Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Escapada a les Muntanyes de Prades i la Serra de Llaberia

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Mare de Déu de la Roca

Escapada a les Muntanyes de Prades i la Serra de Llaberia

Pobles amb encant i camins entre les muntanyes a pocs quilòmetres de la platja per descobrir també a la tardor i a l'hivern

Per Xavier Amat
Advertising

La Costa Daurada no és només les seves magnífiques platges. Les muntanyes semblen voler veure com les onades arriben a la sorra, i treuen el nas per tot arreu, amb els seus verds i els seus camins sempre a punt per ser descoberts. La comarca del Baix Camp, amb les Muntanyes de Prades i les serres de Llaberia i de Pradell-l'Argentera, és ideal per passar-hi 48 hores envoltats de Natura.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL PATRONAT COMARCAL DE TURISME MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA

Ermita de la Mare de Déu de l'Abellera
Ermita de la Mare de Déu de l'Abellera
©Rafael López-Monné

Tarda dia 1: Capafonts, la Mussara i l'Abellera

350 quilòmetres quadrats de zones boscoses i agrícoles són amb els que compta l'àmbit geogràfic de les Muntanyes de Prades. Se'ns fa difícil doncs triar per on començar, però ho podem fer per exemple a Capafonts, poble tranquil i amb bones panoràmiques dels entorns, i que compta com a principal reclam amb un forn de pa. Tal com ho llegiu. Però és que es tracta d'un forn del segle XIII! Es troba situat als baixos de la Casa de la Vila, i formava part d'un conjunt més ampli, però la part que avui podem veure està museïtzada i molt ben conservada. Va estar en funcionament fins no fa pas gaires anys, el 1985, i per tant es tracta d'una "raresa" a Catalunya i amb un valor patrimonial d'excepció. Al poble també hi trobarem uns interessants rentadors.

Mitja hora de cotxe ens separa de la Mussara, un llogarret despoblat des de l'any 1959. Les panoràmiques sobre el Camp de Tarragona són boniques, però potser allò que més ens atrau de l'indret és el seu aire romàntic i enigmàtic. La Mussara pertany al municipi de Vilaplana, i enmig de les ruïnes s'alça amb força l'església i el seu campanar de mitjans del segle XIX.

Podem seguir la tarda anant fins a l'ermita de l'Abellera, a dos quilòmetres de Prades. La construcció data de l'any 1570 i està incrustada en una cinglera tot aprofitant una cova existent, per la qual cosa és una ermita i un indret singular i de gran atractiu, per la balma i també per les terres vermelloses. S'hi venera la patrona dels apicultors catalans, i la corona de la Mare de Déu (normalment no la du posada) té cinquanta abelles de plata, amb la seva reina i l'escut de Prades al capdamunt.

Rovellons
Rovellons
© Anton Brians / CC del Baix Camp

Matí dia 2: anem a caçar bolets!

Les muntanyes de Prades són terra de bolets. I és a la tardor, és clar, quan més fàcilment podrem omplir el cistell. Així que aquest matí l'hem reservat per a aquesta activitat tan nostrada i saludable, i que al mateix temps ens servirà per conèixer nous racons de la comarca. Si voleu collir rovellons i fredolics, us recomanem endinsar-vos en els boscos dels voltants de la Mussara i els Motllats, i també prop del coll de Capafonts. En canvi, les llenegues, els camagrocs i la llengua de bou blanca tenen predilecció pels boscos més vells i densos de sotabosc, i un bon indret on cercar-los és al tram que va de Capafonts a Mont-ral.

Podem dinar a Prades i aprofitar per visitar els carrers de la vila vermella. I és que les pedres rogenques són predominants a l'església, la muralla, moltes de les cases... Prové (com hem vist a l'Abellera) de les pedres que hi ha a les muntanyes dels voltants. La plaça Major és encantadora, i a més a més hi ha un dels símbols de la vila, la font esfèrica renaixentista. Cal fer un passeig tranquil per aquesta població emmurallada, i descobrir-hi també les restes del castell, els portals romànics, o la torre de defensa quadrangular.

Advertising
Castell Monestir d'Escornalbou
Castell Monestir d'Escornalbou
© Rafael López-Monné

Tarda dia 2: la Mare de Déu de la Roca i el Castell d'Escornalbou

Havent dinat, ens desplacem fins a Mont-roig del Camp per tal de conèixer dues ermites, la de la Mare de Déu de la Roca, de gran devoció a Mont-roig, i la de Sant Ramon de Penyafort. De la primera, com s'indica a les mateixes construccions, se'n tenen referències des de l'any 1230, i de la segona des de 1586. En tot cas el conjunt està assentat sobre un castell anterior. És un mirador magnífic, únic, espectacular. I encara més si prenem el sender de l'Areny. A més a més descobrirem unes formacions rocoses d'allò més curioses, juganeres, i se'ns dubte esculpides a cops de vent. El conjunt arquitectònic de les ermites, que sembla suspès fent equilibris dalt la muntanya, també és ben singular. La de Sant Ramon és al capdamunt, rectangular i blanca, mentre que la de la Mare de Déu de la Roca, una mica més avall, suma diversos edificis, amb fragments de paret vermella i d'altres blanca, i és un santuari on s'hi venera la imatge de la Mare de Déu esculpida el 1980 per l'artista local Francesc Javaloy.

Si el rellotge us ho permet, podeu arribar-vos al castell de Sant Miquel d'Escornalbou. De fet se'n diu Castell Monestir ja que fou habitat per monjos agustinians primer, i per franciscans després. Vingueren, però, les desamortitzacions i dècades més tard l'època en què la burgesia benestant adquiria edificis històrics i els adaptava al seu gust per a fer-ne la seva residència. Així que Eduard Toda el comprà i el reconstruí el seu gust. Sant Miquel d'Escornalbou és avui el resultat d'una barreja d'èpoques i d'estils de tota mena, que val la pena conèixer.

Pratdip
Pratdip
©Rafael López-Monné

Matí dia 3: els dips, éssers mitològics

El tercer dia el passarem descobrint la Serra de Llaberia i sobretot un dels seus pobles més bonics: Pratdip. El nom de la població es deu a la llegenda dels dips, uns gossos negres i vampírics que haurien desaparegut al segle XVIII. Aquests éssers mitològics figuren en l'escut de Pratdip i tenen un monument a l'entrada del poble, com a protecció per als seus habitants.

Històries a part, Pratdip mereix fer-hi un bon recorregut. Ja de lluny ens pot facilitar fotografies de postal, mentre que quan ens hi endinsem descobrirem uns carrerons de regust medieval, i que es van enfilant fins a la Ca la Torre, una torre defensiva dels segles XIII o XIV que formava part de la muralla. Allí mateix hi ha l'església de la Nativitat de Santa Maria, que s'ha anat modificant al llarg dels segles però les primeres referències de la qual són de mitjans del segle XII. I tampoc gaire allunyada del temple una altra torre defensiva, la del Capet, s'alça esplendorosa amb els seus 16 metres d'altura i amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional sota el braç des de l'any 1985. L'envelleix encara més el fet d'estar acompanyada per un portal molt ben conservat, amb arc de mig punt i que era la porta d'accés a l'interior del recinte emmurallat. I no us costarà gaire de trobar si seguiu voltant una immensa roca, o escarpat turó, que de fet corona la silueta de Pratdip, i, al capdamunt, les restes del castell medieval. Des d'aquí, i des d'altres punts del recorregut, són visibles els horts dels voltants, amb certa bellesa per la seva disposició.

Advertising
Crestes de la Seda serra de Llaberia Pratdip
Crestes de la Seda serra de Llaberia Pratdip
©Rafael López-Monné

Tarda dia 3: un centre d'interpretació de la Serra de Llaberia

A Pratdip mateix hi trobareu bons llocs on dinar. I a la tarda podeu entrar al Centre d'Interpretació de la Serra de Llaberia, a la plaça de l'Església, amb una atractiva presentació i tres espais temàtics. En el primer us informaran dels valors naturals i culturals de la Serra, i els seus serveis, infraestructures, i les activitats turístiques que s'hi ofereixen. Un segon espai està centrat en el municipi de Pratdip, mentre que en el tercer us endinsareu en una atmosfera misteriosa, i hi coneixereu quatre històries màgiques i mitològiques de la Serra de Llaberia.

Arribem al final de l'escapada. Ara, si no teniu pressa i encara us queda corda, us recomanem fer una passejada pels camins dels voltants de la localitat, i així comprovar en viu algunes de les coses sobre la Serra que heu acabat de veure o llegir al Centre d'Interpretació.

Centre d'Interpretació dels Fruits del Paisatge

Museus i institucions Història

El trobem a l'antic edifici i molí de la Cooperativa de Riudecanyes, i hi podem conèixer històries i tradicions de les terres un xic apartades del mar de la Costa Daurada, en especial les del Baix Camp. A través d'audiovisuals, plafons i jocs interactius ens endinsem als paisatges d'interior i als productes que donen aquests terrenys.

Castell Monestir d'Escornalbou

Què fer Espais per a celebracions

Un castell si més no peculiar, de l'època en què la burgesia benestant adquiria edificis històrics i els adaptava al seu gust per a fer-ne la seva residència. Eduard Toda rehabilità un monestir fundat l'any 1153, amb excel·lents panoràmiques sobre la comarca. Així, Sant Miquel d'Escornalbou és meitat un luxós habitatge senyorial de principis de segle XX, meitat restes d'un edifici religiós remarcable en els seus temps.

Advertising

Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades

Museus i institucions Història

A través de mitjans audiovisuals i d'un recorregut museogràfic basat en diversos mòduls interactius que proposen un joc amb els sentits, el visitant va descobrint les característiques de l'espai natural i cultural de les muntanyes de Prades.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising