Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Gegants de gel

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Gegants de gel

Gegants de gel

Joan Benesiu

Per Gemma Casamajó
Advertising

Joan Benesiu
Edicions del Periscopi
296 pàg. 18,50 €

Una novel·la riu amb molts afluents. Així és 'Gegants de gel' de Joan Benesiu, cabalosa, profunda i viva. I amb una història formada per moltes històries com el riu que neix de vora la glacera i d’on aviat broten rierols que seran rius i dels quals sortiran nous rius encara.

El llibre comença en un avió –la gran libèŀlula– i se t’emporta de viatge de manera literal i literària. De viatge a Ushuaia, allà on la terra s’acaba, allà on la latitud és extrema, allà on la frontera s’amplifica i és més present que mai. En aquest allà, tanmateix, la perifèria esdevé el centre de l’experiència humana de sis persones que són alhora personatges molt ben construïts i que es troben davant la seva pròpia frontera: una polonesa que munta un bar a l’altra punta del món, un francès que s’aparta de la seva vida acomodada, un anglès que busca recuperar la tragèdia del germà fugint de la tragèdia del seu fill, un jove mexicà que s’escapa d’aquells que injustament el persegueixen, un xilè enigmàtic i un escriptor valencià que esdevé narrador i gran riu que agrupa la massa d’aigües. Tots es troben al voltant d’una taula del bar polonès en la llunyania austral i allà la soledat es torna companyia perquè “el magnetisme que irradia un altre ésser humà que t’escolta i amb qui mai no et tornaràs a creuar en la teua vida permet el subministrament de confidències”.

Joan Benesiu narra les raons que han dut aquestes sis persones a creuar l’oceà. Narra les històries dels seus fills, de les seves amants, dels seus pares, i aquests personatges secundaris esdevenen protagonistes en algunes parts d’aquesta novel·la que és coral, ambiciosa i enigmàtica, i que us mantindrà en suspens. L’autor descriu molt bé la solitud del paisatge de frontera, reflexiona de manera molt precisa sobre els confins, sobre allò que té com a límit la fi. Els mèrits són tan valuosos que alguns dels seus demèrits esdevenen insignificants. Fa molta pena pensar que a 'Gegants de gel' li hagi costat tantíssim trobar un editor. Fa molta pena pensar que un riu amb tants afluents estigués tan a prop d’assecar-se.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising