Els nens feliços

Joan Jordi Miralles
Els nens feliços
Per Anna Carreras |
Advertising
Camera

Joan Jordi Miralles
Males Herbes.
120 pàg. 12,50 €.


Flamant guanyador del 50è Premi Marian Vayreda amb 'La intimitat de les bèsties', i autor de prodigis com 'Una dona meravellosa', J. J. Miralles (Osca, 1977) estrena la col·lecció Petjades de l’Editorial Males Herbes, creada per reivindicar el teatre com a lectura en tant que vehicle cultural. Els nens feliços parla d’un pare separat que ha de tornar a cals pares a fer de fill, i d’uns avis frustrats com a pares que han de tornar a fer de pares del fill separat. L’etern 'loop' dels rols familiars, la hipocresia, la guerra psicològica a la tribu, la immoralitat dels abrics de pell de llúdria, el patiment inhumà dels animals, la perenne insatisfacció i l’egoisme fan de teló de fons d’aquesta intel·ligent sàtira de la condició humana.

El lector pressent el vertigen de l’abisme quotidià. Generós en sarcasme i brillant en tàctica, Miralles casa cinc personatges en un esquema clàssic de tres escenes mecàniques en tant que quotidianes. Som la quarta paret d’una cuina. A la primera, la Salut prepara el sopar en silenci i el senyor Dalmases beu vi mentre detalla la pallissa que acaba d’entomar en un carreró. La comunicació és desraonada fins que treu el cap el gran tema de l’obra: la separació d’en Jaume, fill del matrimoni, i la Gisele, després de tretze anys i dos fills. El senyor Dalmases diu que els fills “són com sangoneres” i que el jovent d’avui és “la pitjor malaltia que pateixen les persones”. Ella, en canvi, pateix pel sotrac emocional del noi, a qui encara troba innocent, tendre i crèdul.

A la segona escena, en Jaume (pernilovolacteovegetarià) ja és a casa els pares, fa vida d’adolescent (amb xoc generacional) i es penedeix d’haver tingut dos marrecs egoistes i dominadors causants de la seva separació. Quan els Dalmases parlen de fer un dinar amb els seus amics de tota la vida, el senyor Sugranyes i la Berta, l’avi Dalmases els critica durament, sobretot a ella, “una mala pècora d’alta categoria” i “la reencarnació del mal”. La tercera escena resol l’esperat dinar, vodevilesc, cruel, hipòcrita, hilarant. Som patèticament sentimentals? Són els fills uns parricides en potència? Són la causa de la crisi mundial? I un final d’obra... Esfereïdor!

Time Out diu
Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com