25 escapades diferents per viatjar per Espanya

Cal remuntar a l’any 812 per parlar dels orígens del Camí de Sant Jaume, la via de pelegrinatge més transitada d’Europa. Pel que sembla, va ser aquest any quan es van descobrir les relíquies de l’apòstol de Galícia i, des de llavors, gent de tots els continents va voler apropar-se al sant. Catolicisme a part, “el Camino” (els camins, perquè de fet n’hi ha molts) és una experiència que cal viure, com a mínim, una vegada a la vida. Encara que hi ha desenes de rutes possibles i que el Camí Francès és el més popular, des d’aquí apostem pel Camino del Norte; una meravella amb tots els tons verdosos imaginables que creua tota la costa peninsular d’est a oest vorejant el mar Cantàbric.

La Cova d'en Xoroi és un local -obert de dia i de nit- que ocupa les cavitats d'un penya-segat natural sobre l'aigua a la costa sud-est de Menorca. Però no patiu: tota la cova està plena de finestrals naturals i obertures a la roca amb vistes al Mediterrani. De fet, s'accedeix a cel obert i gran part de l'espai transcorre per escales, passadissos i terrasses construïdes sobre la pròpia roca. A la carta, un clàssic de l'illa: la 'pomada', un combinat de ginebra local i granissat de llimona imprescindible.

No és cap secret. La platja del Papagayo, a l'illa canària de Lanzarote, és coneguda per molts però, gràcies a la seva extensió i els seus racons, aquest és un d'aquells llocs privilegiats en què la saturació turística que acusa la resta de l'illa, no existeix. Gairebé sis quilòmetres de caletes, racons, platges solitàries separades per diferents penya-segats de poca alçada, etc. El millor? Que aquest és un paradís en el qual un s'hi pot perdre gairebé en qualsevol moment de l'any, no només a l'estiu.

Vols una mica d'acció? Doncs prova de recórrer el "Caminito del Rey". Un camí de nom infantil però que està fet només per a valents: gairebé vuit quilòmetres de recorregut pel Congost "de los Gaitanes", a la província de Màlaga dels quals prop de tres discorren per vertiginoses passarel·les de taulons de fusta situades a uns 100 metres sobre el nivell del riu, construïdes -amb molta tècnica- a les parets rocoses del congost. Molta adrenalina, emoció per la bellesa colpidora del paisatge i, sobretot, paciència, perquè la llista d'espera per poder recórrer-lo és llarga.

Aquest és un espectacle que només passa a la primavera, concretament durant només uns quinze dies entre finals de març i principis del mes d'abril, a la comarca de la Vall de Jerte, al nord de Càceres. Per aquest motiu, sol haver-hi una alta concentració de visitants i turistes. Però és que aquest és el moment ideal per caminar entre els camps plens de cirerers, perquè és quan l'arbre esclata en una infinitat de flors blanques, indici que el seu deliciós fruit, de color vermellós brillant, està a punt de començar a sortir.

Una antiga fàbrica de vàlvules industrials i bombes hidràuliques aixecada als anys 30, s'ha convertit avui en un moderníssim centre d'art i l'excusa perfecta per deixar-se caure per València. Exposicions, visites guiades per l'edifici -que amaga sorpreses com un antic celler de segle XV, una petita joia medieval que va sortir a la llum després del procés de rehabilitació de l'edifici- i fins a tallers per a tota la família. Després, reserva taula per gaudir d'una proposta gastronòmica d'alta cuina a Ricard Camarena Restaurant, situat a Bombes Gens.

La capital de Castilla-La Mancha és una gran ciutat monumental on perdre's pel seu casc històric envoltat de muralles. Situada a pocs quilòmetres de Madrid, acull monuments de tres cultures diferents (jueva, musulmana i cristiana) que val la pena visitar: la catedral, l'Alcázar i el Museu del Greco. Recórrer el call jueu amb els seus carrers empedrats i estrets i la seva sinagoga és la millor manera de descobrir el Toledo més autèntic.

El cap de Creus és un dels llocs més espectaculars de la Costa Brava. Si us agrada caminar, la millor manera d'explorar-lo és a través dels 14 quilòmetres del Camí Antic que hi ha des de Cadaqués, un bonic poble pesquer amb molt d'encant, fins al cap. Durant la primera part, caminareu per carreteres però, un cop arribeu a Portlligat (on Salvador Dalí va arribar a viure en una casa que ara es pot visitar) comença el millor: les platges de Sant Lluís i La Guillola, vasts terrenys entre vinyes abandonats i el famós far local.

