[image]
[title]Fa temps que la moda ha entrat al museu i una de les veus més reputades en la matèria és Valerie Steele, directora del Fashion Institute of Technology de Nova York i curadora en cap, amb més de 25 exposicions a l'esquena i autora de nombrosos llibres (recentment Ediciones Ampersand han traduït al castellà 'Fashion theory. Hacia una teoría cultural de la moda'). La seva conferència obrirà el II Col·loqui d’Investigadors en Tèxtil i Moda, acollit al Museu del Disseny, i Steele, batejada per Suzy Menkes com la Freud de la moda, ja ens ha avançat de què parlarà.
Vens a Barcelona i parlaràs de 'Deconstruir el cànon'...
Parlaré d’educació i d’exposicions, del que s’ha fet i del que queda per fer. Hi ha hagut un grapat de mostres dedicades a súper estrelles, referents com Chanel, Balenciaga, McQueen, però hi ha molts altres temes i dissenyadors susceptibles de tenir una exposició.
Si el museu obre les portes a la moda, hem d’assimilar moda i art?
Una col·lega se sorprenia que jo, directora de museu, qüestionés el fet d’entendre la moda com a art. Ensenyar moda al museu contribueix a la seva artificació, però alhora segueix sent objecte de debat perquè dissenyadors com Rei Kawakubo, Karl Lagerfeld i Miuccia Prada no la consideren com a tal. Tot rau en què entens per art, una definició que va canviant amb el temps; la fotografia, el cinema, el jazz, produccions que no es consideraven art en majúscules han estat gradualment enteses i incorporades a col·leccions de museus contemporanis. Perquè un objecte de moda esdevingui un objecte artístic, es necessita el consens de diferents actors.
Què ens explica la moda?
El mateix que pots interpretar d’una pintura, per exemple, però sobretot es tracta de mirar la moda més enllà de com et vesteixes al matí, el que vols comprar-te en una botiga, el que veus a Instagram. La pots llegir en clau artística, social, política... Nosaltres ho posem en pràctica amb el públic a partir de 5 anys.
Un dels teus projectes més celebrats rellegia la cotilla.
La moda és una experiència corporal i determinades peces tenen una relació molt íntima amb el cos. La cotilla és de les més controvertides de la història de la moda, perquè lliga amb el cos, amb la dona, amb una interpretació del gènere... Però al FIT hem fet molts altres projectes, intentant arribar a tots els públics.
Com defineixes una bona exposició?
La dicotomia de si les exposicions han de ser entretingudes o educatives és falsa. Idealment ha de ser una proposta atractiva i intel·ligent. L'audiència vol aprendre alguna cosa del que veu, i també vol espectacle visual i diversió.
En aquest sentit, quin és l'objectiu del vostre museu?
Des de l'inici, el Fashion Institute of Technology ha volgut ser un laboratori per a estudiants i dissenyadors, i els objectius són educar i inspirar una audiència diversa a través d'exposicions i altres programes, sempre basant-nos en una recerca seriosa per aportar un nou coneixement al voltant de la moda.
Així, podeu reeducar cap a un nou consum?
Segur que veure moda en un museu ajuda a distingir si una peça és prou valuosa, o si forma part de la roba que consumeixes i gastes ràpid. En els últims quinze anys s'ha accentuat la diferència: hi ha el luxe al capdamunt i el 'fast fashion' a baix de tot, sense massa espai per a projectes independents al mig. El sistema és insostenible, ens apropem a la catàstrofe ecològica, i està bé dir "consumim menys però millor", però la gent no pot assumir segons quins preus i sí d'altres.
Com vas arribar tu a la moda?
Vaig tenir una epifania a Yale, fent el doctorat en cultura europea moderna i història, a partir d’uns articles de Judy Coffin sobre la cotilla. "La moda és cultura? Puc estudiar història de la moda!", vaig dir-me. I vaig picar molta pedra, perquè llavors la universitat encara entenia la moda com una cosa frívola.
Suzy Menkes va batejar-te com la Freud de la moda i et sents còmoda amb l’etiqueta.
És tot un honor! Provo d’explicar el que hi ha sota la superfície, en l'inconscient, lligant-ho amb els somnis i desitjos de la gent. M’agradaria fer una mostra sobre moda i psicoanàlisi, però és complicat i tenim altres projectes entre mans. D'entre els meus reptes diaris destacaria el de trobar finançament per fer exposicions, a això dedico bona part del temps.
