Escapada al Vallès Oriental: triangle Montmeló-Granollers-La Roca

Tot són alabances per a aquest restaurant als afores de Caldes de Monbui, i totalment merescudes. Partint de la cuina tradicional, les combinacions que porten a taula són atrevides i creatives, sense deixar mai d'experimentar i amb unes presentacions elegants. Us podríem recomanar molts plats que són un plaer al paladar: el morro de porc torrat amb mel i farigola, el llom de cérvol amb herbes del farcell, el fricandó de rap, o, de postres, mousse de dues xocolates amb aromes de cafè. Tota una experiència.

Josep Maria Sánchez i Margarita Puig han seguit la tradició familiar en el sector de la restauració, i això fa que beguin de les fonts dels seus avantpassats, però al mateix temps donant una mirada atrevida als plats. Més enllà que hi pugueu degustar un gaspatxo de maduixot, seitó, gelat de formatge fresc i gelatina d'alfàbrega, o una espatlla de xai amb salsa de mel i romaní amb puré de patata i formatge d'ovella, el lloc també és conegut pels cursos, jornades gastronòmiques i maridatges que ofereix al llarg de l'any.

Clàssic amb majúscules. Poques empreses poden dir que estan en funcionament des de l'any 1771. La Fonda Europa, en el centre urbà de la capital del Vallès Oriental, no para de renovar-se però al mateix temps conserva un aire històric i una elegància únics. I per si per alguna cosa té fama és pel seu restaurant, pel qual han passat infinitat de personatges famosos que cerquen el plaer de la bona cuina tradicional catalana, de qualitat, ja sigui al migdia o a l'hora d'esmorzar.

Al Parc Etnològic de Tagamanent, el Bellver és el lloc ideal on fer-hi un bon esmorzar de forquilla per agafar forces i seguir amb la vostra excursió, o bé seure-hi a taula per dinar. Actualment hi ofereixen un complet i variat bufet lliure, de qualitat, amb plats de cuina catalana tradicional, i amb preus adaptats segons la franja d'edat. Això sí, entre setmana, si hi voleu anar, heu de ser colla i reservar prèviament.

Alguna cosa deuen tenir les aigües que corren per Caldes de Montbui quan ja els romans van fer-hi un gran balneari i des d'aleshores sempre hi ha hagut qui hi ha anat a prendre banys. Si ho voleu comprovar en la vostra pell, i aprofitant que us trobeu en la comarca del Vallès Oriental, us proposem que aneu a les Termes Victòria, on a més de gaudir d'un allotjament confortable i d'uns bons àpats, disposareu de circuits termals i de programes relaxants o de bellesa per a tornar a casa com nous.    

El nom d'aquest hotel rural es deu al fet que al segle XII, en el mateix lloc, hi havia un molí que aprofitava la força del riu Tenes, que passa just pel costat. El mateix riu va fer que al XIX s'hi instal·lés una petita fàbrica tèxtil. Però com que els temps canvien, aquella fàbrica va acabar reconvertida en un confortable hotelet de 12 habitacions dobles i una suite, sense oblidar però el seu passat industrial. També hi trobareu un bon restaurant especialitzat en productes de quilòmetre zero i cerveses d'autor.

Encara fa olor de nou. Inaugurat tot just el passat mes de juny, l'hotel Mas Salagros s'ha convertit ja en el primer Ecoresort de l'Estat espanyol que és membre de Biohotels, la principal associació d'hotels ecològics d'Europa. Estem parlant d'un cinc estrelles, sens dubte un luxe en quant a espais, encants i entorn, però que destaca sobretot per les activitats i experiències en plena natura que ofereix. Voleu ser dels primers en fer-hi estada?

Si us va el romanticisme, és ideal per anar-hi amb la parella. Primer, per l'entorn, el Montseny, sempre encantador i canviant a cada temporada. I després per l'hotel en sí, amb encís, una masia amb 400 anys d'història i que avui compta amb 11 habitacions i uns espais interiors i exteriors molt agradables. No deixeu de fer com a mínim un àpat al restaurant, recomanat a les millors guies gastronòmiques.

Fonda catalana amb unes arrels que es remunten a finals del segle XVIII. El capipota és d'antologia, l'estofat de vedella excels, i es pot menjar arròs al matí.

L'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert s'ha convertit en la darrera dècada en el centre de la vida cultural i associativa de la capital del Vallès Oriental. L'edifici compta amb diferents espais, com la biblioteca municipal, inaugurada el 2005, el Centre Tecnològic i Universitari, l'Espai d'Arts, que ofereix serveis i recursos a la comunitat artística per tal d'afavorir la creació contemporània, o el cub, un equipament per a l'assaig i la producció musical. Un punt i a part mereix La Troca, un espai singular que acull una desena d'entitats vinculades a la cultura d'arrel popular i tradicional.

Pocs casos més podrem trobar d'un antic centre de producció i embotellament de vi i cava que s'hagi convertit en un teatre i auditori amb una programació estable de teatre infantil, dansa i teatre professional. L'edifici és ben bonic per dins i per fora, i conserva intactes les caves subterrànies. On hi havia una antiga tina, avui hi ha la cabina de so i llum. Tot plegat, doncs, un valor afegit a l'hora d'assistir a un espectacle, i un bon exemple de com reconvertir antigues edificacions destinades inicialment a altres usos.

A la planta baixa hi ha l'oficina de turisme de Caldes de Montbui, imprescindible d'acudir-hi si voleu saber tot allò que podeu visitar en aquest municipi. Però aprofiteu per entrar a veure tot allò que té Thermalia, perquè no només hi trobareu la història del termalisme a Caldes, sinó també una important selecció d'obres de l'escultor Manolo Hugué, que visqué a la vila molts anys, i peces del seu amic Pablo Picasso. A la sala d'exposicions temporals també hi trobareu sempre mostres de gran interès.

El seu fons cobreix camps diversos: l'arqueologia, l'art, les arts decoratives, la numismàtica i l'etnografia. Les Ciències Naturals també s'estudien a partir d'una extensió en funcionament des de 1987. Així doncs, el museu és pluridisciplinar, i quan travesseu la seva porta trobareu aquesta varietat tant en les exposicions permanents com en les temporals. Tot plegat, però, us permetrà conèixer més a fons el passat i el present de la capital vallesana i dels seus voltants. I pels amants de l'art contemporani, teniu una bona mostra a la tercera planta de l'edifici.

Inaugurat ara fa una dècada, l'edifici porta la signatura de l'arquitecte granollerí Josep M. Botey, i consta de dues sales: la gran amb capacitat per a 700 espectadors i la petita per a 221. És remarcable la quantitat d'espectacles que s'hi programen al llarg de l'any, ja siguin de música, de teatre o de dansa, però si el que voleu és conèixer a fons els amagatalls de l'edifici, res millor que demanar una visita guiada (es fan per a grups amb un mínim de 15 persones), durant la qual passareu pels escenaris, els vestidors o el pati de butaques.

Aneu fins a Castellterçol per a conèixer la casa on va viure i va morir un dels polítics catalans cabdals del segle XX, Enric Prat de la Riba. Va ser l'impulsor i el primer president de la Mancomunitat, i independentment que estigueu més a prop o més lluny del seu pensament polític, la visita paga la pena perquè conserva la decoració i l'ambient d'una casa de poble de principis del segle passat. Ens agrada especialment el dormitori, amb els mobles vuitcentistes, i l'ambient del despatx, que en aquest cas va ser traslladat des de Barcelona.