0 M'encanta
Guarda-ho

Escapada de tardor a les Terres de l'Ebre

No és cap mite, la tardor és l'època ideal per visitar les Terres de l'Ebre. Les raons són moltes, us les descobrim

Natura insòlita, paisatges irrepetibles, ciutats carregades d'història, esport, gastronomia, cultura... són moltes les raons per visitar les Terres de l'Ebre però si afegim les bondats del clima de tardor, la visita resulta molt més interessant. Penseu en els colors dels arrossars en tota la seva varietat de matisos, o en la gran majestuositat de l'Ebre crescut amb les pluges de temporada, un paratge refugi d'aus de tot tipus que en aquesta època utilitzen la regió com a refugi o com estació de trànsit. Si penàveu visitar la regió, és ara el moment ideal, aquí teniu arguments.

Tortosa, ciutat de civilitzacions

1/10

Tortosa, ciutat de civilitzacions


Tortosa és una ciutat estimulant. En els últims anys, fent honor a la seva festa més famosa -la Festa del Renaixement- aquesta ciutat, la més gran de les Terres de l'Ebre, s'ha retirat les lleganyes i bona dosi de caspa, i ha començat a treure's partit. Símbol d'aquest canvi, és l'efervescència que viu el Nucli Antic, que any rere any, va sumant restaurants i cafeteries amb encís contemporani als carrerons que envolten la Catedral. De fet, molts d'aquests locals recuperen espais amb segles d'història com un antic forn medieval de canonges de la diòcesi o uns banys àrabs del segle XIII per convertir-los en tavernes animades on anar a fer una tapa o un pintxo després de treballar. Perquè Tortosa, des de fa uns anys, és una ciutat d'afterworks gastronòmics. Tot i que el menjar i beure ha estat una de les pedres angulars sobre les que s'ha reinterpretat el potencial històric de la ciutat, no tot passa per l'estómac. Tortosa compta cada cop més amb equipaments culturals permanents que poden ajudar a fer una lectura ràpida de la seva història, el Museu de Tortosa, el Museu de la Setmana Santa o els Jardins del Príncep són tres llocs que cal visitar. Però la cultura vola sola i surt cada cop més al carrer de la mà d'iniciatives compromeses. Tant les rutes guiades per la catedral, pel Nucli Antic, on es troben bona part dels edificis senyorials que es conserven del segle XVI, com les recents rutes guiades per descobrir els espais vinculats a la Guerra Civil, converteixen la capital del Baix Ebre en un interessant destí pels amants de la cultura antiga i també de la més recent. No podem parlar de Tortosa sense parlar del riu Ebre que la creua i l'identifica. Si sou de penjar fotos a les xarxes, l'antic pont de ferrocarril, ara reconvertit en una passarel·la per a vianants, us proporcionarà les millors vistes de la ciutat. Aquest és un lloc idoni per visitar quan cau el sol i també a la nit, des d'on es contempla tant la Catedral, com, al fons, imponent, el Castell de la Suda.

Enllaços:

http://www.museudetortosa.cat

http://www.tortosaturisme.cat

La Terra Alta, paradís rural i enoturístic

© Mariano Cebolla Borrell
2/10

La Terra Alta, paradís rural i enoturístic


Molts diuen que ara és “el moment” de la Terra Alta. Per què? Perquè sembla que el nom d'aquesta comarca comença a sonar. Garnatxes blanques de qualitat, cellers atrevits, enòlegs internacionals, paisatges de somni, premis, projectes neorurals, poesia...Paraules que, poc a poc, canvien l'imaginari després d'anys de silenci. La tardor és una de les millors estacions per visitar aquesta terra, ja que és temps de verema, i els pagesos i els enòlegs surten dels cellers per palpar el fruit i començar a recol·lectar. Si emprens un 'roadtrip' per les carreteretes que connecten Gandesa, amb Bot o Batea, descobriràs extensions i extensions de vinya. Ceps antics i ceps novells en fileres infinites que canvien de color amb la llum del sol. Hi ha dues rutes obligatòries, des de les quals, et recomanem que busquis perdre't. Sí, sí, perdre't. Si elegeixes la carretera que et porta a Gandesa, et recomanem que t'aturis al Pinell de Brai, per fer una visita ràpida a la Catedral del Vi. El més sorprenent és contemplar la façana modernista des de fora i si t'agafa a hora de dinar, fer un menú degustació pensat pel reputat xef Fran López, que compta amb estrella Michelin. Si sou fans del vi, Gandesa, Vilalba dels Arcs i Batea són destins imprescindibles si es vol fer una ruta de cellers com Déu mana. A Gandesa us recomanem visitar alguns dels cellers més emblemàtics situats en antigues cases senyorials, si arribeu fins a Vilalba dels Arcs, serà tota una experiència visitar les vinyes dels germans Bernava, dos italians establerts a la Terra Alta que han recuperat la garnatxa blanca en unes vinyes properes al poble i que fan un dels vins més excels del territori abans de dinar al restaurant Nou Moderno, que recentment ha rebut el premi d'Enoturisme de Catalunya. Ah! I els urbanites que han estat seduits pel vermut de Casa Mariol, podran conèixer els orígens d'aquest fenomen hipster nascut en aquesta petita població de la Terra Alta. Però no només de vins viu aquell que decideix conèixer aquesta terra. Cada cop més persones es queden impressionades al descobrir els espais de la Batalla de l'Ebre. La Serra de Cavalls o de Pàndols, ensenyen als visitants les seves trinxeres recuperades i interpretades. Visita obligada es mereix Corbera d'Ebre el símbol mut de la tragèdia de la guerra, i una espècie poble fantasma on el temps va quedar aturat. La segona proposta, inclou deixar l'eix de l'Ebre per girar cap a l'oest i endinsar-te en les boniques muntanyes que amaguen pobles com Horta de Sant Joan o Arnes. El primer, va ser el poble on Picasso, va passar dos estius i va començar la seva època creativa més prolífica, el segon, podríem dir que és un dels pobles medievals més bonics de les Terres de l'Ebre. Ben mirat, una terra que no t'acabes encara que te la beguis tota.

Enllaços:

http://doterraalta.com

http://www.catedraldelvi.com

http://www.batallaebre.org

http://www.centrepicasso.cat/dataesp/horta-orta.htm

Deltebre, el cor del Delta
© Mariano Cebolla Borrell
3/10

Deltebre, el cor del Delta

La Camarga francesa, Luisiana, Vietnam, el Far West... S'han fet milers de paral·lelismes per intentar descriure la singularitat paisatgística del Delta de l'Ebre. Però no n'hi ha cap que resulti convincent. Molts diuen que van estar un cop de colònies amb l'escola quan eren petits, que van veure molts d'ocells, molt d'arròs i es van fer un tip de pedalar, però ja no recorden gaire cosa més. És moment ara de donar-li una altra oportunitat. El Delta és un dels paratges humits més extensos del sud d'Europa, un lloc perfecte per llogar una bicileta i recorrer quilòmetres i quilòmetres a l'espera que al mig del camí aparegui algun ocell, algun ànec o algun flamenc despistat. I és que l'observació d'aus també és un dels màxims atractius d'aquesta zona. La tardor, estació en la que té lloc la sega dels camps d'arròs, és una bona època per descobrir la seva majestuositat, amb calma i sense presses. Abans d'arribar a Deltebre et cridaran l'atenció unes casetes situades en mig dels camps d'arròs amb sostre triangular de palla. Són les construccions típiques de la zona: les barraques. L'equivalent a les masies de terra endins. Si vols, pots dormir en una d'elles. Si visites Deltebre, és obligat una visita a l'Ecomuseu i també desplaçar-se fins la platja de la Marquesa, situada a poc més de 8 quilòmetres del poble. Si t'agrada la pesca esportiva i practicar esports nàutics podràs fer-ho a l'urbanització de Riumar, a l'extrem esquerre de la desembocadura. Si sou dels que us agrada més la contemplació, que l'acció, un creuer per la desembocadura us permetrà conèixer des de dins el lloc on el riu es troba amb el mar. Poesia pura. Benvingut a la Catalunya insòlita!

Enllaços:

http://www.turismedeltebre.com



Amposta, destinació de turisme esportiu
4/10

Amposta, destinació de turisme esportiu

Cansats d'anar de la taula al llit i del llit a la taula en els vostres dies lliures? Amposta us proposa moure els músculs i regenerar les vostres endorfines amb un llistat d'activitats esportives per a tots els gustos. Per terra, riu, mar i aire i sense complexos! Aquest muncipi, que es debat entre dir-se poble o ciutat, està situat a pocs quilòmetres del Delta de l'Ebre, i veu passar per davant un riu Ebre madur, ample i d'aigües tranquil·les que és ideal per a la pràctica d'esports com el rem. Equips de molts països com ara Alemanya, Rússia, Suïssa, Anglaterra o Israel fan els seus entrenaments hivernals al riu, fet que ha obert la capital del Montsià al món i li dóna un aire de ciutat estudiantil, que contrasta amb l'autenticitat de la vida qüotidiana ampostina. I és que els esportistes estrangers troben en aquesta petita ciutat propera al Delta de l'Ebre, un entorn fantàstic per entrenar i gaudir d'una vida plàcida envoltats de camps d'arròs i boscos de Ribera. L'esgrima, l'atletisme, la natació o el triatló també compten amb instal·lacions i un medi ideal per realitzar-les. Així, que si ets un amant dels petits plaers de la vida i vols gaudir-ne mentre fas esport, Amposta és el teu destí. A més, el Pont Penjant, símbol de la ciutat, va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, i enguany se celebren els 100 anys de la col·locació de la primera pedra. Una efemèride important per als ampostins! Al febrer la festa de la Carxofa i al maig la Festa del Mercat a la Plaça són dues bones ocasions per conèixer el potencial festiu de la capital del Montsià.


Enllaços:
http://www.turismeamposta.cat

La Ribera d'Ebre, un riu per descobrir

5/10

La Ribera d'Ebre, un riu per descobrir


El riu Ebre és el principal patrimoni de la Ribera, un hàbitat per circular, per divertir-se i fins i tot per instal·lar el teu habitatge durant les vacances. Sí, sí, com si ens trobéssim als canals holandesos! En els últims temps, els pobles d'aquesta comarca han tornat a mirar de cara al riu, com un espai natural per practicar un oci sostenible. En aquesta comarca que sembla equidistant a tota aglomeració urbana -no està ni molt al nord, ni molt al sud, ni molt a l'est, ni molt a l'oest- es troben alguns dels paisatges més bonics de Catalunya, com per exemple la façana fluvial del poble de Miravet coronada per un Castell Templer -es recomanable descobrir aquesta instantània a través d'una ruta en caiac de Mora d'Ebre fins a Miravet o de Miravet a Benifallet-. Un altre lloc imprescindible, el poblet de Tivissa situat en plena serra prelitoral -on es pot practicar el senderisme i l'escalada-. Si vas a Tivissa, no et perdis les vistes del riu Ebre des de l'atalaia del poblat ibèric del Castellet de Banyoles. El Pas de l'Ase, un congost amb parets verticals on l'Ebre s'obre pas entre les muntanyes, -que ressegueix el traçat dels antics camins de Sirga- és un bon lloc per fer un trekking amb visites al riu. A la tardor i a l'hivern, els restaurants riberencs ofereixen el seu plat local als visitants; la clotxa. Una recepta recuperada dels pagesos de la comarca que anaven al camp amb una carmanyola artesana feta amb pa. I és que la clotxa consisteix en agafar un panet rodó al qual se li treu la molla i s'omple d’arengades a la brasa juntament amb cebes, tomàquets i alls escalivats. Però si la Ribera d'Ebre és natura i tradicions, també té un passat recent industrial que pot interessar també els menys ortodoxos. Algunes curiositats són el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, que incorpora any rere any moltes curiositats relacionades amb el ferrocarril i que vol convertir-se, a la llarga, en un gran parc temàtic que expliqui la història d'aquest mitjà de transport o el Centre d'Interpretació de l’Energia a Ascó. El record de la Batalla de l'Ebre, a través dels refugis antiaeris de Flix i de Benissanet, tot i el seu regust tràgic, també es una bona forma d'apropar-se al patrimoni històric d'aquesta comarca.

Enllaços:

http://www.turismeriberaebre.org

http://www.turismemiravet.cat

http://www.appfi.net/

La Sénia, cultura, història i tradicions
© Santi Martorell Fabregat
6/10

La Sénia, cultura, història i tradicions

"Però has d'admetre que tots aquests anys has enyorat què seria viure a la Sénia; immers en el trànsit frenètic, nerviós, desconsiderat de Barcelona, ofegat pel seu brunzit continu, per les complicacions i els refinaments de les relacions socials barcelonines, alhora desmenjades i laberíntiques, fetes de sobreentesos i jerarquies invisibles, trobaves a faltar els camps, l'aire net, el silenci, la cançoneria una mica brusca, brutal com una potada a l'estómac, de la gent del teu poble". Així descriu el jove escriptor Joan Todó el seu poble en el llibre l''Horitzó Primer'. I no s'equivoca. La Sénia és un dels accessos a les muntanyes del Parc Natural dels Ports. Una espècie de tori japonès, que t'endinsa en una altra dimensió espiritual. Situat gairebé al límit amb el País Valencià, la Sénia, a tocar del riu amb el mateix nom, a pocs quilòmetres del poble, s'inicien algunes rutes de muntanya ideals per calçar-se les botes i descobrir uns boscos de pi i poc visitat pels turistes. A la tardor, les sortides a caçar rovellons són una de les activitats més divertides tant pels locals com els visitants. Et recomanem una bona excursió als Ports per provar sort i sortir amb la cistella ben plena d'aquests fongs silvestres. I és que a la Sénia en són tan experts que fins i tot tenen una associació micològica. Senderisme, rutes en bicicleta, a cavall o en 4x4 són algunes de les opcions per gaudir de la muntanya. Una visita a les finques d'oliveres i a les construccions de pedra en sec és obligat per conèixer la tradició pagesa d'aquest municipi, que pot completar-se amb una visita al Centre d'Interpretació del Riu Sénia, situat al bucòlic paratge del Molí de la Vella. I al costat d'aquesta oferta natural, els amants de les històries bèl·liques trobaran referències orals, documentals i gràfiques al Camp d'Aviació de la Sénia, un dels més importants construïts pel Govern de la República per reforçar els atacs aeris i acollir l'aviació soviètica durant la Guerra Civil. Si sou amants de la cuina tradicional, no us perdeu les Jornades del Recapte, el millor plat per sobreviure als dies de fred.

Enllaços:

http://www.lasenia.cat/web/index.php/descobreixls/ofi-turisme

http://www.lasenia.cat/web/index.php/la-senia/serveis-equipaments/interpretacio-riu-senia

