'La metamorfosi' de Kafka a la façana del MACBA!

La vida al barri xino no només va inspirar Roberto Bolaño, Vázquez Montalbán o Terenci Moix Carrer Joaquín Costa Si ravalejar vol dir alguna cosa, segurament deu ser recórrer un carrer com Joaquín Costa, estret i fosc però il·luminat amb estimulants propostes. A banda i banda topem amb delicadeses com Fusta’m (un estudi de mobles vintage), Fantastik (un colorista basar d’objectes insòlits) i Les Topettes (una perfumada botiga d’estètica). No hi falten els bars com l’Oddland, el Betty Ford o l’antiga Casa Almirall. Per si fos poc, trobem cocteleries emblemàtiques com el Tahití i el Negroni, la perruqueria Rulo i la galeria d’art d’El Bigote del Sr. Smith. I tot intercalat amb botigues de queviures i locutoris pakistenesos. Kasparo La terrassa sota els porxos d’aquest bar, cafè i restaurant és ideal per fer-hi un vermut els dies assolellats d’hivern o una cervesa freda els vespres d’estiu. De fet, sempre és ideal. Fins i tot si plou. Podem seurehi amb un bon llibre o un bon amic i escollir entre els seus plats, entrepans i tapes. Les croquetes de ceps són memorables, i els seus cambrers, també (queda dit!). Allunyada del trànsit, la plaça del Kasparo és un racó tranquil on sovint trobem reunits músics, famílies (els nens tenen el seu parc per jugar) i amics sense pressa per explicar-se la vida. De copes Segurament el més temptador per als foranis del barri és l’oferta de bars nocturns. Segur que ja coneixeu els còctels del Tahití (Joaquín Costa, 39). I si no, ja sabeu! Sant Pau

Trobes a faltar algun restaurant imprescindible del Raval? Ens ho pots dir als comentaris de sota. La millor cuina del barri Can Lluís “L’avi tenia per costum –i ho mantenim– tractar tots els clients de la mateixa manera”. Ho diu la Júlia Ferrer, la dona d’en Ferran Rodríguez, ànima de Can Lluís, un dels restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán (MVM), que hi anava des de molt jove: va néixer al veí carrer d’en Botella, al cor del Raval. I aquest tracte i acollida avui segueix vigent en les noves generacions d’aquest lloc més que emblemàtic, representant de la bona qualitat de la cuina casolana, polida amb amor. És una cuina a mitges entre la catalana i l’alacantina, d’on provenen els seus fundadors, per tant el plaer està assegurat en guisats i arrossos. Lo de Flor Blanc, d’interiorisme excel·lent, fusta i metall formant una mena de minimalisme rústec i acollidor, aquest petit restaurant es presenta com una continuació de la casa de la seva propietària, la Flor Falchetti. La seva cuina és un recorregut culinari per la Mediterrània que s'atura a França, Itàlia i Espanya. La seva carta flueix constantment, així que les mandonguilles casolanes o el peix fresc entren i surten tota l'estona, però sempre hi ha uns fixos com el tàrtar de bou o les arengades amb salsa tàrtara. Casa Leopoldo Rosa Gil, l'ànima d'aquest establiment clàssic i modern alhora, ha fet una nova revolució a casa seva, amb excel·lents resultats. La cuina ha millorat moltíssim, que ja és dir. Hi ha dos

Bar Ultramarinos Un bar acollidor i funcional, que prepara uns gintònics de primera fila fets molt bé de preu, fets amb magnífica ginebra de Vilanova. Lupita del Raval “La petita empresa s’ha d’entendre en el seu context, ha d’interactuar amb l’entorn per millorar allò comú: hem de fer xarxa”, explica Sergi Coloma, soci del Lupita –antic SF– juntament amb la Jordina –de La Rouge i el desaparegut Lempika– i la Gemma. I aquest és l’esperit que conreen, el de la col·laboració amb el barri: per exemple, els diumenges al matí l’encarregat del bar és en Víctor, de la botiga de queviures del davant, que els fa uns bons pintxos. També formen part de La Verde, una cooperativa/central de compres i serveis que els agermana amb Las Fernández, La Casa de la Pradera, el Libélula... El Sergi és una d’aquelles persones que sempre té mil projectes entre mans: fa uns quants anys que va obrir Pódame, perruqueria del carrer de la Cera, no fa ni cinc mesos que van engegar el Lupita i aquest dijous passat va inaugurar una altra perruqueria a Robadors: embolica que fa fort! “Ens agrada el Raval eclèctic, de carrer, de la barreja i l’espontaneïtat”, diu. El Lupita i la terrasseta volen convertir-se en un espai de trobada, on els dijous hi puguis escoltar flamenc en viu, els divendres siguin més queer –amb el DJ Rebote i Borja Pony i clientela trash amb talons–, els dissabtes més rock’n’roll i els diumenges vermut –i si t’agafa gana, pots endrapar un entrepà de mandonguilles que et deixarà tip i feli

El millor oci nocturn del barri Trobes a faltar algun local nocturn imprescindible del Raval? Ens ho pots dir als comentaris de sota. El Cangrejo Raval Tendra és la nit, deia aquell i es va quedar sol perquè tots eren al Cangrejo. El Cangrejo, aquest local preolímpic en la Barcelona que vol ser post i no se'n surt, el Cangrejo, amb el seu cartell de coloraines de 'Barri Sèsam', és un descans per a la ciutat que es mou a cop d'ordenança cívica. La gentada balla cada cap de setmana a ritme de Los Chichos i Lola Flores en un cel de castanyoles daurades i les parets estan farcides de fotos d'actrius clàssiques que conserven el mateix foc als ulls que una flamenca. 23 Robadors El carrer d'en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t'hi avorreixes. A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana). Negroni Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar. Preparen un Negroni que et posa els ulls en blanc i et posseeix c