Beseit, Calaceit, Vall-de-Roures... Tota la comarca del Matarranya és un espectacle de la natura, però l'atracció estrella és el Parrissal de Beseit. És un sender d'uns 8 quilòmetres d'anada i de tornada al costat del riu Matarranya que discorre sobre plataformes de fusta, roques, ponts i camins a l'ombra pel mig del bosc. És un passeig agradable, apte per a tota mena de formes físiques –lamentablement no està preparat per a gent amb mobilitat reduïda– on admirar les aigües cristal·lines del riu, els peixos que hi neden, i les formes capritxoses que ha creat el Matarranya al seu pas. No es pot anar amb gos i també està prohibit el bany. Si esteu per la zona, visiteu també la Pesquera –a l'estiu és un gust refrescar-se en les seves aigües– i podeu fer una ruta en bici per la Via Verda.

Paquita Sales diu que els millors 'torreznos' d'Espanya són a Tarazona, a la província de Saragossa. Però la veritat és que, més enllà de la ficció televisiva, la capital del genuí i més autèntic 'torrezno' segueix sent Sòria. Si vols esbrinar per què la cansalada de porc fregida -això és un 'torrezno', en essència- està considerada tot un picar de déus, hauries de deixar-te caure per llocs com "el Mesón Castellano", La Chistera o "El Mesón Círculo Católico" (a Burgo de Asma) .

Encara que el més típic quan es visita el País Basc pot ser que sigui anar de pintxos a Sant Sebastià, amb la seva platja de la Concha, o anar al Museu Guggenheim de Bilbao, hi ha una ruta de senderisme que us deixarà amb la boca oberta i que no tothom coneix. Coneguda com la Ruta del Flysch (així es diuen les roques que ha anat erosionant el mar), s'estén per 10 quilòmetres de penya-segats entre els municipis de Zumaia, Deba i Mutriku, a Gipuzkoa. Si no us agrada gaire el senderisme, podeu gaudir des d'un vaixell i fer fotos impressionants.

Hi ha molts motius per fer una escapada a Càceres. Podeu anar a menjar el menú degustació d'Atri, dues estrelles Michelin, i delectar-vos amb la seva perdiu napoleònica, o bé visitar el Museu Vostell, instal·lat en un antic safareig de llana, als afores de la ciutat, i dedicat a l'art fluxus. Però per descobrir la màgia d'aquesta localitat extremenya n'hi haurà prou amb fer una passejada per la ciutat vella, un dels conjunts patrimonials més complets d'Espanya, datat a finals del segle XV. Places, carrerons empedrats, construccions nobles i esglésies que impressionen. No deixeu de visitar el Palacio de las Veletas, seu del Museu de Càceres, o el Palacio de los Golfines. Després del passeig seieu en qualsevol restaurant i demaneu una Torta del Casar, formatge típic de la zona, un plaer cremós com pocs que haureu experimentat en la vida.

Segur que teniu una imatge de la Capadòcia, però potser no heu sentit parlar mai de Les Médules, un paisatge espectacular del Bierzo. A diferència de la regió turca, les curioses formacions no són resultat de l’erosió, sinó de l’explotació minera que en van fer els romans per buscar or. Un Patrimoni de la Humanitat que us desencaixarà la mandíbula.

Tothom sap que els vins espanyols són els millors del món. I si hi ha un lloc en la nostra geografia que és famós internacionalment per les seves vinyes i producció vinícola, aquest és, sens dubte, la Rioja. Dels seus raïms es produeixen algunes de les ampolles més cotitzades del mercat. També als seus camps se situen alguns dels cellers més avantguardistes, com el de Ysios (Laguardia), dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava, o la de Marqués de Riscal (Elciego), obra de Frank Ghery.

El Parc Nacional de Doñana és un dels més impressionants d'Espanya. S'estén al llarg de més de 116.000 hectàrees, sobretot a Huelva, però també ocupa part de les províncies de Sevilla i Cádiz. Per gaudir de tots els ecosistemes i aus aquàtiques (n'hi ha més de 200.000) que habiten als seus aiguamolls, es pot recórrer tot el parc en un 4x4 en una visita de quatre hores amb guia-conductor.

No és d'estranyar que Galícia sigui coneguda (mig de broma,  mig seriosament) com 'Galifornia' en moltes ocasions per les seves enormes platges de sorra blanca i aigua cristal·lina (encara que gèlida). Després de provar el pop a feira amb un bon albariño, el millor és fer un creuer per les Rias Baixas i descobrir el Parc Nacional de Las Islas Atlánticas, que engloba les impressionants illes d'Ons, Cíes, Sálvora i Cortegada. Cal reservar amb antelació perquè a l'estiu l'aforament és limitat per preservar millor aquest entorn protegit.

Andalusia és molt més que sol, tapes i 'rebujito'. A part de grans ciutats plenes d'encant amb impressionants monuments com l'Alhambra de Granada, la Giralda de Sevilla o la mesquita de Córdoba, compta amb una gastronomia deliciosa. Si arribeu fins a Cadis i les seves impressionants platges (Bolonia, Zahara de los Atunes, Caños de Meca, Valdevaqueros,etc.), no deixeu de tastar l'exquisida tonyina d'Almadraba, la joia de la corona del peix de les coses andaluses. Una adreça? El restaurant El Campero, a Barbate.