http://www.lasenia.cat/web/index.php/la-senia/serveis-equipaments/cavi

Caminem per la Serra de Godall

7/10

Caminem per la Serra de Godall


La Serra de Godall, paral·lela a la Serra del Montsià, és una petita muntanyeta que té racons que mostren, com cap enciclopèdia ni analògica ni digital, el pas de les diferents civilitzacions per aquesta zona. Des de la Foia d'Ulldecona, passant pel Castell d'Ulldecona, fins a Freginals, podem trobar-hi des de pintures rupestres, fins a castells medievals. No cal ser un friqui de la història per poder assaborir aquest patrimoni. L'Ermita de la Pietat, l'espai on es concentren algunes de les pintures rupestres més antigues de Catalunya s'ha convertit en els últims temps en un excepcional mirador a la plana del Montsià i al Delta i un escenari que fa vibrar la majoria de grups de música que actuen allà en les nits de juny i juliol en el marc de les Jornades Musicals de l'Ermita. I és que aquest patrimoni material es mescla cada cop més amb iniciatives artístiques contemporànies, que en certa manera, donen colors nous a uns paisatges molt antics. Si voleu visitar poblets autèntics, podeu apropar-vos a Godall i La Galera, situats a la vessant interior de la serra. Conserven carrerons estrets, que desemboquen en visites a les valls i els camps d'oliveres veïns. I si sou amants de l'oli, és obligada una visita a les Oliveres Mil·lenàries situades a la finca de l'Arión d'Ulldecona. Des de l’any 2011, allà es troba el Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, que permet contemplar 35 exemplars d’autèntiques escultures vivents de grans soques i formes recaragolades. Si les oliveres puguéssin parlar, ens explicarien millor que cap guia, com ha canviat aquesta terra amb els anys. Mentre les oliveres no parlin, haurem de seguir escoltant guies i llegint llibres.

Enllaços:

http://www.turismeulldecona.com/serra-de-godall/

http://www.turismeulldecona.com/conjunt-rupestre-abrics-ermita-cultural/
http://www.turismeulldecona.com/museu-natural-oliveres-mil·lenaries-de-larion/

http://www.godall.altanet.org

http://www.galera.altanet.org/turisme/centre_dinterpretacio_de_la_terrissa.php

L'Ametlla de Mar i Alcanar, nord i sud del litoral ebrenc

8/10

L'Ametlla de Mar i Alcanar, nord i sud del litoral ebrenc


Si a les Terres de l'Ebre busques petits pobles amb encant mariner, en trobaràs, bàsicament en els dos extrems que limiten la zona. Un al nord -L'Ametlla de Mar- i l'altre tocant a la frontera amb el País Valencià – Les Cases d'Alcanar-. El primer, també conegut pels locals com La Cala, és un poble situat en dos nivells, amb una façana marítima de cases pintades de calç blanca i amb porxos arquejats, on encara pots descobrir algun pescador arreglant les xarxes per tornar a la seva activitat, juantament amb el trànsit de les menorquines dels estiuejants. L'Ametlla de Mar, que té algunes de les cales més paradisíaques del litoral tarragoní, s'ha guanyat la fama de la petita Formentera peninsular entre els que s'atreveixen a buscar destins alternatius més enllà de la Costa Brava. A dues passes del Delta de l'Ebre, el turisme no ha aconseguit alterar la vida quotidiana del poble. Com a mínim, més enllà de les urbanitzacions, com Les Tres Cales, que si que són petites colònies plenes d'estrangers sobretot a l'estiu. Si elegiu l'Ametlla de Mar per a passar-hi uns dies i encara fa bon temps, us recomanem un bany a Cala Vidre, un dels racons amb aigua turquesa i cristal·lina. Allà mateix, una empresa s'encarrega d'ensenyar-vos l'esplendorosa posidònia marina a través d'una sessió de snorkel. Si l'Ametlla de Mar enamora, les Cases d'Alcanar també és una joieta que conserva el sabor dels pobles d'abans. L'església, i una plaça amb un pou al mig, marquen l'epicentre d'aquesta localitat que s'estructura al darrere d'un passeig marítim, on se situen bona part dels millors restaurants de peix de les Terres de l'Ebre. Marisc, cassoletes de peix, i arròs són els plats típics que caldrà provar sigui estiu o tardor. A 4 quilòmetres a l'interior, se situa el poble d'Alcanar, envoltat d'extensions de tarongers, i que mira cap a la Moleta del Remei, on hi ha un dels poblats ibers més importants de Catalunya.

