Josep Maria Argemí: 'Cambra de meravelles'

Els escriptors tenen la paraula. En aquest relat, l'autor ens endinsa en un univers màgic on relats de tots els temps tenen cabuda

Els prínceps alemanys del segle XVIII tenien el costum de col·leccionar objectes insòlits als palaus: els atresoraven en una cambra especial ('Wunderkammer'), apta per a la contemplació amorosida dels records que els viatgers més il·lustres havien adquirit en viatges exòtics. Banyes d’unicorn, trossos de la creu de Crist, parracs sants de la Mare de Déu, l’ou d’un basilisc… tot exposat a la mirada assedegada de miracles d’aquells prínceps que miraven el Cel i hi veien una justificació del seu poder.

Avui, la set de meravelles no ha mort pas: reviu cada dia en la fantasia que ens envolta pertot arreu, si som capaços d’anar més enllà del món literal i traspassar decididament les portes de la imaginació. Tot d’històries –com les gotes d’aigua d’una pluja sagrada– parlen d’un regne que existeix dins nostre, fet de paraules que ens aboquen a un abisme de llum.

*Omnia Vincit Amor
Protesilau, heroi de Fílace, ciutat de la Tessàlia, va ser el primer grec que va morir a la guerra de Troia, poc després de desembarcar, cosa que va provocar la desesperació de la seva esposa Laodània. Els déus infernals, commoguts pels precs de la dona, van permetre que l’ombra de Protesilau la visités a la casa on havia viscut.

*La Raó triomfant
El polític i filòsof anglès Francis Bacon (lord Verulan, vescomte de Saint Albans) va visitar, quan era jove, la vila francesa de Charenton, on hi havia un eco que repetia tretze vegades les paraules. Aquell fenomen era considerat per les ànimes pietoses una obra angèlica, perquè si es pronunciava Satan, l’eco li responia: Va-t-en (Vés-te’n). Bacon, que venerava la Raó, en va fer l’assaig des de diferents llocs, i va poder establir que l’eco evitava sempre, en qualsevol paraula, de repetir la lletra essa. En cap moment, però, es va aturar la corrua dels creients que s’acostaven a conèixer el miracle de Charenton.

*L’epitafi d’Eva
Segons Mark Twain, Adam va escriure el següent epitafi a la tomba d’Eva, després d’una vida llarguíssima com a pares de la humanitat:
“A qualsevol lloc on ella fos, allà era l’Edèn”.

*Contra la mirada de foc
La millor manera de defensar-se del basilisc (bèstia fantàstica de mirada mortífera) és posar-li davant un mirall que li retorni la seva imatge.

*La caiguda de Constantinoble
La ciutat de Constantinoble va ser presa pels turcs el dia 29 de maig de 1453. Mahomet II va arrabassar-la a l’últim membre de la nissaga dels Paleòleg, l’emperador Constantí XI (que les naus catalanes, uns anys abans, havien portat a Constantinoble per a la seva coronació), sense que ningú l’ajudés en aquell dia nefast. Quan els turcs ja entraven a la ciutat es va produir el miracle del convent de Blikli: els peixos vermells que s’anaven a servir a la taula dels monjos van tornar a la vida i, tot saltant i cuetejant, van fugir cap a la mar.

Per Josep Maria Argemí

L’autor ha publicat 'El somni de William Blake' (Males Herbes). 200 pàg. 15 €.

Comentaris

0 comments