No té els 980 metres del Salt de l'Ángel veneçolà, però poca broma amb el Salt del Nerbion. El riu Nerbion comença el seu trajecte deixant-se caure per una gorja de gairebé 300 metres, el salt més alt de la península. Aquesta és la cirereta del Monument Natural del Monte Santiago, en el límit entre Burgos, Biscaia i Àlaba. I ja que hi sou, visiteu els pobles d’Urduña i Amurrio.

Quan estigueu a Palma i vulgueu tastar una excel·lent ensaïmada típica mallorquina, heu d'anar a El Fornet de la Soca. No és la pastisseria més antiga de l'illa, però les seves receptes pot ser que ho siguin. Tomeu Arbona, amo i pastisser, va començar a perfeccionar la seva ensaïmada amb receptes dels segles XVIII i XIX. Els seus ingredients són de primera qualitat, amb salvats biològics i farines autòctones. El local en si sembla tret d'un conte de fades, i totes les seves creacions, siguin dolces o salades, estan exquisides.

No cal viatjar fins a Burano per gaudir d'un paisatge urbà replet de façanes de colors. No mentre a la Vila Joiosa, poble costaner alacantí, se segueixi respectant aquesta antiga tradició marinera. Ells, els mariners, són els que les habitaven en el passat i els que van iniciar aquesta tradició de policromia saturada que ha arribat fins avui i que ofereix una de les vistes més fotogèniques de la localitat. Imperdible: passar per la llotja (una de les més importants de la Mediterrània), anar al Mercat Central i triar un peix perquè t'ho preparin el moment a la cantina. I per postres, xocolata, que per això estem en el bressol de Valor, i altres tantes xocolateries tradicionals. Hi ha un pla millor?

En plena ruta de 'Los Pueblos Blancos', aquesta localitat malaguenya de la Costa del Sol és una de les més boniques d'Espanya, fins i tot a l'hivern. L'entramat arquitectònic és tan autèntic que el nucli històric és considerat Conjunt Històric Artístic, amb les parets emblanquinades, els carrers estrets i sinuosos, tots empedrats i la majoria d'ells escalonats. És l'encant del 'Barribarto', el barri més pintoresc d'aquest municipi de l'Axarquía conegut per l'artesania amb espart, la producció d'alvocat i la mel de canya. Si voleu descobrir el seu sabor, hauríeu de preguntar per l''arropia' i tastar-la sense dubtar.

Entre Navarra i Aragó es troben les Bárdenas Reales, un impressionant paisatge semidesèrtic de més de 40.000 hectàrees que recorda tant a aquestes escenes de Mart que ens arriben de la NASA com al Gran Canyó del Colorado, amb les seves roques i penya-segats. Si us agrada la bici, hi ha una ruta circular d'uns 75 quilòmetres que abasta gairebé tota la zona. El millor és evitar l'estiu per les altes temperatures. Com a curiositat, aquí es van rodar escenes de la sisena temporada de 'Joc de trons'.

La gastronomia de nord és el centre de totes les festes, tant per la seva qualitat com per la seva quantitat. La fabada és el plat més típic, però n'hi ha molts més com el 'cachopo' o l'arròs amb llet. I, per descomptat, la sidra, la beguda estrella d'Astúries. La millor manera de gaudir de tot alhora és celebrar una 'espicha' en un 'lagar' típic asturià, és a dir, una festa amb menjar i beguda que se celebra a un lloc on s'elabora la sidra de forma tradicional. Salut!

Cap altre racó de món és millor per prendre orxata que València i la seva rodalia. Aquesta popular beguda es remunta a l'època àrab de la regió, introductors de la xufa, un petit tubercle amb el qual es prepara aquest refresc. Si visiteu el centre de la ciutat, un dels llocs més recomanables per prendre-la és l'Orxateria Santa Caterina, establiment amb dos segles d'antiguitat. Quan el seu sabor us hagi conquistat, visiteu la propera localitat d'Alboraia, capital de l'orxata, amb locals com Orxateria Daniel, que en època estival funciona com un autèntic centre comercial d'aquesta beguda nacional valenciana.

Els mercats madrilenys fa temps que van transformant la seva identitat. Tanquen els llocs tradicionals com peixateries o carnisseries per reobrir convertits en locals d'hostaleria on provar des de la cuina més tradicional, com el pinxo de truita de Casa Dani al Mercado de la Paz, fins a una proposta culinària més atrevida com Tripea, al Mercado de Vallehermoso. Los Mostenses, Antón Martín, San Fernando, San Antón... la llista creix cada dia. No us quedeu només en el turístic Mercado de San Miguel.