Enllaços:

http://www.ametllamar.cat/turisme/ca/inici/

http://www.alcanarturisme.com

Experiència gastronòmica a les badies
9/10

Experiència gastronòmica a les badies

Menjar-se un bon arròs al Delta, és gairebé com menjar-se el Delta sencer. L'aroma de les extensions d'arròs, el marisc gustíssim degut a la riquesa de nutrients que dóna l'aigua dolça i salada de les badies...Ummm! Els restauradors són com els guardians de les tradicions i conserven amb pany i clau les receptes antigues heretades dels seus avantpassats per cuinar amb tot allò que es té ben a prop. Encara que la gent d'aquesta terra és poc amant d'etiquetes i d'snobismes, això sí que és alimentació km 0. Si no sou tiquis-miquis, us aconsellem un xapadillo d'anguila -anguila a la planxa amb una picada de pebre vermell o d'all i julivert- o un arròs de Ribera, l'arròs que es feia al Delta amb anguiles, ànec i caragols, abans de deixar-se colonitzar per les globalitzades paelles marineres. Un dels millors podeu tastar-lo a al Poblenou del Delta, potser el nucli poblat, més proper a la Punta de la Banya, que també mereix una visita obligada per la singularitat de la seva arquitectura colonial, amb carrers ordenats per rengleres de palmeres, com si ens trobéssim en una ciutat d'algun estat centreamericà. I pels més hedonistes del món, hi ha un must. Una visita a les muscleres -construccions de fusta ubicades enmig de la badia on es cultiva aquest mol·lusc- ara reconvertides en restaurants ubicats en petites illes flotants, als quals s'accedeix amb petites embarcacions en motor des del port de Sant Carles de la Ràpita. Aquest poble de costa, juntament amb l'Ampolla, és un dels millors indrets on menjar uns bons musclos o unes tallarines de la Badia. Si tornem a Port al vespre, i volem fer-ho tot ben romàntic, haurem de demanar uns bons ostrons -més gustosos que la clàssica ostra francesa- amb cava mentre esperem que el sol s'amagui per darrere de les muntanyes. Al matí següent, les badies són un espai idoni per practicar esports nàutics, el que està més de moda és el kitesurf i el paddle surf, que aplega a molts aficionats d'arreu de Catalunya i Europa.

Enllaços:

http://www.turismelarapita.com

http://www.ampolla.org

http://www.musclarium.com


Ascó: tresor cultural, natural i energètic
10/10

Ascó: tresor cultural, natural i energètic


L'emplaçament d'Ascó és estratègic. Per això, aquest poblet de bellesa desconeguda ha passat desapercebut al llarg de la història. Des dels ibers, fins als romans passant per l'època medieval, o la moderna -amb la construcció de la Central Nuclear-, Ascó ha estat un caramelet a l’Ebre català. El poble d'Ascó manté l'empremta d'aquest llegat. De fet, passejant pels seus carrers encara podem trobar vestigis de l’ocupació andalusina, així com el pas dels Templers i la Reconquesta Cristiana. Des de l’Oficina de Turisme s’ofereixen visites guiades gratuïtes amb prèvia reserva pel nucli antic. Les restes del Castell Templer, juntament amb la Casa de Pere Sans -que forma la porta d'entrada a la vila- i l'Esglèsia són tres dels atractius de la població. Però si volem trepitjar verd i contemplar una bona posta de sol, us recomanem que feu una ruta a peu pel Pas de l'Ase, un petit congost que va paral·lel al riu Ebre entre els termes d’Ascó, Vinebre i Garcia. Allà l’Ebre s’obre pas entre muntanyes, escarpant la serra de Pàndols i Cavalls i formant un entorn natural excepcional. Un dels atractius turístics d'Ascó és fer una passejada amb el llaüt Lo Roget, una embarcació que emula les que navegaven pel riu antigament i que té amb capacitat per a 53 passatgers. Normalment fa rutes entre les poblacions d’Ascó, Móra d’Ebre i Miravet.

 

Enllaços:

http://www.ascoturisme.com/es/

http://www.llautloroget.com

Comentaris

1 comments