Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La invasió
Víctor Nubla
Foto: Maria Dias Víctor Nubla

La invasió

Relat de Víctor Nubla, publicat a Time Out Barcelona el 25 de setembre del 2019

Per Víctor Nubla
Advertising

Feia una setmana que el combat es lliurava al cel. Cada matí arribaven les rodes dentades, llavors s’enlairaven els drons i les abatien quan encara eren damunt el mar. No venien més fins l’endemà.

A Gràcia es deia que darrere Collserola acampaven tropes invasores, ja que els senglars havien baixat a ciutat i ara passejaven en família per la plaça Lesseps.

Un ban, fixat a una paret del vell mercat de ferro, on l’excavació de la necròpoli romana s’havia aturat quan va començar la invasió, deia que la ciutat estava protegida i es descartava que els invasors arribessin a entrar, però podien tractar d’infiltrar espies. El ban mostrava la fotografia d’un d’aquells éssers, capturat i linxat pels veïns de Vallcarca fins a la mort. Semblava un crustaci, amb un llarg abdomen protegit per un exoesquelet articulat, moltes potes i temibles pinces, però tenia cap de gos, pelut i amb una boca plena d’ullals. I no semblava pas petit. Per la vora del mercat va passar la vella llunàtica que dòna arrós als coloms i, a la teulada, un gavià es menjava un colomí, encara mig viu. Vaig sentir l’impuls d’obrir la tanca i entrar-hi, volia veure la necròpoli.

Quan els ulls es van adaptar a la foscor, era davant meu. Feia uns dos metres d’alçada. Tenia el cap cobert de pèl negre, ulls vermells i un morro llarg que s’obria en una boca que regalimava bava. Duia una mena de sac i, amb una pinça, va extraure un objecte cúbic. El monstre va fer uns sons guturals i per l’altaveu de la capsa va parlar una veu metàl·lica:

—Borrf, turopereitor.
—Víctor, veí –vaig dir, i la capsa va emetre sons guturals.

L’invasor va tornar a fer grunys i la capsa va parlar:

—Som del creuer interestel·lar Visca Les Vacances, del planeta Flavinovus. Portem turistes de la tercera edat a visitar la ciutat, però cada cop que enviem les llançadores, són abatudes abans d’arribar a terra. Hem aconseguit desembarcar una part del passatge darrere la muntanya, però han hagut d’acampar fora vila i s’estan morint de gana. Quan intenten baixar, els reben a trets.

—Com... com diu?

El cub tornà a remugar i l’ésser ho va fer a continuació. L’altaveu va dir:

—Teníem allotjaments i visites reservades des de fa setmanes.
—Però, però, escolti...

Més grunys. La capsa escup:

—Això és una provocació intolerable i hem contactat la Federació Planetària. Prepareu-vos per a una incursió militar de rescat.
—Disculpi, però nosaltres...
—Amb les ressenyes que publicarem als fòrums de viatges, aquí no voldrà venir ningú.

L’ésser va guardar la capsa al sac, va fer mitja volta i es va perdre en la penombra de les runes arqueològiques.

 

 

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising