Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Filosofia inacabada

Filosofia inacabada

Marina Garcés

Filosofia inacabada
Per Josep Lambies |
Advertising
Camera

Filosofia inacabada

Marina Garcés
Galaxia Gutenberg
331 pàg. 18,90 €

El 2013, la filòsofa Marina Garcés va publicar Un mundo común, llibre que ha acabat sent un dels referents teòrics més importants d’aquesta època nostra de la fi del relat postmodern, moment de la supremacia del neoliberalisme globalitzat, de les migracions massives, del ciutadà convertit en consumidor, de les revoltes a les places, de les ganes de renovar de dalt a baix la política. Amb Filosofia inacabada posa el discurs filosòfic a la picota i, a la primera part, es dedica a analitzar la relació de la filosofia amb els seus límits, els seus llocs, l’escriptura, la universitat o Europa.

Garcés proposa reactivar el pensament en tots els àmbits, tenir interlocutors, obrir la trobada que ens desplaça i trastoca els límits. Una de les seves grans virtuts és conrear una inteŀligibilitat no simplista. Per això és un gust llegir-li que la filosofia és “respirar el sentit del món, en comú” o bé “pensar junts el que no podem resoldre per separat”.

A Garcés no li fa por construir, afirmar i equivocar-se: contra la figura del rizoma postmodern, on tot és a tot arreu i disponible a l’instant, ella s’atreveix a traçar línies fortes i reivindica l’arbre –com els de la portada, del gran pintor Raimond Vayreda–. A la segona part del llibre, durant 22 capítols dedicats cadascun a un autor cabdal del segle XX, es fica en el pensament generat pels nostres predecessors immediats, hi passa comptes, per rebatre’ls, per anostrar-nos-els. Per demostrar que res no és nou, que venim de lluny i hem de saber d’on. De Nietzsche a Jean-Luc Nancy passant Zambrano, Rancière, Heidegger o Merleau-Ponty, Garcés rellegeix, furga i s’interroga amb ells en un repàs apassionant de la filosofia del segle passat.

Es pregunta: arribats fins aquí, què ens fa falta per poder creure en el món? Confiança, proximitat, incredulitat i compromís. Ens sobra por, diu. Hem de passar de la sospita –Nietzsche, Marx i Freud– a la confiança, que és la capacitat de relacionar-nos amb els altres, amb el que no sabem dels altres i amb el que no sabem que passarà: aprendre a viure amb el que no controlem. Aquesta és la seva gran lliçó.

Time Out diu
Advertising