Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els nens feliços

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Els nens feliços

Els nens feliços

Joan Jordi Miralles

Per Anna Carreras
Advertising

4 de 5 estrelles

Joan Jordi Miralles
Males Herbes.
120 pàg. 12,50 €.


Flamant guanyador del 50è Premi Marian Vayreda amb 'La intimitat de les bèsties', i autor de prodigis com 'Una dona meravellosa', J. J. Miralles (Osca, 1977) estrena la col·lecció Petjades de l’Editorial Males Herbes, creada per reivindicar el teatre com a lectura en tant que vehicle cultural. Els nens feliços parla d’un pare separat que ha de tornar a cals pares a fer de fill, i d’uns avis frustrats com a pares que han de tornar a fer de pares del fill separat. L’etern 'loop' dels rols familiars, la hipocresia, la guerra psicològica a la tribu, la immoralitat dels abrics de pell de llúdria, el patiment inhumà dels animals, la perenne insatisfacció i l’egoisme fan de teló de fons d’aquesta intel·ligent sàtira de la condició humana.

El lector pressent el vertigen de l’abisme quotidià. Generós en sarcasme i brillant en tàctica, Miralles casa cinc personatges en un esquema clàssic de tres escenes mecàniques en tant que quotidianes. Som la quarta paret d’una cuina. A la primera, la Salut prepara el sopar en silenci i el senyor Dalmases beu vi mentre detalla la pallissa que acaba d’entomar en un carreró. La comunicació és desraonada fins que treu el cap el gran tema de l’obra: la separació d’en Jaume, fill del matrimoni, i la Gisele, després de tretze anys i dos fills. El senyor Dalmases diu que els fills “són com sangoneres” i que el jovent d’avui és “la pitjor malaltia que pateixen les persones”. Ella, en canvi, pateix pel sotrac emocional del noi, a qui encara troba innocent, tendre i crèdul.

A la segona escena, en Jaume (pernilovolacteovegetarià) ja és a casa els pares, fa vida d’adolescent (amb xoc generacional) i es penedeix d’haver tingut dos marrecs egoistes i dominadors causants de la seva separació. Quan els Dalmases parlen de fer un dinar amb els seus amics de tota la vida, el senyor Sugranyes i la Berta, l’avi Dalmases els critica durament, sobretot a ella, “una mala pècora d’alta categoria” i “la reencarnació del mal”. La tercera escena resol l’esperat dinar, vodevilesc, cruel, hipòcrita, hilarant. Som patèticament sentimentals? Són els fills uns parricides en potència? Són la causa de la crisi mundial? I un final d’obra... Esfereïdor!

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising