigueu resant-li a Bruce Lee perquè en aquesta llista aparegui una lectura seriosa, aquí teniu un totxo que us tindrà entretinguts una estona. Es tracta de l'autobiografia de Leni Riefenstahl, la propagandista del nacionalsocialisme, íntima de Hitler, i autora de pel·lícules com 'El triomf de la voluntat', que començava amb les imatges de l'avioneta del Führer sobrevolant Nüremberg. Sabíeu que George Lucas es va inspirar en aquesta seqüència quan va rodar el final d''El retorn del Jedi', l'any 1983. Sí, sí, parlo de l'aeroguatutú de Luke Skywalker, tornant a casa després d'haver vençut el mal. Què, no us fa?

No us direm el nom del porc, però garrins i truges ho som tots. O això sembla opinar Michel Pastoureau. En aquest estudi passat de voltes, que du el subítol de 'Historia de un primo malquerido', el prestigiós historiador ens ofereix una crònica de la seva evolució en la societat. Del bosc a la ciutat, del clima a la dieta i de la neteja a les religions, aquest és un llibre pota negra, i perdoneu l'acudit. Brut, golafre i alhora tan manso. Considerat impur per jueus i musulmans i sagrat per nens que han crescut amb l'adorable Porky, 'Babe el cerdito valiente' i la Pepa pig. Llegiu-lo i acabareu dient 'oing oing' mentre us convertiu en sobrassada.

Quan un home riu d'un altre home, és com si se'l mengés a queixalades. Així comença aquest breu assaig d'Andrés Barba, una anàlisi de la fina línia que separa el còmic del diabòlic. Cada capítol analitza un cas susceptible d'entrar en aquesta disputa, des de la caricatura de Hitler que va fer Charles Chaplin a 'El gran dictador' fins al clítoris gutural de Linda Lovelace al clàssic del porno 'Garganta profunda'. Tots ells, casos de paròdies o sàtires que, amb la voluntat d'entretenir o fer gracieta, van acabar tenint un to satànic, o gore. D'això va el riure caníbal, terrorífic, que comença semblant inofensiu i al final et devora. Si voleu mal a algú, regaleu-li aquest artefacte, que és una bomba de rellotgeria.